L'Avenç
L'Avenç fon el títul d'una revista, escrit originalment com L'Avens, fon una revista d'ideologia catalanista, fundada en l'any 1881 per Jaume Massó, que representava l'esperit moderniste, innovador i catalaniste, i es va desentendre totalment de l'antic català medieval i arcaisant.
Història[editar | editar còdic]
Primera etapa: 1881-1884[editar | editar còdic]
Entre 1881 i 1884 va contar en la colaboració dels escritors més prestigiosos del moment com Narcís Oller, José Yxart, Francesch Matheu o Valentí Almirall, sent mantinguda gràcies a les aportacions econòmiques de Jaume Massó i Ramon Domènec Perés i Perés, el qual es convertix en director entre 1883 i 1884. La revista va desenrollar una important campanya llingüística en que es proponia la creació d'un model de llengua unitari, d'acort en el llenguage escrit i parlat, que va prendre com a base el parlar de Barcelona netejat de les «impurees» populars.
A partir d'esta campanya es va publicar una série d'artículs i conferències en que es discrepava en el caràcter arcaisant de la llengua lliterària i es mostrava una preocupació per la diferència entre el català escrit i parlat, i per l'absència d'una normativa ortogràfica moderna i unitària. Ademés, es varen propondre mides concretes per a una renovació llingüística, com l'enriquiment del vocabulari i la gramàtica i l'establiment d'unes normes globals que unificaren la llengua culta en la coloquial, i que foren compatibles en el llatí i la llengua antiga.
En 1884 la revista va deixar d'editar-se per un viage dels seus dos impulsors a Anglaterra.
Segona etapa: 1889-1893[editar | editar còdic]
En l'any 1889 Massó va reprendre l'edició de la revista en solitari, incorporant no obstant, alguns anys més tart, uns quants jóvens gramàtics com el propi Jaume Massó, Jaume Brossa, Pompeu Fabra, Joaquim Casas, Raimon Casellas, Joan Maragall i Alexandre Tallada. La revista va saber assumir el liderage del «català que ara es parla», i va impulsar la reforma de les Normes ortogràfiques, que va finalisar en 1913 en la publicació d'estes per part de l'Institut d'Estudis Catalans i l'acceptació per part de la Mancomunitat de Catalunya presidida per Enric Prat de la Riba.
En 1891 la revista va adoptar el seu nom definitiu: L'Avenç. A partir de 1892 la revista va adquirir un to més crític cap a la burguesia catalana gràcies als escrits de Jaume Brossa i Alexandre Tallada. En 1893 la revista va deixar de publicar-se per la proliferació d'atentats anarquistes, les crítiques cap a la satirisació a Frederic Soler "Pitarra", aixina com pel seu dèficit econòmic.