Edició de «Primera Guerra Mundial»

[[Image:PrimeraGuerraMundial-collague.jpg|300px|thumbnail|right|D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el [[29 d'octubre]] de [[1917]], durant la [[Tercera Batalla de Ypres]]. Memorial de l'ossari de [[Douaumont]], a on descansen els restants de soldats morts durant la [[Batalla de Verdún]]. Avions alemans [[Albatros D.III]] estacionats en França en març de 1917. Soldats [[Revolució Rusa de 1917|revolucionaris rusos]] en l'Avinguda Foundry de [[Petrograt]] durant la [[Revolució de Febrer]]. Dos soldats britànics equipats en [[Gas verinós en la Primera Guerra Mundial|màixqueres antigàs]] i una [[ametralladora Vickers]] en juny de [[1916]], durant la [[Batalla del Somme]]. Trinchera alemana conquistada per [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|soldats aliats]] en el transcurs de la Batalla del Somme]]

La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala [[Terra|planetària]] que se desenrollà des de [[juliol]] de [[1914]] a [[novembre]] de [[1918]]. Mes de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.

Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Austria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat el [[11 de novembre]] de [[1918]].

Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Austria-Hongria]] la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.

La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovaquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]).

==Orige de la guerra==

L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll economic de l'historia europea coneguda com la "[[Belle Époque]]", i tambe posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la politica europea que escomençà en 1815 en la derrota final de la [[França]] de [[Napoleó]] i continuà a lo llarc del segle XIX, en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances.

==La crisis de l'estiu de 1914==

El 28 de juny de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Austria]] en [[Sarajevo]], [[Bósnia]].

El seu assessinat precipità la declaracio de guerra d'Austria contra Serbia.L'Imperi Austro-hongares exigi, en el soport de l'Imperi alema, investigar el crim en territori Serbio. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el 23 de juliol a Serbia, la que en soport Russo no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participacio de policies austriacs en investigacions en territori Serbio.


[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]