Edició de «Llati»

El llati es una llengua antiga del grup indoeuropeu, del subgrup italic com l'osc, l'ombrià. En l'orige, se'l parlava en la regio del Laci, en l'entorn de [[Roma]]. La conquista romana d'[[Italia]] fon la causa de l'expansio extraordinaria del llati. En [[Europa]] penetrà [[Gallia]], [[Espanya]], '''Illiria''', '''Africa''' i [[Dacia]] pel mig de l'administracio imperial, de la difusio de la cultura dominant, de les tropes de legionaris i del comerç.

Despres de la caiguda de l'[[Imperi romà]], en l'any 476, el llati evolucionà feent diferencies dins cada regio d'Occident, segon les costumes lingüistiques dels pobles, i a poc a poc sorgeren llengües noves, emparentades i mes diferents, i formen el grup de les llengües romaniques. Est grup de llengües que compren el [[valencià]], el [[castellà]], l'[[occità]], el [[català]], el [[frances]], l'[[italià]], el [[portugues]], el [[galec]], el [[sarde]], el [[rumà]], el [[romanch]], el [[lladi]], el [[friolà]] i el [[francoprovençal]] o [[arpità]].

[[Categoria:Llingüística]]