Edició de «Hipocaust»

[[Image:HipocaustBonavista.jpg|thumb|325px|Restes d'un Hipocaust d'epoca romana, l'Olleria (Valencia)]]
L''''Hipocaust''' (en llati hypocaustum, ὑπόκαυστον, de ὑπό-, baix, y καυστόν, cremat) era el sistema de calefacció del sol, inventat o perfeccionat per l'ingenier romà [[Cayo Sergio Orata]] i utilisat sobre tot en les termes de l'[[Imperi romà]]. Els vestigis mes antics s'han trobat en [[Olimpia]], datats en el segle I a. C.. En els segles següents es perfeccionà el sistema en la seua utilisació en el caldarium de les termes i també en les cases particulars mes riques.

==Descripció==
En l'exterior de l'edifici es construia un forn i l'aire calent produit anava per canalisacions situades baix el sol que estava en el centre de la casa , d'esta manera les baldoses es mantenien sobre piles de rajoles (pilae). L'alçada de l'espai buit pel que circulava l'aire era d'uns 40 a 60 CM. Se calcula que la temperatura obtinguda en les vivendes no passava dels 30 graus.

En les [[termes]], per a obtindre una calor mes intensa, s'integraven ademes en els murs tubos de fanc cuit (tubuli), que donaven eixida al fum del forn i a l'aire calent que circulava en l'hipocaust. Depenent del grau de calor d'estes, es separaven en graus de vapor.