Edició de «Educació Ambiental»

L''''educació ambiental''' té com a objectiu generar una consciència i solucions pertinents als problemes ambientals actuals causats per activitats humanes. Ensenya també els efectes de la relació entre l'home i el mig ambient, és un mecanisme pedagògic que mostra les interaccions que existixen dins dels ecosistemes. Els processos i factors físics, químics i biològics, cóm estos reaccionen, es relacionen i intervenen entre ells dins del mig ambient, és atre dels tòpics que difon l'Educació Ambiental (EA), tot açò en la fi d'entendre el nostre entorn i formar una cultura conservacionista a on l'home aplique en tots els seus processos productius, tècniques netes (donant solució als problemes ambientals), permetent d'esta forma el desenroll sostenible.

Les paraules "educació ambiental" foren usades per primera vegada pel dr. [[William Stapp]] de l'[[Universitat de Michigan]] en [[1969]]. 
== Pilars conceptuals ==
Podem definir dos llínies sobre les quals es basa l'Educació Ambiental:
* La primera fa referència a les interrelacions mig ambientals, els ecosistemes, l'importància de l'[[atmòsfera]] ([[clima]], composició i interacció), l'[[aigua]] (l'hidrosfera, cicle de l'aigua), el sol (litosfera, composició i interacció), el fluix de matèria i energia dins dels diferents entorns naturals (cicles biològics, cicles bioquímics), així com el comportament de les comunitats i poblacions ([[simbiosis]], [[depredació]], etc.). 
*La segona llínia va dirigida a l'interacció entre l'ambient i l'home, cóm influïm en els [[ecosistema|ecosistemes]], cóm el ser humà ha aprofitat i deu aprofitar els recursos, les conseqüències de la contaminació generada en les diferents activitats, cóm es pot previndre (reciclar, maneig adequat de sostralls i energia...), les possibles solucions que existixen (processos de tractament de sostralls perillosos, implantació de Polítiques ambientals, entre atres), promovent d'una o atra forma el desenroll sostenible i la conservació de l'entorn.

De la mateixa forma [[Nicholas Smith-Sebasto]] establix que l'educació ambiental es compon de quatre elements constituents: 
* Fonaments ecològics 
* Conscienciació conceptual 
* Investigació 
* Evaluació de problemes 
* Capacitat d'acció

== Objectius ==
Basant-se en la Carta de Belgrado <ref name="test">[http://unesdoc.unesco.org/images/0001/000177/017772sb.pdf Carta de Belgrado], UNESCO, Cast.</ref> , realisada en octubre de 1975, els Objectius de l'Educació Ambiental a nivell mundial són els següents:

*Ajudar a les persones i als grups socials a que adquirixquen major sensibilitat i consciència sobre el cuidat del mig ambient, creant solucions viables per al manteniment òptim del mateix aixina com a adquirir una comprensió bàsica del mig ambient en la seua totalitat, dels problemes conexos, de la presència i funció de l'humanitat en ell i de la responsabilitat que comporta per la nostra part.

*Ajudar a les persones i als grups socials a adquirir les habilitats necessàries per a resoldre els problemes ambientals.

*Ajudar a les persones i als grups socials a evaluar les mesures i els programes d'educació ambiental en funció dels factors ecològics, polítics, socials, estètics i educatius.

*Ajudar a les persones i als grups socials a que desenrollen el seu sentit de responsabilitat i a que prenguen part en l'urgent necessitat de prestar atenció als problemes del mig ambient, per a assegurar que s'adopten mesures adequades al respecte. Potenciació de l'acció ciutadana.

La cultura ambiental se definix com a un factor clau per a protegir i conservar el nostre planeta.

== Estratègies ==
En  el fi de portar a cabalidad i en Ã©xito els programes d'educaciÃ³n ambiental (asÃ mateix complir eficaçment els objectius), es recomanable portar a veta les següents estrategies

# CoordinaciÃ³n intersectorial i interinstitucional: Per a poder que el proces de l'educaciÃ³n ambiental tinga un component dinÃ¡mico, creatiu, eficaç i eficient dins de la gestiÃ³n ambiental, es necessari que se realise un treball conjunt entre els diferents sectors (Privat i PÃºblico) i les organisacions de la societat civil involucrades en el tema ambiental. Aço se realisa en el fi de que organisacions no governamentals i les que pertanyan a l'estat puguen portar a veta de manera mÃ¡s rÃ¡demane estos processos de formaciÃ³n.
# InclusiÃ³n de l'educaciÃ³n Ambiental en l'educaciÃ³n formal i no formal: Este se realise en el fi que dins de l'educaciÃ³n formal se porte l'inclusiÃ³n de la dimensiÃ³n ambiental en els currÃculos o pensum de l'educaciÃ³n bÃ¡sica, mija i superior. I l'educaciÃ³n No formal se fa necessari l'implementaciÃ³n de proyectes d'educaciÃ³n ambiental per part de les diferents entitats que treballen en fins ambientales, com estes poden ser jornades de sensibilizaciÃ³n, charrades, celebraciÃ³n de dÃas d'importancia ambiental, entre atres.
# ParticipaciÃ³n ciutadana: A travÃ©s d'este mecanisme, se busca educar a la ciudadanÃa en el seu conjunt per a qualificar la seua participaciÃ³n en els espais de decisiÃ³n per a la gestiÃ³n sobre interesses colectius. Per lo que a travÃ©s de l'EducaciÃ³n Ambiental, se fomenta la solidaritat, el respecte per la diferencia, buscant la tolerancia i l'equitat, per lo que tratarÃ¡ de valerse d'estes caracterÃsticas per a la resoluciÃ³n de problemes d'orde ambiental.
# InvestigaciÃ³n: Este proces permet la comprensiÃ³n i la soluciÃ³n, a travÃ©s d'un coneiximent mÃ¡s fondo dels problemes ambientales, buscant les causes i els efectes que estos generen no nomes en l'entorn de l'home, sino que tambiÃ©n l'influencia d'estos en les activitats antropogÃ©nicas, per lo que se planteja de que l'investigaciÃ³n funcions com una estrategia, tant en el camp natural com social i el cultural, comprenent un major ranc d'influencia per a que l'educaciÃ³n ambiental siga mÃ¡s efectiva.
# FormaciÃ³n d'educadors ambientales: Esta estrategia favorix que l'educaciÃ³n ambiental implique un treball interdisciplinario derivat del carÃ¡cter sistÃ©mico de l'ambient i de la necessitat d'aportar els instruments de raonament, de contingut i d'acciÃ³n des de les diverses disciplines, les diverses Ã¡reas de coneiximents i les diverses perspectives.
# DiseÃ±o, implementaciÃ³n, soport i promociÃ³n de plans i accions de comunicaciÃ³n i divulgaciÃ³n: A travÃ©s d'este se favorix la promulgaciÃ³n de l'educaciÃ³n Ambiental, en els diferents mijos de comunicaciÃ³n actual, com son la radi, la televisiÃ³n i la xarcia. Estos mijos ademÃ¡s de favorir la transmisiÃ³n de noticies i informaciÃ³n ambiental, igualment favorix la publicitat d'activitats i dÃas relacionats en el cuidat com tambiÃ©n la conservaciÃ³n de l'entorn.

'''Importancia''':  Tenint en conte que l'educaciÃ³n ambiental es un proces que se basa tant en la reflexiÃ³n com en l'anÃ¡lisis crÃtico permanent, mediant el qual un individu i un grup pot aplegar a apropiar-se de la seua realitat al comprendre de manera integral les relacions que se presenten en les seues dimensions natural, cultural i social.

L'importancia de l'educaciÃ³n ambiental estÃ¡ basada en l'aporte de coneiximents i informaciÃ³n que faciliten a l'home interpretar els fenÃ³menos naturals, asÃ com els processos dinÃ¡micos de canvi que ocorren dins d'ells, Ã³sea que en els coneiximents subministrats per l'educaciÃ³n ambiental se poden explicar fenÃ³menos climÃ¡ticos (ClimatologÃa, pluges, canvis en la temperatura, estacions), els cicles bioquÃmicos (cicle de l'aigua, cicle del carbono), entre atres. 

Este proces pedagÃ³gico ha donat grans resultats a soluciÃ³n de problemes ambientales, lo qual tambiÃ©n ha contribuit al proces de desenroll social, ha permes asÃ mateix alternatives per a resolver els problemes de desequilibri ambiental, causat per l'home als ecosistemas naturals. En la vida diaria, esta permet que l'home convixca millor conseguixc mateix, en les seues semblants i en el mig que ho rodeja, aumentant la sensibilitat a l'igual que la seua capacitat per a fer millor us dels recursos naturals, tenint una actitut favorable en quant al manteniment de l'equilibri ambiental i la conservaciÃ³n de la diversitat biolÃ³gica, en lo que se pot garantisar una millor calitat de vida per a les generacions actuals i futures.

== El cine com ferramenta ==
Una de les opcions en les que mÃ¡s s'ha insistit per a intentar conscienciar a la joventut es en fer-ho a travÃ©s del cine. En l'era de lo visual, la funciÃ³n social del cine documental s'antoixa, quant menys, imprescindible. No obstant, per a tractar de comprovar l'eficacia dels documentals medioambientales se llevÃ³ a veta un estudi comparatiu a travÃ©s del visionado de tres documentals que aborden l'objectiu de manera diferent (clÃ¡sico, denuncia, fÃlmico). Se entrevistÃ³ als espectadors immediatament despuÃ©s del visionado i despres de quinze dÃas des de Ã©ste per a tractar de comprovar si l'efecte de concienciaciÃ³n se habÃa diluit o habÃa segut efectiu. Els documentals proyectats foren The 11th Hour, Una Veritat IncÃ³moda i The Cove. Despres de la realizaciÃ³n de l'experiment apleguem a les següents conclusions:

# El documental tradicional es el que menys impacte ha tingut entre els tres jÃ³venes. El tractament mÃ¡s obertament pedagÃ³gico es quizÃ¡s massa pausat i/o dens per als espectadors mijos. L'efectivitat per a captar l'atenciÃ³n de l'espectador alie a la problemÃ¡tica es prou negativa, interessant realment sÃ³lo als que ya estaven interessats sobre el tema. En qualsevol cas, el seu impacte a llarc determini ha resultat ser nul.
# El documental de denuncia te major efectivitat. La seua gran basa es l'inmediatez del seu mensage, ya que la forma directa de denuncia pareix tindre major efecte entre els jÃ³venes. La reacciÃ³n immediata es molt positiva, no obstant, a llarc determini l'impacte se diluix. L'agressivitat de la proposta pareix no calar en la consciencia dels espectadors mÃ¡s allÃ¡ del temps en que recorden el visionado.
# Les formes del ânuevo documentalâ son les mÃ¡s eficaços. Al presentar la denuncia com una pelÃcula de gÃ©nero, l'espectador conecta i s'engancha de manera mÃ¡s fonda en l'historia. AdemÃ¡s de l'intelectual, juguen en l'aspecte emocional de l'espectador, deixant un major pos en els espectadors. Podem parlar, puix, de verdadera eficacia per a conscienciar als jÃ³venes.
En definitiva, segÃºn l'experiencia del treball realisat, pareix que les formes tradicionals del documental ya no servixen per a conscienciar als espectadors mÃ¡s jÃ³venes. El seu discurs queda diluit per una proposta que no conecta en ells, mentres que els documentals de denuncia pareixen tindre un efecte efÃmero. El ânuevo documentalâ, que aÃºne els procediments d'una pelÃcula de gÃ©nero en el contingut del documental clÃ¡sico, pareix destapar-se com la forma idÃ³nea per a aplegar a crear opiniÃ³n general.

== SoluciÃ³n de problemes ==
SoluciÃ³n de problemes es una de les tÃ©cnicas utilisades en l'educaciÃ³n ambiental.

# El Programa Gandhi: El cridat programa Gandhi, elaborat pels discÃpulos de Ã©ste personage com una aplicaciÃ³n de les enseÃ±anzas del mestre per a la promociÃ³n del seu poble, estÃ¡ centrat bÃ¡sicamente en la dotaciÃ³n de l'individu dels recursos i destrees que li capaciten per a resolver problemes quotidians, en un elenc d'habilitats en relaciÃ³n directa en el seu entorn.
# MÃ©todo de proyectes Kilpatrick-Macmurray: Els seus autors son uns dels mÃ¡s tÃpicos representants del corrent pragmatiste, en principi, el mÃ©todo fon concebut per a les escoles rurals USA, pero la seua Ã©xito desbordÃ³ l'objectiu inicial i fon adoptat per quants grups de jÃ³venes planejant eixercir una acciÃ³n modificadora sobre el mig (Grups Scout, Clubs 4H, Creu Roja). Per a els autors, "Un proyecte es un acte problemÃ¡tico localisat en l'ambient natural i resolt utilisant els recursos que oferix eixe mateix mig natural". De Ã©ste modo, el jove i el seu grup estÃ¡n fent front a necessitats, situacions i dificultats reals de la vida quotidiana. Per a Macmurray-kilpatrick, "hi ha que combinar l'entusiasme en la capacitat d'organizaciÃ³n d'un pla d'actuaciÃ³n. I sempre se precisa una preparaciÃ³n cientÃfica per a fer front als proyectes que hi ha que resolver, per lo que se sitÃºa a l'individu front a una serie d'aprenentages prÃ¡cticos, que pretenen dotar-li de destrees pre-professionals, al temps que se li propon participar en l'elaboraciÃ³n dels plans de treball.
# El programa Lines i Bolwell: En una lÃnea que tracta de conciliar el currÃculo escolar en les activitats de coneiximents i actuaciÃ³n sobre el mig, els professors BritÃ¡nicos Lines i Bolwell establixen la següent seqüencia per a abordar els problemes del mig amiente i trobar solucions:

*IdentificaciÃ³n del problema
*ObservaciÃ³n i registre de senyes
*AnÃ¡lisis de les senyes
*Propuestas d'acciÃ³n

Per a Ã©stos autors "la clau per al Ã©xito en la soluciÃ³n dels problemes es organizaciÃ³n. En Ã©sta organizaciÃ³n busquen la cooperaciÃ³n d'atres persones, dins i fora del marc escolar. El programa estÃ¡ concebut per a impulsar el currÃculo escolar i establix una especie de pont entre Ã©ste i l'entorn prÃ³ximo al centre, incorporant temes-problema que han de ser resolts seguint la seqüencia amunt indicada.

== Ferramentes ==
En relaciÃ³n a l'educaciÃ³n ambiental, el paper o la ferramenta mÃ¡s important ho juga l'educador, ponent o facilitador, que en definitiva te a carrec l'enseÃ±anza i inculcaciÃ³n com tal del tema, este actÃºa com posibilitador intelectual, afectiva i moral als alumnes, que en este cas proporciona l'informaciÃ³n i valors ambientales necessaris per a crear al receptor una consciencia ecolÃ³gica, permetent d'esta forma un canvi d'actituts negatives per al entorn a atres que permeten el desenroll sostenible, que al final van portar a cabalidad els objectius de l'educaciÃ³n ambiental.

En freqüencia les activitats a l'aire lliure, l'interpretaciÃ³n del patrimoni natural i l'observaciÃ³n de fauna silvestre favorixen l'incorporaciÃ³n de l'essencia dels problemes medioambientales.

L'educaciÃ³n no formal es aquella cuyos sistemes no formen part de l'educaciÃ³n convencional. L'educaciÃ³n ambiental es fonamental, hui per hui no formal. En educacional ambiental no hi ha mÃ©todos especÃficos, degut als mÃºltiples grups als que va dirigida i als objectius que preten alcançar. Reconsiderando els educats que enumera l'estrategia mundial per a la conservaciÃ³n, podem distribuir-los en quatre grups atendiendo a les tÃ©cnicas didÃ¡cticas en una educaciÃ³n no formal: llegisladors, administradors i responsables del desenroll, escolars i estudiants i atres grups.

== Programa de l'educaciÃ³n ambiental ==
Les circumstancies que deuen concorrer per al guany de l'educaciÃ³n ambiental, lo qual requerix l'elaboraciÃ³n d'un proyecte, programa o pla. La planificaciÃ³n en el camp de l'EducaciÃ³n Ambiental se circumscriu al nivell d'un programa. El programa d'educaciÃ³n ambiental que se desenrolle es tant Ãºtil per a l'educaciÃ³n de tipo formal, com la No formal. AdemÃ¡s s'ajusten a un model vÃ¡lido per a tots els nivells del sistema escolar, per a tota classe d'alumnes, nivells d'educaciÃ³n, cÃ¡tedras i tota classe d'objectiu del programa. Per a l'implementaciÃ³n d'un programa eficient en educaciÃ³n ambiental se requerixen lo següent:

* Coordinar els coneiximents en humanitats, ciencies socials i ciencies del mig ambient.
* Estudiar una comunitat de sers vius en les seues condicions naturals.
* Donar a coneixer una varietat de problemes.
* Discernir els aspectes importants dels banals en un problema per a aplicar asÃ les solucions correctes.
* EnseÃ±ar solucions generals aplicables a diverses situacions anÃ¡logas.
* Fomentar les qualitats personals per a superar els obstÃ¡culs i desenrollar les actituts.

L'orde de presentaciÃ³n dels conceptes, coneiximents i aptituts assignades deuen estar d'acort al pÃºblico al qual se li es transferit l'informaciÃ³n, esto se deu a que els coneiximents i actituts d'un estudiant de primaria no son els mateixos que un estudiant de secundaria, en lo qual el programa de l'educaciÃ³n ambiental busca que de forma ordenada se porte l'informaciÃ³n adequada al pÃºblico adequat.

El desenroll temÃ¡tico de l'educaciÃ³n ambiental se pot dividir en 4 nivells, que correspons tambiÃ©n al grau de complexitat, el qual es dependent del pÃºblico a tractar. Estos nivells son:

* Nivell 1.Coneiximents d'ecologÃa, Este se realisa en el fi d'entendre l'entorn natural que rodeja al ser huma, observant els seus fonaments i funcions. Este a la seua volta se dividix en:
1. Nocions Generals. 2. Factors EcolÃ³gicos. 3. Auto ecologÃa. 4. EcologÃa de poblacions. 5. EcologÃa trÃ³fica. 6. SinecologÃa

* Nivell 2. Problemes Ambientales, Este tema, ya es concernent a observar i evaluar els diferents factors naturals i/o AntrÃ³picos que presenten afectaciones negatives al mig. este se pogui dividir en:

1. Factors d'amenaça derivats del mig urba i industrial: contaminaciÃ³n i ocupaciÃ³n d'espais naturals. 2. Factors d'amenaça sobre el mig natural:

-ExplosiÃ³n demogrÃ¡fica -ErosiÃ³n -DesforestaciÃ³n -Incendis Forestals -Sobrepastoreo i abando del pastoreig -Malaltes prÃ¡cticas agrÃcolas -EliminaciÃ³n de zones hÃºmedas -IntroducciÃ³n d'especies exÃ³ticas -Sobrepesca marÃtima -Us recreatiu del mig natural
3. GestiÃ³n del mig ambient

* Nivell 3. ValoraciÃ³n de solucions. En esta etapa se evalÃºan la soluciÃ³n a les diferents classes i caracterÃsticas de problemes ambientales, este se pot dividir en:
1. IdentificaciÃ³n dels problemes concrets 2.IdentificaciÃ³n de les solucions als problemes 3.EvaluaciÃ³n de les solucions alternatives.

* Nivell 4. ParticipaciÃ³n, en esta etapa s'involucra a la comunitat en implementar la soluciÃ³n adequada i convenient, als problemes ambientales, esta involucre:

# Estrategies per a portar a veta accions individuals o colectives.
# Presa de decisions sobre les estrategies o alternatives que puguen seguir-se.
# EvaluaciÃ³n de resultats de les accions mampreses.

== CaracterÃsticas ==
De la Conferencia de [[Tiflis]]<ref>{{cita web |url=http://unesdoc.unesco.org/images/0003/000327/032763sb.pdf |tÃtulo=Informe Final de la Conferencia Intergubernamental sobre EducaciÃ³n Ambiental, organisada per l'Unesco en la cooperaciÃ³n del PNUMA. Realisat entre el 14 al 26 d'octubre de 1977. Tbilisi (URSS) |fechaacceso=7 de setembre de 2012 |apellido=Unesco |nombre= |enlaceautor= |fecha=Abril de 1978 |formato= |obra= |editor= |editorial=Unesco |ubicaciÃ³n=ParÃs |idioma=espaÃ±ol |cita= }}</ref>, s'indiquen algunes de les caracterÃsticas de l'EducaciÃ³n ambiental:

# Comportaments positius de conducta.
# EducaciÃ³n permanent.
# Coneiximents tÃ©cnicos i valors Ã©ticos.
# Enfocament global.
# VinculaciÃ³n, interdependencia i solidaritat.
# ResoluciÃ³n de problemes.
# Iniciativa i sentit de la responsabilitat.
# RenovaciÃ³n del proces educatiu.

== L'educaciÃ³n ambiental i els niÃ±os ==
Ajuda en el desenroll de la responsabilitat ambiental dels niÃ±os i niÃ±as per a entendre i cuidar el planeta, tindre consciencia del daÃ±o que se genera davant la contaminaciÃ³n i mantindre un ambient sa per a tots els que vivim en Ã©l.

== Ãmbito formal i no formal ==
Hi ha diversos Ã¡mbitos als que aplicar l'EducaciÃ³n Ambiental. Mos referim a l'educaciÃ³n formal quan parlem de l'educaciÃ³n reglada, impartida en escoles. Es l'educaciÃ³n oficial a la que tenen dret tots els ciutadans. L'educaciÃ³n no formal no entra en l'educaciÃ³n convencional. 

Se pot dir, que hui per hui, l'EducaciÃ³n Medioambiental es no formal, no hi ha mÃ©todos concrets ni planificaciones ni temarios ni en tots els centres se tracta per igual. No es oficial. Analisant l'educaciÃ³n medioambiental en la seua Ã¡mbito no formal, podem començar en la frase: âTodo el proces educatiu deu desembocar en l'acciÃ³n positiva sobre l'entornoâ. Se tracta d'educar en una sensibilitat que faça modificar actituts negatives en relaciÃ³n a nostre entorn. El fet de tindre un coneiximent sobre un tema especÃfico, sobre mig ambient, o sobre qualsevol atre, porta conseguixc un canvi d'actitut en la mayorÃa de les voltes, ya que no es causa-efecte, pero sÃ es veritat que hi ha certa influencia. Al parlar de Ã¡mbito no formal, i analisant els documents sobre el tema, mos referim al Ã¡mbito de la familia, els amigosâ¦ allo que, com hem dit anteriorment, no estÃ¡ institucionalizado ni formalisat. Des d'estos Ã¡mbitos de forma conscient o inconscient se transmeten valors i accions. No se pot separar el tÃ©rmino mig ambient i el tÃ©rmino desenroll, ni tampoc educaciÃ³n i desenroll. L'educaciÃ³n te un paper fonamental en el desenroll d'una persona i este desenroll deu respectar el mig ambient, del que formem part com sers vius. SegÃºn MarÃa del Mar AsunciÃ³n i Enric Segovia, estem en una situaciÃ³n en la que hi ha molta informaciÃ³n en el pla del mig ambient, pero no tota es de calitat. Els mijos de comunicaciÃ³n tenen un paper fonamental en este sentit en l'educaciÃ³n medioambiental no formal. Se deu transmetre una informaciÃ³n contrastada de calitat i en uns valors de respecte. En ocasions, els mijos prenen la posiciÃ³n de que les tecnologÃas serÃ¡n les salvadores del problema medioambiental, se posen de part d'un enfocament tecnocentrista. Els mijos convencionals transmeten l'ideologÃa i els valors dominants i, en este sentit, l'EducaciÃ³n Medioambiental en el pla no forma no ix be parada. Cobra en este sentit, un paper rellevant la familia. Si els pares no tenen eixa consciencia no se la podrÃ¡n transmetre als seus fills. Se fa necessari per tant, incentivar activitats concretes i atrayentes per a qualsevol persona, de qualsevol edat i estatus social de la poblaciÃ³n. Passant al pla de l'educaciÃ³n formal, es dir, l'oficial i l'institucionalizada, deuen incorporar programes en relaciÃ³n al mig ambient. Aço es fonamentalment per dos raons: l'escola es un espai a on el niÃ±o se desenrolla en una etapa important de la seua vida i per lo tant, se tenen que tractar temes importants per a la societat, en este cas, el mig ambient, ho es. El mig ambient es un tema que estÃ¡ cobrant importancia i per lo tant deu estar en l'aula, l'escola se te que relacionar en la vida. En este sentit, l'educaciÃ³n medioambiental deu ser travesser, estar gaitejada en tots els sabers que se transmeten. No se tracta d'un enfocament tecnolÃ³gico, sino Ã©tico, valors com la responsabilitat, la solidaritat, la cooperaciÃ³n, el respecte per la diversidadâ¦ Se pot plantejar un programa en EducaciÃ³n Medioambiental, que ha de naixer de necessitats reals que existixquen en el mig en el que se va a desenvolver. La minerÃa es un dels sectors econÃ³micos mÃ¡s contaminants i impactantes en el mon, no sÃ³lo per les seues mÃ©todos d'extracciÃ³n que cada volta son mÃ¡s agressius per conseguir majors guanyes en menor temps, sino tambiÃ©n per les conseqüencies de curt, mijà i llarc determini que afecten els recursos aigua, sol i aire, condenant la vida de les especies naturals i les comunitats en les que s'inserten els proyectes miners. L'actual crisis mundial i la desestabilizaciÃ³n econÃ³mica que ha deixat la devaluaciÃ³n del dÃ³lar, ha provocat que els inversionistes posen els seus ulls en l'antic i mÃ¡s codiciat actiu del mon, l'or, cuyo preu tenÃa un valor de $250/onça troy per al aÃ±o 2000, i ha aumentant de manera estrepitosa, alcançant un valor de $1 750/onça troy per al 2011. El reincident bÃºsqueda de l'or i la visiÃ³n polÃtica dels governs de la RegiÃ³n Centroamericana, quins han obert les seues portes a l'inversiÃ³n estrangera a ulls tancats

== Referencies ==
{{listaref}}

== BibliografÃa ==
*REYES Ruiz, J. "EducaciÃ³n ambiental: remor de clars". Publicada en Els Ambientalistas, revista d'EducaciÃ³n Ambiental. Setembre-Decembre de 2010.
*FRANKLIN CÃRDOBA C'.; Fonaments pedagÃ³gicos per a l'educaciÃ³n Ambiental; Universitat de CÃ³rdoba (Colombia) Fondo editorial; (1998)
*Ministerio d'EducaciÃ³n Nacional (Colombia); ciencies naturals educaciÃ³n ambiental, lineamiento curriculares; editorial llibres & llibres; (1998)
*IsaÃas Tobasura AcuÃ±a, Llum Elena SepÃºlveda Gallec; Proyectes Ambientales Escolars estrategia per a la formaciÃ³n ambiental.-1ed-Santa Fa de BogotÃ¡: Cooperativa Editorial Magisteri, (1997).
*[http://www.opepa.org OrganizaciÃ³n per a l'EducaciÃ³n i ProtecciÃ³n Ambiental - OPEPA; LÃder en educaciÃ³n ambiental en AmÃ©rica Llatina.]
*[http://www.humboldt.org.co/chmcolombia/servicis/jsp/educacionamb/entendre.htm Institut Alexander Von Humboldt; EducaciÃ³n Ambiental i Biodiversidad, nodo temÃ¡tico del mecanisme de facilitaciÃ³n (2010).]
*La carta a Belgrado, Belgrado (Yugoslavia, 1975)
*DeclaraciÃ³n de Tbilisi, Tbilisi (Georgina, 14-26 d'octubre de 1977)
*II Congrés Iberoamericano d'EducaciÃ³n Ambiental, Guadalajara (MÃ©xico, juny de 1997)
*ORTEGA RAMON, Manual de GestiÃ³n del Mig Ambient; Editorial FundaciÃ³n Mapfre; 1997.
*NOVO MARIA, EducaciÃ³n Ambiental; Editorial Rei; 1991.
*M. FÃLEZ, "Molt pocs niÃ±os coneixen lo que es un punt net; larioja.com; 2009.

[[CategorÃa:EducaciÃ³n cientÃficaâ]]
[[CategorÃa:Mig ambient]]