Edició de «Sigmund Freud»

{{redirige aci|Freud}}
{{Articul destacat}}
{{Ficha de cientific
|nom                 = Sigmund Freud
|image                 = Sigmund Freud LIFE.jpg
|tamany                 = 200px
|descripcio            = Fotografia de Sigmund Freud fumant en [[1922]],</br> per Max Halberstadt
|fecha_de_nacimiento    = [[6 de maig]] de [[1856]]
|lugar_de_nacimiento    = {{Senyera|Austria|imperi}} [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austriac]] (actualment [[Republica Checa]])
|fecha_de_fallecimiento = [[23 de setembre]] de [[1939]] (83 anys)
|lugar_de_fallecimiento = {{senyera|Regne Unit}} [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
|camps                 = [[Art]], [[Filosofia]], [[Lliteratura]], [[Medicina]], [[Mitologia]], [[Neurologia]], [[Psicoanálisis]], [[Psicología]], [[Psicoterapia]], [[Psiquiatría]].  
|conjuge                = [[Martha Bernays]]
|país_de_residencia     = [[Austria]], Regne Unit
|nacionalitat           = {{senyera|Austria}} Austriac
|institución_de_trabajo = [[Universitat de Viena]]
|almamater             = Universitat de Viena
|supervisordoctoral    = 
|estudiantesdoctorales = 
|conocidopor           = [[Psicoanálisis]]    
|societats             = [[Associacio Psicoanalítica Vienesa]], [[Circul intern de Freud]], [[Institut Psicoanalítico de Berlín]], [[Associacio Psicoanalítica Internacional]]
|premis                = [[Premi Goethe]]
|firma                  = FreudSignature.png
|notes                  = 
}}
'''Sigmund Freud''' ([[Alfabet Fonetic Internacional|AFI]] <small>pronunciacio en alema:</small> <span class="IPA" style="font-family:{{IPA fonts}}; font-family /**/:inherit;"></span>{{IPA|ˈziːkmʊnt ˈfʁɔʏt}}) ([[6 de maig]] de [[1856]], en [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austriac]] (actualment [[Republica Checa]]) - [[23 de setembre]] de [[1939]], en [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]) fon un [[medic]] [[neurologia|neurolec]] [[Austria|austriaco]], pare del [[psicoanálisis]] i una de les majors figures intelectuals del [[sigle XX]].<ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>
El seu interés cientific inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Psicología|psicológica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conte en la seua practica privada. Estudià en [[Pariu]] en el neurolec [[França|frances]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de la [[hipnosis]] en el tractament de la [[histeria]]. De volta en Viena i en colaboracio en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[metodo catartic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestio hipnotica com el metodo catartic per la [[associacio lliure]] i la [[interpretacio dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoracio de les traumes psicógenos com productors de sintomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiológica]] de les neurosis mes diferenciada. Tot aço se converti en el punt de partida del [[psicoanálisis]], al que se dedicà ininterrompudament el restant de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>

Freud postulà l'existencia d'una sexualitat infantil perversa polimorfa,<ref>Sigmund Freud, ''Tres Ensachos sobre Teoria Sexual''. Biblioteca Freud. Aliança Editorial. ISBN 84-206-3699-1. p. 61.</ref> tesis que causà una intensa polemica en la societat puritana de la [[Viena]] de principis del [[sigle XX]] i per la qual fon acusat de ''pansexualista''. A pesar de l'hostilitat que tingueren que afrontar les seues revolucionaries teories i hipótesis, Freud acabaria per convertir-se en una de les figures mes influents del [[sigle XX]]. Les seues teories, no obstant, seguixen sent discutides i criticades, quan no simplement rebujades. Molts llimiten la seua aporte al camp del [[Pensament (ment)|pensament]] i de la cultura en general, existint un ample debat al voltant de si el [[psicoanálisis]] pertanye o no a l'ambit de la ciencia.
La divisio d'opinions que la figura de Freud suscita podria resumir-se del següent modo: per un costat, els seus seguidors li consideren un gran cientific en el camp de la medicina, que descobri gran part del funcionament psíquico huma; i per atre, els seus critics ho veuen com un [[filosof]] que replantejà la naturalea humana i ajudà a derribar [[tabu]]es, pero cuyas teories, com ciencia, fallen en un examen rigoros.
El [[28 d'agost]] de [[1930]] Freud fon guardonat en el [[Premi Goethe]] de la ciutat de [[Fráncfort del Meno]] en honor de la seua activitat creativa. Tambe en honor de Freud, al que freqüentment se li denomina ''el pare del psicoanálisis'', se donà la denominacio «[[Freud (crater llunar)|Freud]]» a un menut [[crater d'impacte]] [[lluna]]r que se troba en una [[replanell]] dins de [[Oceanus Procellarum]], en la part noroest del costat visible de la lluna.<ref>{{cita web |url=http://planetarynames.wr.usgs.gov/jsp/FeatureNameDetail.jsp?feature=62191 |título=Ficha del crater llunar «Freud» en la Gazetteer of Planetary Nomenclature |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>

== Biografia ==Sigmund Freud naixque el [[6 de maig]] de [[1856]] en [[Freiberg (Moravia)|Freiberg]], [[Moravia]] (en l'actualitat, [[Příbor]] en la [[Republica Checa]]) en el si d'una familia [[Judaismo|judeu]]. Encara que el nom que figura en el seu certificat de naiximent es ''Sigismund'',<ref>[http://www.loc.gov/exhibits/freud/images/vc008101.jpg Manuscript Reading Room - Library of Congress] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> son pare afegi un segon nom, d'orige hebreu, ''Schlomo'' o ''Shelomoh'' (versions de ''Salomón'') en una inscripcio manuscrita en la biblia de familia. Un document de 1871 se referix a Freud com ''Sigmund'' encara que ell mateix no comença a firmar ''Sigmund'' fins 1875 i mai usà el segon nom.<ref> {{en}} [http://www.freud.org.uk/about/faq/ «What was Freud's 'real' name?» The Freud Museum, Londres] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> Fon el major de sis germans (cinc chiquetes i un chiquet). Tenia ademes dos germanastres d'un matrimoni anterior de son pare. En [[1860]], quan contava en tres anys d'edat, la seua familia se traslladà a [[Viena]], esperant el pare recobrar la prosperitat perduda del seu negoci de llanes.[[Archiu:Pribor - Birthplace of Sigmund Freud.jpg|thumb|left|Lloc de naiximent de Sigmund Freud en [[Příbor]], [[Republica Checa]].]] A pesar de que la seua familia travessà grans dificultats economiques, els seus pares s'esforçaren per a que obtinguera una bona educacio i en [[1873]], quan contava en 17 anys, Freud ingressà en la [[Universitat de Viena]] com estudiant de medicina en un ambient de [[antisemitisme]] creixent. En [[1877]], abreujà el seu nom de ''Sigismund Freud'' a ''Sigmund Freud''. Estudiant poc convencional pero retillent, fon assistent del professor [[Ernst Wilhelm von Brücke|I. Brücke]] en l'Institut de Fisiologia de Viena entre [[1876]] i [[1882]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. Chronological Table.</ref> En [[1880]] coneixque al que seria el seu colaborador [[Joseph Breuer]].
En [[1881]] se graduà com medic.<ref>{{cita llibre |apellido=Gay |nombre=Peter |enlaceautor=Peter Gay |título=Freud |url= |fechaacceso=17 de novembre de 2010 |año=2010 |editorial=Paidós |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-493-2427-7 |páginas=52 |cita=Se llançà a la seua carrera universitaria molt tempranamente, als desset anys; la terminà tart, en 1881, als vinticinc. La seua vasta curiositat i la seua preocupacio per l'investigacio li impediren obtindre el seu titul de medic en els cinc anys habituals.}}</ref> Freud treballà baix la direccio de [[Theodor Meynert]] en l'Hospital General de Viena entre els anys [[1883]] i [[1885]]. Com investigador medic, Freud fon un pioner al propondre l'us terapeutic de la [[cocaïna]] com estimulant i analgesic. Entre [[1884]] i [[1887]] escrigue molts articuls sobre les propietats de dita droga. En base a les experimentacions que ell mateix realisava en el laboratori de neuroanatomía del notable patologiste austriac i especialiste en [[histologia]] [[Salomon Stricker]], consegui demostrar les propietats de la cocaïna com anestesic local.
En [[1884]] Freud publicà el seu treball ''Über Coca'' (''Sobre la coca''), al que succeiren varis articuls mes sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, [[Carl Koller]] utilisà en gran exit la cocaïna en cirugia i intervencions [[oftalmologia|oftalmologiques]] publicant al respecte i obtenint per aixo un gran reconeiximent cientific.<ref>{{cita web |url=http://www.freud-museum.at/pdf/NL12001.pdf |título=Newsletter des Sigmund Freud-Museums |fechaacceso=21 de maig de 2010 |idioma=alemán}}</ref> S'ha pogut determinar - despres de la publicacio de les cartes a la seua llavors promesa i despres esposa, Martha Bernays<ref>Freud, Sigmund ''Brautbriefe: Briefe vagen Martha Bernays aus d. Jahren 1882 - 1886''. Seleccio, edicio i prolec de von Ernst L. Freud, Fischer, [[Fráncfort del Meno]] 1987. ISBN 3-596-26733-1.</ref> - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicción i finalment faltà. Se li critica a Freud no haver admes publicament este fracas, aixina com el fet de que el seu biograf i amic [[Ernest Jones]] tampoc lo hi haja reportat. Es tambe conegut que el propi Freud consumi cocaïna per algun periodo de la seua vida, segons se pot llegir en la versio completa de la seua correspondencia en [[Wilhelm Fliess]].<ref>Cartes a Wilhelm Fliess (1887-1904). Nova edicio completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-128-5.</ref>
[[Archiu:Sigmund freud um 1905.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en 1905.]]En [[1886]], Freud se casà en [[Martha Bernays]] i obri una clinica privada especialisada en desórdenes nerviosos. Començà la seua practica per a tractar la [[histeria]] i la [[neurosis]] utilisant l'hipnosis i el metodo catartic que el seu colaborador Josef Breuer havia aplicat en [[Bertha Pappenheim]] (Anna O.) obtenint resultats que en aquell moment semblaven sorprenents,<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Estudis sobre l'histeria'' en: Obres Completes, Vol. II, Amorrotu, B.Aires 9ª. Edicio 1996, p. 47, ISBN 950-518-578-2 (Titul original: ''Studien über Hysterie'', 1895).</ref> per a posteriorment abandonar abdos tecniques en favor de la [[associacio lliure]], desenrollada per ell entre els anys [[1895]] i [[1900]], impulsat per les experiencies en les seues pacients histeriques. Freud notà que podia aliviar els seus sintomes animant-les a que verbalisaren sense censura qualsevol ocurrencia que passara per la seua ment.
En [[1899]]<ref>La data oficial de publicacio, no obstant, quedà establida com 1900.</ref> se publicà la que es considerada la seua obra mes important i influent, ''[[L'Interpretacio dels Somis]]'', inaugurant una nova disciplina i modo d'entendre a l'home, el [[psicoanálisis]]. Despres de alguns anys d'aïllament personal i professional degut a l'incomprensio i indignacio que en general les seues teories i idees provocaren, començà a formar-se un grup d'adeptes en torn a ell, el llavor del futur moviment psicoanalítico. Les seues idees començaren a interessar cada volta mes al gran public i se foren divulgant pese a la gran resistencia que suscitaven.

El primer reconocimiento oficial como creador del psicoanálisis fue en 1902 al recibir el nombramiento imperial como Profesor extraordinario, hecho que Freud comentaría en una carta a [[Wilhelm Fliess]] fechada en Viena el 11 de marzo de 1902, señalando sarcásticamente que esto era «...como si de pronto el papel de la sexualidad fuera reconocido oficialmente por su Majestad...»<ref>{{cita libro |título=Sigmund Freud Briefe an Wilhelm Fließ 1887-1904 idioma= alemán|edición= 2ª|año=1999 |editor=Compilación de Jeffrey Moussaieff Masson, versión en alemán de Michel Schöter |editorial= S. Fischer |ubicación=Fráncfort del Meno |isbn=3-10-022802-2 |páginas=501 |cita= Es regnet auch jetzt schon Glückwünsche und Blumenspenden, als sei die Rolle der Sexualität plötzlich von Sr. Majestät amtlich anerkannt, die Bedeutund des Traumes vom Ministerrat bestätigt und die Notwendigkeit einer psychoanalytischen Therapie der Hysterie mit 2/3 Majorität im Parlament durchgedrungen.}}</ref> 

[[Archiu:ClarkDoctor.jpg|thumb|left|170px|El titul de ''Doctor of Laws honoris causa'' se conserva en el Museu Sigmund Freud de la [[Berggasse 19]] en Viena.]]Internacionalment, no obstant, el primer reconeiximent oficial del seu treball ocorreu en [[1909]], quan l'Universitat de Clark, en [[Worcester (Massachusetts)|Worcester]], [[Massachusetts]], li concedi el titul honorific ''[[doctor honoris causa]]''.<ref>Peter Gay (1998). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p. 224, 455, 562.</ref> [[Stanley Hall|G. Stanley Hall]] invità a Freud a donar una serie de conferencies com part de les celebracions en motiu del vigesim aniversari de la fundacio de l'universitat que presidia, en l'intencio de divulgar el psicoanálisis en els [[Estats Units]].
Freud experimentà la primera dissensio interna a la seua doctrina en octubre de [[1911]] quan [[Alfred Adler]] i sis dels seus partidaris se donaren de baixa de la [[Associacio Psicoanalítica Vienesa]].<ref>Ibid. p. 224.</ref> Per esta epoca ya estava en gestacio la que en [[1914]], i en mes greus conseqüencies, protagonisaria [[Carl Gustav Jung]], que amenaçaria en desestabilisar tot l'edifici psicoanalítico.

En [[1923]] li fon diagnosticat un cancer de paladar, provablement a conseqüencia de la seua intensa adicción als purs, pel qual fon operat fins 33 voltes. La seua malaltia, aparte de provocar-li un gran sofriment, una gran incapacitat i una eventual sordera de l'oit dret, ho obligà a usar una serie d'incomodes prótesis de paladar que li dificultaren granment la capacitat del parla.<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 204.</ref> Mai deixà de fumar, no obstant les conseqüencies que aço li carrejà. A pesar de la seua malaltia, Freud continuà treballant com psicoanalista i, fins el fi de la seua vida, no cessà d'escriure i publicar un gran numero d'articuls, ensachos i llibres. 
[[Archiu:Sigmund Freud Vell.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en els seus ultims anys de vida.]]Tota la vida de Freud, en l'excepcio dels seus tres primers anys, transcorreu en la ciutat de [[Viena]]. No obstant, en [[1938]], despres de l'anexio de [[Austria]] per part de la [[Alemania]] [[nazi]], Freud, en la seua condicio de judeu i fundador de l'escola psicoanalítica, fon considerat enemic del [[Tercer Reich]]. Els seus llibres foren cremats publicament i tant ell com la seua familia patiren un intens acosse. Contrari a abandonar Viena, se vio obligat a escapar del païs al quedar clar que el perill que corría la seua vida era imminent. En un aplanament de la casa a on operava l'editorial psicoanalítica i de la seua vivenda, el seu fill Martin fon detingut durant tot un dia. Una semana mes tart, la seua filla [[Anna Freud|Anna]] fon interrogada en el quarter general de la [[Gestapo]]. Estos fets ho portaren a convencer-se de la necessitat de partir.<ref>Peter Gay (1989). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p.622</ref> El fet que les seues germanes (quatre d'elles permaneixeron en Viena) foren apresadas mes tart i moriren en [[Camp de concentracio|camps de concentracio]] confirma ''[[a posteriori]]'' que el risc vital era completament real. Gracias a la intervención ''[[in extremis]]'' de [[Marie Bonaparte]] y [[Ernest Jones]] consiguió salir del país y refugiarse en [[Londres]], [[Inglaterra]]. En el momento de partir se le exigió que firmara una declaración donde se aseguraba que había sido tratado con respeto por el [[Nazismo|régimen nazi]].<ref>{{cita libro |apellido= Roudinesco |nombre=Élisabeth |enlaceautor= Élisabeth Roudinesco |apellido2=Plon |nombre2=Michel |título= Diccionario de Psicoanálisis|año=2008 |editorial=Paidós |ubicación= Buenos Aires| isbn=978-950-12-7399-1|páginas=390 |cita=En el momento de partir lo obligaron a firmar una declaración en la cual afirmaba que ni él ni sus allegados habían sido importunados por los funcionarios del Partido Nacional Socialista... No llegó a conocer la suerte reservada por los nazis a sus cuatro hermanas, exterminadas en campos de concentración}}</ref> Freud consintió en firmarla pero añadió el siguiente comentario sarcástico: «Recomiendo calurosamente la Gestapo a cualquiera».<ref>Mark Edmunson (2007). The Death of Sigmund Freud. Blommsbury Publishing, London, New York and Berlin. p. 122.</ref>
En [[1939]], molt deteriorat fisicament i incapaç de soportar el dolor que li produia la propagacio del [[cancer]] de paladar, demanà al seu medic personal, Max Shur, que acabara en el seu sofriment.<ref>{{cita web |url=http://www.elpais.com/solotexto/articule.html?xref=19890923elpepicul4&type=Tes&anchor=elpepicul |título=Un profeta sense Deu |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Freud mori despres de ser-li subministrades tres inyeccions<ref>Mark Edmunson (2007). The Death of Sigmund Freud. Blommsbury Publishing, London, New York and Berlin. p. 225</ref> de [[morfina]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 265</ref>

A pesar dels implacables i sovint apremiants desafiaments als que virtualment totes les seues idees tingueren que enfrontar-se, tant en vida com una volta desapareguda, Freud se converti i seguix sent una de les figures mes influents del pensament contemporaneu.
=== Descendencia i familiars ===La seua filla [[Anna Freud]] fon una destacada psicoanalista, particularment en el camp dels chiquets i del desenroll psicológico. Sigmund Freud es yayo del pintor [[Lucian Freud]] i de l'escritor [[Clement Freud]]. Es besyayo del periodiste [[Emma Freud]], de la dissenyadora de moda [[Bella Freud]] i del relacionador public [[Matthew Freud]]. Sigmund Freud fon tio de [[Edward Bernays]], conegut com el pare de les relacions publiques.
== Les innovacions de Freud ==[[Archiu:Freud ca 1900.jpg|thumb|left|170px|Sigmund Freud al voltant de [[1900]], data d'edicio de la seua obra fundacional ''L'interpretacio dels somis''.]]Freud innovà en dos camps. Desenrollà simultaneament per un costat, una [[Teories de la personalitat|teoria de la ment]] i de la [[Comportament|conducta humana]], i per atre, una [[Psicoterapia|tecnica terapeutica]] per a ajudar a persones en [[Malaltia mental|afeccions psíquicas]]. Alguns dels seus seguidors afirmen estar influits per un, pero no per atre camp.
Provablement, la contribucio mes significativa que Freud ha fet al pensament modern es la d'intentar donar-li al concepte de lo [[inconscient]] (que prengue de [[Eduard von Hartmann]], [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]] i [[Nietzsche]]) un estatus cientific (no compartit per varies branques de la [[ciencia]] i la [[psicología]]). Els seus conceptes de ''inconscient'', ''desig inconscient'' i ''[[Repressio (psicoanálisis)|repressio]]'' foren revolucionaris; proponen una ment dividida en capes o nivells, dominada en certa mesura per una voluntat primitiva mes alla de l'esfera conscient i que se manifesta en ''produccions'' tals com [[chistes]], [[lapsus]], [[Acte fallido|actes fallidos]], [[Somi|somis]] i [[sintoma]]s.
[[Archiu:Die Traumdeutung.jpg|thumb|160px|Portada de la primera edicio en alema de ''[[L'interpretacio dels somis]]'' .]]En la seua obra mes coneguda, ''[[L'interpretacio dels somis]]'' (''Die Traumdeutung'', 1900), Freud explica l'argument per a postular el nou model de l'inconscient i desenrolla un metodo per a conseguir l'acces al mateix, prenent elements de les seues experiencies previes.Com part de la seua teoria, Freud postula tambe l'existencia d'un [[preconsciente]], que descriu com la capa entre el [[conscient]] i l'inconscient (el terme subconscient es utilisat popularment, pero no forma part de la terminologia psicoanalítica). La repressio, per la seua part, te gran importancia en el coneiximent de lo inconscient. D'acort en Freud, les persones experimenten sovint pensaments i sentiments que son tan dolorosos que no poden soportar-los. Freud se referix a esta idea a lo llarc de tota la seua obra, principalment en les seues ''Treballs sobre metapsicología''.<ref>Sigmund Freud, ''Treballs sobre metapsicología'' en: Obres Completes, Vol. XIV, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 950-518-590-1 (Titul original: ''Triebe und Triebschicksale'', ''Die Verdrängung'' ''Dones Unbewusste'', 1915).</ref> Estos pensaments i sentiments (a l'igual que els recòrts associats a ells) no poden, segons sostingue, ser bandejats de la ment, pero sí poden ser bandejats del conscient per a formar part de l'inconscient, mantenint lo reprimit la seua efectivitat psíquica i [[Retorn de lo reprimit|retornant]] en forma d'alguna de les seues produccions.<ref>''Ibid''.</ref>
Encara que a lo llarc de la seua carrera Freud intentà trobar patrones de repressio entre les seues pacients que derivasen en un model general per a la ment, observà que les seues distints pacients reprimien fets diferents. Adverti, ademes, que el proces de la repressio es en sí mateix un acte no conscient (es dir, no ocorreria a través de l'intencio dels pensaments o sentiments conscients).

Freud buscà una explicacio a la forma d'operar de la ment. Propongue una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l'Aixo, el Yo i el Superyó (véase [[Aixo, Yo i Superyó]]):* L'Aixo representa les pulsions o impulss primigenis i constituix, segons Freud, el motor del pensament i el comportament huma. Conte nostres desijos de trobadures mes primitius.* El Superyó, la part que contrarresta a l'Aixo, representa els pensaments morals i etics.* El Yo permaneixe entre abdos, i actua mediant entre nostres necessitats primitives i nostres creencies etiques i morals. No es sinonim de la consciencia (existixen parts del Yo que son inconscients). Un Yo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se a la realitat i interactuar en el mon exterior d'una manera que represente el millor compromis entre els desijos i mocions pulsionales de l'Aixo i les demandes restrictives o punitives provinents del Superyó.
Freud estava especialment interessat en la dinamica d'estes tres parts de la [[ment]]. Argumentà que eixa relacio està influenciada per factors o energies innates, que cridà [[Pulsio|pulsions]]. Descrigue dos pulsions antagoniques:* [[Eros]] o [[pulsio de vida]], una pulsio sexual tendent a la preservación de la vida.* [[Tánatos]] o [[pulsio de mort]]. Esta ultima representa una mocio agressiva, encara que a voltes se resuelve en una pulsio que mos induix a tornar a un estat de calma, Principi de nirvana o no existencia, que basà en els seus estudis sobre [[protozou]]s (''[[Mes alla del principi de plaer]]'').
[[Archiu:Wien-FreudHaus-Berggasse.JPG|thumb|180px|Residencia de Sigmund Freud, [[Berggasse 19]], [[Viena]], [[Austria]].]]Freud tambe sostingue que la [[libido]] madura en els individus per mig del canvi del seu objecte. Argumentà que la sexualitat infantil es "polimórficamente perversa", en el sentit de que una gran varietat d'objectes poden ser una font de [[plaer]]. Conforme les persones van desenrollant-se, van fixant-se sobre diferents objectes especifics en distintes fases:# [[Fase oral]], eixemplificada pel plaer dels bebes en l'alletament.# [[Fase anal]], eixemplificada pel plaer dels chiquets al controlar els seus esfinters.# [[Fase falica]]. Propongue llavors que aplega un moment en que els chiquets passen a una fase a on se fixen en el progenitor de sexe opost ([[complex d'Edipo]]) i desenrollà un model que explica la forma en que encaixa este patrón en el desenroll de la dinamica de la ment. Cada fase es una progressio cap a la madurea sexual, caracterisada per un fort Yo i l'habilitat per a retardar la necessitat de trobaduress.# [[Periodo de latencia]], periodo en que se desenrollen forces psíquicas que inhibixen l'impuls sexual i reduixen la seua direccio.# [[Fase genital]], sorgix en l'adolescencia quan maduren els orguens genitals. Hi ha un surgimiento dels desijos sexuals i agressius.
El [[Desenroll psicosexual|model psicosexual]] que desenrollà ha segut criticat des de diferents fronts. Alguns han atacat l'afirmacio de Freud sobre l'existencia d'una ''sexualitat infantil'' (i implicitament l'expansio que feu en la nocio de [[sexualitat]]). Atres autors, en canvi, consideren que Freud no amplià els coneiximents sobre sexualitat (que tenien antecedents en la psiquiatría i la filosofia d'autors com [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]]); sino que Freud "neurotizó" la sexualitat al relacionar-la en conceptes com [[incest]], [[perversio sexual|perversio]] i [[malaltia mental|trastorns mentals]]. Ciencies com la [[antropologia]] i la [[sociologia]] argumenten que el patrón de desenroll propost per Freud no es universal ni necessari en el desenroll de la salut mental, calificant-ho de [[Etnocentrismo|etnocéntrico]] per ometre determinants soci-culturals.
Freud esperava provar que la seua model, basat en observacions de la classe mija austriaca, fose universalment valit. Utilisà la [[mitologia grega]] i la [[etnografia]] contemporanea com models comparatius. Acodi al ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]]'' de [[Sófocles]] per a indicar que el ser huma desija el [[incest]] de forma natural i com es reprimit eixe desig. El [[complex d'Edipo]] fon descrit com una fase del [[desenroll psicosexual]] i de madurea. Tambe se fixà en els estudis antropologics sobre [[Tótem|totemisme]], argumentant que reflectixen una costum ritualizada del complex d'Edipo (''[[Tótem i tabu]]''). Incorporà tambe en la seua teoria conceptes de la religio [[catolicisme|catolic]] i [[judaisme|judeu]]; aixina com principis de la societat victoriana sobre [[Repressio (psicoanálisis)|repressio]], [[sexualitat]] i [[moral]]; i atres de la [[biologia]] i la [[hidraulica]].

[[Archiu:Freudsdoor.JPG|thumb|170px|Entrada a la consulta de Freud.]]Esperava que la seua investigacio proporcionara una solida base cientifica per al seu metodo terapeutic. L'objectiu de la terapia freudiana o [[psicoanálisis]] es, relacionant conceptes de la ment cartesiana i de l'hidraulica, moure els pensaments i sentiments reprimits (explicats com una forma d'energia) cap al [[conscient]]. A l'inici dels seus treballs en [[Josef Breuer|Breuer]], Freud pensava que aço podia realisar-se a través de la [[metodo catartic|catarsis]] i que aixo conllevaría automaticament la retor. Al poc temps, no obstant, Freud abandona abdos idees en benefici del metodo de la [[associacio lliure]] i de la [[interpretacio dels somis]]. Deixa en aixo arrere tambe la [[hipnosis]] i tota forma de [[Sugestio|tecnica sugestiva]], en lo que inaugura la tecnica psicoanalítica propiament dita, a la que s'agrega atre element central: a través de la relativament poca intervencio del psicoanalista, que adopta una postura [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutral]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinent]], el pacient pot proyectar els seus pensaments i sentiments sobre ell. A través d'este proces, cridat [[Transferencia (psicoanálisis)|transferencia]], el pacient pot reconstruir i resolver conflictes reprimits (causants de la seua malaltia), especialment conflictes de l'infancia en els seus pares.
Es menys conegut l'interés inicial de Freud per la [[neurologia]]. En els començaments de la seua carrera havia investigat la [[parálisis cerebral]]. Publicà numerosos articuls medics en este camp. Tambe mostrà que la malaltia existia molt abans de que atres investigadors del seu temps tingueren noticia d'ella i l'estudiaren. Tambe sugeri que era erroneu que esta malaltia, que havia descrit William Little (cirugià ortopedic britanic), tinguera com causa una falta d'oxigen durant el naiximent. En canvi, digue que les complicacions en el part eren soles un sintoma del problema. No fon fins la decada de [[1980]] quan les seues especulacions foren confirmades per investigadors mes moderns.
Des de el punt de vista de la [[medicina]], la teoria i practica freudiana han segut substituides pels descobriments empirics a lo llarc dels anys. La [[psiquiatría]] i la [[psicología]] com ciencies rebugen hui la major part del treball de Freud. No obstant, moltes persones continüen deprenent i practicant el [[psicoanálisis]] freudiano tradicional. En l'ambit del psicoanálisis modern, la paraula de Freud seguix ocupant un lloc determinant, encara que les seues teories apareixen reinterpretadas per autors com [[Sándor Ferenczi]], [[Jacques Lacan]], [[Melanie Klein]] i [[Wilfred Bion]].
== Llegat ===== Psicoterapia ==={{AP|Psicoterapia|Psicoanálisis}}
[[Archiu:SillonFreud01.jpg|thumb|left|150px|Reproduccio del sillo que ocupava Sigmund Freud i que li havia regalat la seua filla Mathilde. Se conserva en el ''Sigmund Freud Museum'' de [[Viena]] i fon confeccionat per a un reportage de la [[British Broadcasting Corporation|BBC.]]]]Les hipótesis i metodos introduits per Freud foren polemics durant la seua vida i ho seguixen sent en l'actualitat, pero pocs discutixen el seu enorme impacte en la psicología i la psiquiatría. 
Freud desenrollà la cridada "retor del parla" que possibilitaria la mitigación i desaparicio dels sintomes histerics i neurotics a través d'un monolec sense censura en l'analiste. Este, ubicat fora de la vista de l'analisat, atendería en [[atencio flotant]] i respectaria la regles de la [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutralitat]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinencia]], es dir, evitant juïns morals o de valor i no entregant satisfaccions substitutes a l'analisat.
En moments clau del treball associatiu, l'analiste faria intervencions per a interpretar el material expost. En la descripcio inicial de la tecnica, este proces no tindria mes finalitat que rememorar (fer conscients) idees o recòrts d'events que, per ser dolorosos, humiliants o simplement intolerables per al subjecte, foren reprimits en l'inconscient. Portant tot este material reprimit a la consciencia se li faria perdre el seu poder patogen i els sintomes desapareixerien. Este proces, sobre el paper senzill, supon un esforç intens per al analisat, ya que, les mateixes forces que otrora possibilitaren la repressio cap al inconscient de les idees i recòrts traumatics, s'opondrien virulentment a que siguen duts a la consciencia, es dir, a ser recordats. Estes forces que s'oponen a l'alvanç de la terapia i millorament de l'analisat son denominades [[Resistencia (psicología)|resistencies]].<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Studies on Hysteria'', Nervous and Mental Disease Monographs Nº61. Coolidge Foundation, Publishers. New York. p. 201.</ref>
En una epoca posterior del seu treball, Freud descobriria que no grossera en simplement «fer conscient lo inconscient». En els ''Nous consells sobre la tecnica del psicoanálisis'' (1914), particularment en el treball ''Recordar, repetir i reelaborar'', introduix el concepte de reelaboración (''durcharbeiten'') de les resistencies, com atra peça central del treball analitic «...que produix el maxim efecte alterador sobre el pacient i que distingue al tractament analitic de tot influix sugestiu».<ref>Freud, Sigmund. ''Recordar, repetir i elaborar (Nous consells sobre la tecnica del psicoanálisis, II)'', en: Obres Completes, Vol. XII, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 950-518-588-X (Titul original: ''Erinnern, Wiederholen und Durcharbeiten (Weitere Ratschläge zur Thechnik der Psychoanalyse II'', 1914), p.157.</ref>
Els desenrolls teorics despres de la publicacio de ''Mes alla del principi del plaer'' en 1920 tindran noves implicacions per a la tecnica terapeutica analitica. En esta obra, Freud realisa una redefinición de la seua primera teoria de les pulsions i introduix ara la [[pulsio de mort]]. L'inercia del sintoma en la retor analitica queda explicada a partir d'alli a través de la [[compulsión de repeticio]] movilisada per la pulsio de mort. 
Finalment, Freud retoma el tema de la tecnica en 1937 en els texts ''Analisis terminable i interminable'' (1937)<ref>Freud, Sigmund. ''Analisis terminable i interminable'', en: Obres Completes, Vol. XXIII, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 978-950-518-599-3 (Titul original: ''Die endliche und die unendliche Analyse'', 1937), p.213.</ref> i ''Construccions en l'analisis'' (1937)<ref>Freud, Sigmund. ''Construccions en l'analisis'', en: Obres Completes, Vol. XXIII, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 978-950-518-599-3 (Titul original: ''Konstruktionen in der Analyse'', 1937), p.255.</ref> abdos treballs de to menys entusiasta (segons apunta [[James Strachey]] en el prolec<ref>''Ibid.'' p. 214.</ref>) en els que Freud descriu de manera mes realiste els alcanços i llimitacions de la tecnica per ell desenrollada.
=== Filosofia ===L'obra de Freud tingue un enorme impacte en les ciencies socials, especialment en la [[Escola de Frankfurt]] i la [[teoria critica]].<ref>{{cita llibre |apellido= Marcuse|nombre= Herbert|enlaceautor=Herbert Marcuse |título= Eros i Civilisacio |año=(1955) 2003|editorial=Ariel |isbn= 978-8434412378}}</ref> Ademes, molts filosofs han discutit les seues teories i les seues implicacions en el context del pensament occidental. El model de la ment de Freud se considera sovint un desafiament per a la filosofia moderna.
=== Teoria politica ===El [[freudomarxismo]], intent de fer compatibles i complementaries les teories de S. Freud i [[Karl Marx]].
=== Cultura popular ===Freud tambe ha tingut una influencia durable i de gran alcanç en la cultura popular. Moltes de les seues idees generals guanyaren el seu lloc en el pensament quotidia: el "[[Lapsus|lapsus freudiano]]", el "[[complex d'Edipo]]", entre atres.
=== Art, lliteratura i cine ==={{AP|Psicoanálisis#Cine i psicoanálisis|l1=Cine i psicoanálisis}} [[Archiu:Vertigo_1958_trailer_embrace_2.jpg|thumb|250px|Instantanea de la pelicula de [[Alfred Hitchcock]] ''[[Vertic (pelicula)|Vertic]]''.]]* Les teories de Freud, aixina com la d'atres psicoanalistas posteriors (especialment [[Lacan]]), se suelen utilisar com [[teoria lliteraria|marc teoric]] per a analisar obres d'art, lliteratura i cine. Les distintes interpretacions freudianas se basen en la visio de Freud de l'art com un metodo efectiu per a la [[Sublimación (psicología)|sublimación]] de [[Repressio (psicoanálisis)|desijos reprimits]]. Freud mateix analisà varies obres lliteraries des d'esta perspectiva, incloent a ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]]'' de [[Sófocles]] i ''[[Els germans Karamázov]]'' de [[Fiódor Dostoyevski]]. Un analisis freudiano d'una obra d'art pot ser enfocat a la psicología dels personages, de l'autor o del public.* Des de principis del [[sigle XX]] les idees de Freud s'han representat en freqüencia de forma explicita o implicita en corrents de l'art, la lliteratura i el cine. Entre les figures mes notories en influencies freudianas estan [[André Breto]], [[Lluïs Buñuel]], [[Salvador Dalí]] i [[Alfred Hitchcock]].* En [[1924]] Freud declinà l'oferta de 25 000 dolars que l'editor del ''Chicago Tribune'' li propongue per analisar a un acusat en un sensacionaliste juï d'homicidi. Aixina mateixa, en [[1925]] tornaria a rebujar esta volta l'oferiment de 100 000 dolars que li faria Samuel Goldwyn per colaborar en una historia d'amor al voltant de [[Marc Antoni]] i [[Cleopatra VII|Cleopatra]].<ref>{{cita web |url=http://www.clave.com/clave/magazine/article/0,9171,967196-3,00.html#ixzz0dMF6UU6Y |título=Books: A Piece of the True Couch FREUD: A LIFE FOR OUR CLAVE |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>* [[Stefan Zweig]] i [[Edward James]] visitaren a Freud en [[Londres]] el [[19 de juliol]] de [[1938]]. Els acompanyava Salvador Dalí, qui feu un bosqueig de Freud per a un quadro.<ref>{{cita web |url=http://www.freud.org.uk/photo-library/detail/40074/ |título=Salvador Dali: Portrait of Freud (1938) |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>* Sigmund Freud fon portada de la revista ''[[Clave (revista)|Clave]]'' el [[27 d'octubre]] de [[1924]].<ref>{{cita web |url=http://www.clave.com/clave/covers/0,16641,19241027,00.html |título=TIME Magazine Cover: Sigmund Freud - Oct. 27, 1924 |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>
== Critiques ==[[Archiu:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|191px|Freud en [[1926]].]]Sigmund Freud i les seues teories han rebut gran quantitat de critiques per part de diversos autors:* [[Karl Popper]] ho critica en el seu treball sobre la [[filosofia de la ciencia]] per basar la seua teoria en [[Hipótesis (metodo cientific)|hipótesis]] no [[falsacionismo|falsables]] i per replantejar l'evidencia quan no confirma les hipótesis recorrent a lo infalsable. En la seua model de demarcacio de la ciencia, Karl Popper prengue al psicoanálisis com eixemple de [[seudociencia]], en contrast en la [[teoria de la relativitat]] de [[Albert Einstein]]. Popper observà que mentres les condicions de refutación de les hipótesis d'Einstein estaven determinades en precisio i Einstein estava dispost a començar de nou si l'evidencia no les sustentava, les teories de Sigmund Freud eren infalsables i li permetien reinterpretar l'evidencia per a mantindre les hipótesis pese a la falta de sustent empiric.<ref>[http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/343/34309906.pdf "Les critiques de Karl Popper al psicoanálisis". Fernanda Clavell De Druyff]</ref>* [[Adolf Grünbaum]] considera que el psicoanálisis soles es infalsable en la situacio analitica per la relacio circular que genera en les explicacions sobre desijos inconscients. Grünbaum considera que la teoria sí pot ser falsada i que resulta ser fals.<ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre= Adolf |enlaceautor= Adolf Grünbaum|título= The Foundations of Psychoanalysis: A Philosophical Critique |año=1984 |editorial= University of Californi Press |ubicación= Berkeley, CA |isbn=0-520-05017-7}}</ref><ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre=Adolf |enlaceautor=Adolf Grünbaum |apellido2= Holzman |nombre2=Philip S. |título= Validation in the Clinical Theory of Psychoanalysis: A Study in the Philosophy of Psychoanalysis, Psychological Issues, 61 |año= 1993 |editorial=International Universities Press |isbn= 978-0823667222}}</ref>* En la decada dels [[anys 1960|anys 60]], [[Hans Eysenck]] recopilà i criticà tots els estudis existents sobre l'efectivitat del psicoanálisis. El resultat fon que el tractament psicoanalítico no supon ninguna millor sobre la taxa de remissio espontanea (sense tractament) de les [[neurosis]].<ref>{{cita web |url=http://www.laeditorialvirtual.com.ar/Pagues/Eysenck/EysenckFreud01.htm |título=Decadencia i caiguda de l'imperi freudiano |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Eysenck afirmà que Freud «fon, sense dubte, un geni; no de la ciencia, sino de la propaganda; no de la prova rigorosa, sino de la persuasión».* Freud es criticat tambe per varis autors per haver falsejat els resultats de les seues investigacions. Historiadors i periodistes han mostrat que hi ha una gran divergencia entre l'evolucio dels casos clinics tal com Freud els relata en els seus texts i els casos reals. Un dels casos mes famosos es el de [[Sergei Pankejeff]] (l'home dels llops), investigat pel periodiste [[Karin Obholzer]], qui hauria demostrat que Pankejeff jamai se curà.* Diversos moviments [[feminisme|feministes]] critiquen a Freud per explicar a la dona com un ''home sense fal'' i pel concepte de ''[[enveja del pene]]''. Les minories sexuals critiquen tambe la seua teoria per considerar la [[homosexualitat]] com una [[perversio sexual|perversio]]. No obstant, el terme «perversio» dins del marc teoric freudiano no porta una carrega pijorativa, sino que referix a qualsevol practica sexual que se "desvie" o aparte de l'objectiu de la reproduccio, sent d'esta manera un concepte teoric despullat de tot juï moral. El gran impacte cultural de les teories de Freud sobre el desenroll psicosexual i possiblement una falta de rigor u objectivitat en la seua interpretacio popularisà l'idea de l'homosexualitat com una malaltia, aumentant en la primera mitad del [[sigle XX]] l'internamént d'homosexuals en instituts de salut mental. El tractament psicoanalítico fon utilisat durant varies decades per a intentar ''curar'' l'homosexualitat, promovent el surgimiento de varies psicoterapias en este mateix objectiu que se basen en algunes de les seues teories.</br> No obstant, es necessari aclarir que el mateix Freud sostingue realment en molts dels seus treballs explicacions al voltant de la «inversio sexual» com el resultat d'una «eleccio d'objecte», que no demanda un juï moral o etic ni el veredicte de «sanitat o insanitat» al subjecte, i prenent com eixemple als antics grecs i a grans figures de l'historia, eximix de culpes als homosexuals llimitant-se a advertir-los sobre els problemes que poden tindre en societats cuyos cánones morals els son adversos.<ref>{{cita llibre |apellido= Freud |nombre= Sigmund |título= El malestar en la cultura i atres ensachos |año=1970 |editorial= Aliança |ubicación= Madrit |páginas=95-96}}</ref>* Certes corrents de la [[psicología]] moderna (principalment [[psicología cognitiva]], [[psicología conductista]] i psicología biologica) descalifiquen el seu treball com [[pseudociencia|seudocientífico]]. Des d'este ambit, gran part de les teories de Freud han segut abandonades al no ser consistents en les troballes de la [[psicología experimental]] i la [[biologia]].{{cita requerida}}* L'antropolec [[Bronisław Malinowski]], com resultat de la seua important investigacio de camp en les [[Illes Trobriand]], criticà la tesis freudiana al voltant de l'universalitat del [[Complex d'Edipo]], al mateix temps que la seua orige biologic. Freud havia propost l'existencia del complex en totes les societats humanes en la seua obra ''[[Tótem i tabu]]''. Malinowski intentà refutar esta percepcio ortodoxa, rebujant el model darwiniano evolucioniste sobre el qual Freud fonamentà el seu ensaig antropologic i demostrant que en l'estructura matrilineal dels trobiandeses la presencia de les mares en la vida dels chiquets era prou reduida (donat que les dones eren qui portaven a veta les activitats economiques) i que els pares tampoc posseien un paper important en la societat, ni se'ls reconeixia el seu paper en la procreación. Les funcions d'un i atre progenitor puix, eren realisats per les germanes majors i pels tios materns dels chiquets. En esta constelacio desenrollaven, generalment, fantasies sexuals cap a les seues germanes, en tant que odi cap als tios materns.<ref>{{cita llibre |apellidos=Barnouw |nombre=Victor |título=Cultura i personalitat |url= |fechaacceso=18 de febrer de 2011 |año=1967 |editorial=Troquel |ubicación=Buenos Aires |isbn= |capítulo=Crítica a la teoria freudiana per Malinowski |páginas=84-102 }}</ref> La critica de Malinowski no nega l'existencia del complex com conflicte nuclear del subjecte, sino l'universalitat de la disposicio del Complex d'Edipo al que se referia Freud (en el que la mare era objecte de desig sexual i el pare d'odi per part del chiquet), model este que associava en la societat austriaca. Per la seua part, Malinowski sostenia que poden existir multiples variants en dependencia de les relacions de parentesc que imperen en cada societat particular.<ref>{{cita llibre|apellidos= Roudinesco|apellidos2= Plon|nombre= Elisabet|nombre2= Michel|enlaceautor=Elisabeth Roudinesco|título=Diccionario de Psicoanálisis|otros= Traduccio: Jordi Piatigorsky i Gabriela Villalba|año=2008|any-original= Primera publicacio (''Dictionnaire de la Psychanalyse''), 1997|editorial=Paidós|ubicación= Bons Aires|isbn= 978-950-12-7399-1|capítulo= Articul: Malinowski, Bronislaw (1884-1942)|páginas= 679-682}}</ref> La controversia mes conflictiva no fon directament en Freud, sino que se desenrollà entre Malinowski i [[Ernest Jones]]. El llibre en el que Malinowski expon els seus resultats de camp i la seua critica a l'universalitat de l'Edipo se titula ''Sexe i repressio en la societat primitiva''.
== Alguns pacients de Freud ==[[Archiu:Anna O.jpg|thumb|[[Bertha Pappenheim|Anna O.]]]]Freud utilisà seudonims en les seues histories cliniques. Moltes de les persones identificades soles per seudonims foren rastrejats fins la seua verdadera identitat per Peter Swales. Alguns pacients coneguts per seudonims foren:* Anna O. ([[Bertha Pappenheim]], 1859-1936);* Cäcilie M. (Anna von Lieben);* Dora ([[Anada Bauer]], 1882-1945);* Frau Emmy von N. (Fanny Moser);* Fräulein Elisabet von R. (Ilona Weiss);<ref>{{cita llibre|apellidos=Appignanesi|nombre=Lisa|enlaceautor =:en:Llisa Appignanesi|nombre2=John|apellido2=Forrester|año=1992|título=Freud's Women|página=108|isbn=0465025633}}</ref> * Fräulein Katharina (Aurelia Kronich);* Fräulein Lucy R.;* ''el menut Hans'' ([[Herbert Graf]], 1903-1973);* ''l'home de les rates'' ([[Ernst Lanzer]], 1878-1914);* i ''l'home dels llops'' ([[Serguéi Pankéyev]], 1887-1979).
Atres pacients famosos inclouen:* [[H.D.]] (1886-1961);* [[Emma Eckstein]] (1865-1924);* [[Gustav Mahler]] (1860-1911), en qui Freud tingue soles una unica, extensa consulta;* i la princesa [[Marie Bonaparte]].
Persones cuyas observacions psicoanalíticas foren publicades, pero que no foren pacients, inclogueren:* [[Daniel Paul Schreber]] (1842-1911), en la seua obra ''Puntualisacions psicoanalíticas sobre un cas de paranoya (Dementia paranoides) descrit autobiograficament'';* [[Giordano Bru]];* [[Woodrow Wilson]] (1856-1924), de qui Freud fon coautor d'un analisis en l'escritor principal William Bullitt;* [[Miquel Angel]], que Freud analisà en el seu ensaig ''El Moisés de Miquel Angel'';* [[Lleonart dona Vinci]], analisat en l'obra de Freud ''[[Un recòrt infantil de Lleonart dona Vinci]]'';* [[Moisés]], en la seua obra ''[[Moisés i la religio monoteista]]'';* [[Fiódor Dostoyevski]], en el seu articul ''Dostoievski i el parricidi'', publicat en 1928;* i [[Josef Popper-Lynkeus]], en l'obra de Freud ''Josef Popper-Lynkeus i la teoria del somi''.
== Obres completes ==<div style="font-size:91%;">'''[[Obres completes de Sigmund Freud]]''' {Bons Aires: [[Amorrortu Editors]]. ISBN 978-950-518-575-7}<ref>Existixen dos traduccions en castella de les Obres completes de Sigmund Freud: [[Josep Lluïs Etcheverry]] en [[Amorrortu Editors]] i [[Lluïs López Ballesters i de Torres|Josep Lluïs López-Ballesters i de Torres]] en [[Biblioteca Nova]] i [[Aliança Editorial]].</ref><ref>Obres completes. Sigmund Freud. Bons Aires: [[Amorrortu Editors]]. Ordenament, comentaris i notes de [[James Strachey]] en la colaboracio de [[Anna Freud]], assistits per Alix Strachey, Alan Tyson i Angela Richards. Traduccio directa de l'alema de Josep Lluïs Etcheverry, cotejada en l'edicio anglesa baix la direccio de James Strachey -[[The Standard Edition of the Complete Psychological Works of Sigmund Freud]]- cuyo ordenament, comentaris i notes se reproduixen en la present versio.</ref><ref>La [[Associacio Psicoanalítica Internacional|IPA]] anuncia que baix la llei europea tots les obres passen a domini public 70 anys despres de la mort del seu autor - com es el cas de Sigmund Freud des de el 1/1/2010. A excepcio d'Espanya fins 2019: {{cita web |url=http://www.elpais.com/articule/cultura/Nova/era/divan/Freud/elpepucul/20100203elpepicul7/Tes |título=Nueva era en el divà de Freud |fechaacceso=19 de febrer de 2010 }}</ref>
{|| valign="top" width="50%" |Volum I - ''Publicacions prepsicoanalíticas i manuscrits inedits en vida de Freud'' (1886-1899) {ISBN 978-950-518-577-1}# Informe sobre els meus estudis en Pariu i Berlín (1956 [1886])# Prolec a la traduccio de J.-M. Charcot, ''Leçons sur els maladies du système nerveux'' (1886)# Observacio d'un cas sever d'hemianestesia en un varo histeric (1886)# Dos breus resenyes bibliografiques (1887)# Histeria (1888)# ''Treballs sobre hipnosis i sugestio'' (1888-92)# Prolec a la traduccio d'H. Bernheim, ''De la suggestion'' (1888 [1888-89])# Resenya d'August Forel, ''Der Hypnotismus'' (1889)# Tractament psíquico (tractament de l'anima) (1890)# Hipnosis (1891)# Un cas de curacio per hipnosis (1892-93)# Prolec i notes de la traduccio de J.-M. Charcot, ''Leçons du mardi de la Salpêtrière'' (1887-88) (1892-94)# Bosquejos de la "Comunicacio preliminar" de 1893 (1940-41 [1892])# Algunes consideracions en mires a un estudi comparatiu de les parálisis motrius organiques i histeriques (1893 [1888-93])# Fragments de la correspondencia en Fliess (1950 [1892-99]) # [[Proyecte de psicología]] (1950 [1895])
Volum II - ''[[Estudis sobre l'histeria]]'' (1893-1895) {ISBN 978-950-518-578-8}# Estudis sobre l'histeria (Breuer i Freud) (1893-95) ## I. Sobre el mecanisme psíquico de fenomens histerics: comunicacio preliminar (Breuer i Freud) (1893) ## II. Historials clinics (Breuer i Freud) ## III. Part teorica (Breuer) ## IV. Sobre la psicoterapia de l'histeria (Freud) # Apendix A. Cronologia del cas de la senyora Emmy von N. # Apendix B. Escrits de Freud que versen predominantment sobre l'histeria de conversio
Volum III - ''Primeres publicacions psicoanalíticas'' (1893-1899) {ISBN 978-950-518-579-5}# Prolec a ''Sammlung kleiner Schriften zur Neurosenlehre aus donen Jahren 1893-1906'' (1906)# Charcot (1893)# Sobre el mecanisme psíquico de fenomens histerics (1893)# Les neuropsicosis de defensa (Ensaig d'una teoria psicológica de l'histeria adquirida, de moltes fobies i representacions obsessives, i de certes psicosis alucinatories) (1894)# Obsessions i fobies. El seu mecanisme psíquico i la seua etiologia (1895 [1894]) # Sobre la justificacio de separar de la neurastenia un determinat sindrome en calitat de "neurosis d'angustia" (1895 [1894])# A proposit de les critiques a la "neurosis d'angustia" (1895)# L'herencia i l'etiologia de les neurosis (1896)# Noves puntualisacions sobre les neuropsicosis de defensa (1896) # L'etiologia de l'histeria (1896) # Sumari dels treballs cientifics del docent adscrit Dr. Sigm. Freud, 1877-1897 # La sexualitat en l'etiologia de les neurosis (1898)# Sobre el mecanisme psíquico de la desmemoria (1898) # [[Sobre els recòrts encobridors]] (1899) # Noticia autobiografica (1901 [1899])
Volum IV - ''[[L'interpretacio dels somis]]'' (I) (1900) {ISBN 978-950-518-580-1} # L'interpretacio dels somis (1900 [1899])## I. La bibliografia cientifica sobre els problemes del somi ### Apendix de 1909 ### Apendix de 1914 ## II. El metodo de l'interpretacio dels somis. Analisis d'un somi paradigmatic## III. El somi es un compliment de desig## IV. La desfiguracio onirica## V. El material i les fonts del somi ## VI. El treball del somi
Volum V - ''L'interpretacio dels somis'' (II) i ''Sobre el somi'' (1900-1901) {ISBN 978-950-518-581-8}# L'interpretacio dels somis (continuacio)## VI. El treball del somi (continuacio) ## VII. Sobre la psicología dels processos onirics ## Apendix A. Una premonición onirica complida# Sobre el somi (1901)## Apendix B. Escrits de Freud que versen predominantment o en gran part sobre el somi.
Volum VI - ''[[Psicopatología de la vida quotidiana]]'' (1901) {ISBN 978-950-518-582-5}# Psicopatología de la vida quotidiana (Sobre l'oblit, els esgoladas en el parla, el trastrocar les coses confos, la supersticio i l'erro) (1901)
Volum VII - ''[[Tres ensachos sobre teoria sexual|Tres ensachos de teoria sexual]]'', i atres obres (1901-1905), ''«[[Fragment d'analisis d'un cas d'histeria]]»'' (Cas «Dora») {ISBN 978-950-518-583-2}# Fragment d'analisis d'un cas d'histeria (1905 [1901]) # Tres ensachos sobre teoria sexual (1905)## I. Les aberracions sexuals ## II. La sexualitat infantil ## III. Les metamorfosis de la pubertat## Resum## Apendix. Escrits de Freud que versen predominantment o en gran part sobre la sexualitat # Colaboracions per a ''Neue Freie Presse'' (1903-04)# El metodo psicoanalítico de Freud (1904 [1903])# Sobre psicoterapia (1905 [1904]) # Els meus tesis sobre el paper de la sexualitat en l'etiologia de les neurosis (1906 [1905]) # Personages psicopáticos en l'escenari (1942 [1905 o 1906])
Volum VIII - ''[[El chiste i la seua relacio en lo inconscient]]'' (1905) {ISBN 978-950-518-584-9}# El chiste i la seua relacio en lo inconscient (1905)## A. Part analitica ## B. Part sintetica ## C. Part teorica### Apendix. Les endevinalles de Franz Brentano
Volum IX - ''El deliri i els somis en la «Gradiva» de W. Jensen'', i atres obres (1906-1908) {ISBN 978-950-518-585-6}# El deliri i els somis en la "Gradiva" de W. Jensen (1907 [1906]) # L'indagatoria forense i el psicoanálisis (1906) # Accions obsessives i practiques religioses (1907) # L'esclarecimiento sexual del chiquet (Carta oberta al doctor M. Fürst) (1907) # El creador lliterari i el fantasie (1908 [1907]) # Les fantasies histeriques i la seua relacio en la bisexualitat (1908) # Caracter i erotisme anal (1908) # El moral sexual "cultural" i la nerviositat moderna (1908) # Sobre les teories sexuals infantils (1908)# Valoracions generals sobre l'atac histeric (1909 [1908]) # La novela familiar dels neurotics (1909 [1908]) # Escrits breus (1906-09)
Volum X - ''«Analisis de la fobia d'un chiquet de cinc anys»'' i ''«A proposit d'un cas de neurosis obsessiva»'' (1909) {ISBN 978-950-518-586-3}# Analisis de la fobia d'un chiquet de cinc anys (1909) ## I. Introduccio ## II. Historial clinic i analisis ## III. Epicrisis ## Apendix a l'analisis del menut Hans (1922) # A proposit d'un cas de neurosis obsessiva (1909) ## [Introduccio]## I. De l'historial clinic## II. Sobre la teoria# ''Anex. Apunts originals sobre el cas de neurosis obsessiva'' ## Apendix. Alguns escrits de Freud que s'ocupen de l'angustia i la fobies en els chiquets i de la neurosis obsessiva
Volum XI - ''Cinc conferencies sobre Psicoanálisis'', ''[[Un recòrt infantil de Lleonart dona Vinci]]'', i atres obres (1910) {ISBN 978-950-518-587-0}# Cinc conferencies sobre psicoanálisis (1910 [1909]) ## Apendix. Obres de divulgacio del psicoanálisis escrites per Freud # Un recòrt infantil de Lleonart dona Vinci (1910) # Les perspectives futures de la terapia psicoanalítica (1910) # Sobre el sentit antitetic de les paraules primitives (1910) # Sobre un tipo particular d'eleccio d'objecte en l'home (Contribucions a la psicología de l'amor, I) (1910)# Sobre la mes generalisada degradacio de la vida voledora (Contribucions a la psicología de l'amor, II) (1912)# El tabu de la virginitat (Contribucions a la psicología de l'amor, III) (1918 [1917]) # La pertorbacio psicógena de la visio segons el psicoanálisis (1910) # Sobre el psicoanálisis "silvestre" (1910)# Escrits breus (1910)| valign="top" width="50%" |Volum XII - ''Treballs sobre tecnic psicoanalítica'', i atres obres (1911-1913), ''«Sobre un cas de paranoya descrita autobio-graficament'' (Cas Schreber) {ISBN 978-950-518-588-7}# Puntualisacions psicoanalíticas sobre un cas de paranoya (Dementia paranoides) descrit autobiograficament (1911 [1910])## Apendix (1912 [1911]) # ''Treballs sobre tecnic psicoanalítica'' (1911-1915 [1914]) # L'us de l'interpretacio dels somis en el psicoanálisis (1911) # Sobre la dinamica de la transferencia (1912) # Consells al medic sobre el tractament psicoanalítico (1912) # Sobre l'iniciación del tractament (Nous consells sobre la tecnica del psicoanálisis, I) (1913) # Recordar, repetir i reelaborar (Nous consells sobre la tecnica del psicoanálisis, II) (1914) # Puntualisacions sobre l'amor de transferencia (Nous consells sobre la tecnica del psicoanálisis, III) (1915 [1914])# ''Apendix als "Treballs sobre tecnic psicoanalítica"''# Somis en el folclore (Freud i Oppenheim)  (1958 [1911]) # Sobre psicoanálisis (1913 [1911]) # Formulacions sobre els dos principis de l'ocorrer psíquico (1911) # Sobre els tipos de contraccio de neurosis (1912) # Contribucions per a un debat sobre l'onanisme (1912) # Nota sobre el concepte de lo inconscient en psicoanálisis (1912) # Un somi com peça provatoria (1913) # Materials del conte tradicional en els somis (1913) # El motiu de l'eleccio del cofre (1913) # Dos mentires infantils (1913) # La predisposicio a la neurosis obsessiva. Contribucio al problema de l'eleccio de neurosis (1913) # Introduccio a Oskar Pfister, ''Die Psychanalytische Methode'' (1913) # Prolec a la traduccio a l'alema de J. G. Bourke, ''Scatologic Rites of All Nations'' (1913) # Escrits breus (1911-13)
Volum XIII - ''[[Tótem i tabu]]'', i atres obres (1913-1914) {ISBN 978-950-518-589-4}# Tótem i tabu. Algunes concordances en la vida animica dels salvages i dels neurotics (1913 [1912]) ## Apendix. Escrits de Freud que versen sobre antropologia social, mitologia i historia de les religions # L'interés pel psicoanálisis (1913) # Experiencies i eixemples extrets de la practica analitica (1913)# Al voltant del ''fausse reconnaissance ("déjà raconté")'' en el curs del treball psicoanalítico (1914) # El Moisés de Miquel Angel (1914) ## Apendix (1927) # Sobre la psicología del colegial (1914)
Volum XIV - ''Treballs sobre metapsicología'', i atres obres (1914-1916), ''«Contribucio a l'historia del moviment psicoanalítico»'' {ISBN 978-950-518-590-0}# Contribucio a l'historia del moviment psicoanalítico (1914) # [[Introduccio del narcissisme]] (1914) # ''Treballs sobre metapsicología'' [1915]# Pulsions i destins de pulsio (1915) # La repressio (1915) # Lo inconscient (1915)# Complement metapsicológico a la doctrina dels somis (1917 [1915]) # Duel i melancolia (1917 [1915]) # ''Apendix als "Treballs sobre metapsicología"''# Un cas de paranoya que contradice la teoria psicoanalítica (1915)# De guerra i mort. Temes d'actualitat (1915) # La transitorietat (1916 [1915]) # Alguns tipos de caracter dilucidats pel treball psicoanalítico (1916) # Escrits breus (1915-16)
Volum XV - ''Conferencies d'introduccio al psicoanálisis'' (Parts I i II) (1915-1916) {ISBN 978-950-518-591-7}# Conferencies d'introduccio al psicoanálisis (1916-17 [1915-17]) ## Prolec [1917]## Prolec a la traduccio a l'hebreu [1930] ## Part I. Els actes fallidos (1916 [1915])## Part II. El somi (1916 [1915-16])
Volum XVI - ''Conferencies d'introduccio al psicoanálisis'' (Part III) (1916-1917) {ISBN 978-950-518-592-4}# Part III. Doctrina general de les neurosis (1917 [1916-17])
Volum XVII - ''«De l'historia d'una neurosis infantil»'' (Cas del «Home dels llops»), i atres obres (1917-1919) {ISBN 978-950-518-593-1}# De l'historia d'una neurosis infantil (1918 [1914]) ## Apendix. Historials clinics mes extensos de Freud # Sobre les transposicions de la pulsio, en particular de l'erotisme anal (1917) # Una dificultat del psicoanálisis (1917 [1916]) # Un recòrt d'infancia en ''Poesia i veritat'' (1917) # Nous camins de la terapia psicoanalítica (1919 [1918]) # ¿Deu ensenyar-se en psicoanálisis en l'universitat? (1919 [1918]) # "Apeguen a un chiquet". Contribucio al coneiximent de la génesis de les perversions sexuals (1919) # Introduccio a ''Zur Psychoanalyse der Kriegsneurosen'' (1919) ## Apendix. Informe sobre l'electroterapia dels neurotics de guerra (1955 [1920]) # Lo ominos (1919) # Escrits breus (1919)
Volum XVIII - ''[[Mes alla del principi de plaer]]'', ''[[Psicología de les masses i analisis del yo]]'', i atres obres (1920-1922) {ISBN 978-950-518-594-8}# Mes alla del principi de plaer (1920) # Psicología de les masses i analisis del yo (1921) # Sobre la psicogénesis d'un cas d'homosexualitat femenina (1920) # Psicoanálisis i telepatia (1941 [1921]) # Somi i telepatia (1922) # Sobre alguns mecanismes neurotics en els zels, la paranoya i l'homosexualitat (1922 [1921]) # Dos articuls d'enciclopedia: "Psicoanálisis" i "Teoria de la libido" (1923 [1922]) # Escrits breus (1920-22) Volum XIX - ''[[El yo i l'aixo]]'', i atres obres (1923-1925) {ISBN 978-950-518-595-5}# El yo i l'aixo (1923) # Una neurosis demoniaca en el sigle XVII (1923 [1922])# Observacions sobre la teoria i la practica de l'interpretacio dels somis (1923 [1922]) # Algunes notes adicionals a l'interpretacio dels somis en el seu conjunt (1925) # L'organisacio genital infantil (Una interpolación en la teoria de la sexualitat) (1923) # Neurosis i psicosis (1924 [1923])# El problema economic del masoquisme (1924) # El sepultamiento del complex d'Edipo (1924) # La perdua de realitat en la neurosis i la psicosis (1924) # Breu informe sobre el psicoanálisis (1924 [1923]) # Les resistencies contra el psicoanálisis (1925 [1924])# Nota sobre la "pissarra magica" (1925 [1924]) # La negacio (1925) # Algunes conseqüencies psíquicas de la diferencia anatomica entre els sexes (1925) # Josef Popper-Lynkeus i la teoria del somi (1923) # Escrits breus (1923-25)
Volum XX - ''Presentacio autobiografica'', ''Inhibición, sintoma i angustia'', ''¿Poden els llecs eixercir l'analisis?'', i atres obres (1925-1926) {ISBN 978-950-518-596-2}# Presentacio autobiografica (1925 [1924])# Inhibición, sintoma i angustia (1926 [1925])# ¿Poden els llecs eixercir l'analisis? Dialecs en un juge imparcial (1926) # Psicoanálisis (1926) # Alocucio davant els membres de la Societat B'nai B'rith (1941 [1926]) # Escrits breus (1926) 
Volum XXI - ''El pervindre d'una ilusio'', ''[[El malestar en la cultura]]'', i atres obres (1927-1931) {ISBN 978-950-518-597-9}# El pervindre d'una ilusio (1927) # El malestar en la cultura (1930 [1929]) # Fetichisme (1927) # L'humor (1927) # Una vivencia religiosa (1928 [1927]) # Dostoievski i el parricidi (1928 [1927]) # Carta a M. Leroy sobre un somi de Descarts (1929)# Premi Goethe (1930) # Tipos libidinales (1931) # Sobre la sexualitat femenina (1931) # Escrits breus (1929-31)
Volum XXII - ''Noves conferencies d'introduccio al psicoanálisis'', i atres obres (1932-1936) {ISBN 978-950-518-598-6}# Noves conferencies d'introduccio al psicoanálisis (1933 [1932]) # Sobre la conquista del foc (1932 [1931]) # ¿Per que la guerra? (Einstein i Freud) (1933 [1932]) # El meu contacte en Josef Popper-Lynkeus (1932) # Carta a Romain Rolland (Una pertorbacio del recòrt en l'Acrópolis) (1936) # Escrits breus (1932-36)
Volumen XXIII - ''[[Moisés y la religión monoteísta]]'', ''Esquema del psicoanálisis'', y otras obras (1937-1939) {ISBN 978-950-518-599-3}# Moisés y la religión monoteísta (1939 [1934-38]) # Esquema del psicoanálisis (1940 [1938]) # Análisis terminable e interminable (1937) # Construcciones en el análisis (1937) # La escisión del yo en el proceso defensivo (1940 [1938]) # Algunas lecciones elementales sobre psicoanálisis (1940 [1938]) # Comentario sobre el antisemitismo (1938) # Escritos breves (1937-38)
Volumen XXIV - ''Índices y bibliografías'' {ISBN 978-950-518-600-6}
José Luis Etcheverry. ''Sobre la versión castellana'' {ISBN 978-950-518-576-4}|}</div>
== Véase también ==* [[Anexo:Conceptos psicoanalíticos]]* [[Anexo:Psicoanalistas]]
== Referencias =={{listaref|2}}
== Bibliografia ==* {{cita llibre| autor = '''Freud, Sigmund'''| titul = [[Obres completes de Sigmund Freud|Obres Completes]]| editorial = Amorrortu Editors / Biblioteca Nova}}* {{cita llibre| autor = –| titul = [[Correspondencia Sigmund Freud & Carl Gustav Jung]]| any = 2012| editorial = Traduccio Alfret Guéra Miralles. Madrit: [[Editorial Trotta]]; Anex [[Obra completa de Carl Gustav Jung]]. D. Epistolari| aneu = ISBN 978-84-9879-331-4}}* {{cita llibre| autor = –| titul = [[Daniel Paul Schreber|Schreber, Daniel Paul]]. Memories d'un malalt de nervis| any = 2008| editorial = Roberto Calasso: ''Nota sobre els llectors de Schreber''. Sigmund Freud: ''Observacions psicoanalíticas d'un cas de paranoya''. Elias Canetti: ''El cas Schreber''. Coleccio: Noesis. Categoria: Ensaig. México/Madrit: Sext Pis Editorial| aneu = ISBN 978-84-96867-16-1}}* {{cita llibre| autor = –| titul = [[Cartes completes de Sigmund Freud a Wilhelm Fliess (1887-1904)]]| any = 2008| editorial = Nova edicio completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors| aneu = ISBN 978-950-518-128-5}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Cartes de viage: 1895-1923| any = 2006| editorial = Madrit: Sigle XXI d'Espanya Editors, S. A| aneu = ISBN 84-323-1247-9}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Correspondencia de Sigmund Freud| any = 1997-2002| editorial = Obra completa en cinc toms. Madrit: Biblioteca Nova| aneu = ISBN 978-84-7030-450-7}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Ernest Jones]]: correspondencia completa 1908-1939| any = 2001| editorial = Madrit: Editorial Síntesis| aneu = ISBN 84-7738-839-3}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Sándor Ferenczi]]: correspondencia completa 1908-1911| any = 2001| editorial = Madrit: Editorial Síntesis| aneu = ISBN 84-7738-840-7}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & Sandor Ferenczi: correspondencia completa 1912-1914| any = 2001| editorial = Madrit: Editorial Síntesis| aneu = ISBN 84-7738-871-7}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Arnold Zweig]]: correspondencia 1927-1939| any = 2000| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 84-7432-772-5}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Cartes de joventut en correspondencia en espanyol inedita| any = 1992| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 84-7432-427-0}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Oeuvres Complètes de Freud / Psychanalyse — OCF.P. Édition historico-critique| any = 1988| editorial = Editat per [[André Bourguignon]] i atres. Pariu: P.U.F| aneu = ISBN 84-7432-427-0}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Escrits sobre la [[cocaïna]]| any = 1980| editorial = Traduit per [[Enric Hegewicz]]. Coleccio Arguments A58. Barcelona: Editorial Anagrama| aneu = ISBN 978-84-339-0058-6}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Correspondencia Freud & [[Karl Abraham]]| any = 1979| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 978-84-7432-073-2 }}* {{cita llibre| autor = –| titul = Problemes de la practica psicoanalítica. Correspondencia Freud & [[Edoardo Weiss]]| any = 1979| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 978-84-7432-068-8}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Georg Groddeck]]: correspondencia| any = 1977| editorial = Traduit per Eduart Subirats. Coleccio Arguments A51. Barcelona: Editorial Anagrama| aneu = ISBN 978-84-339-0051-7}}
;Sobre Freud* {{cita llibre| autor = [[Peter Gay|Gay, Peter]]| titul = Freud| any = 2010| editorial = Barcelona: Paidós| aneu = ISBN 978-84-493-2427-7}}* {{cita llibre| autor = [[Adolf Grünbaum|Grünbaum, Adolf]]| titul = The Foundations of Psychoanalysis: A Philosophical Critique| any = 1984| aneu = ISBN 0-520-05016-9}}* {{cita llibre| autor = [[Davit S. Holmes|Holmes, Davit S.]]| titul = The evidence for repression: Vagen examination of sixty years of research| any = 1990| editorial = Publicat en Repression and Dissociation}}* {{cita llibre| autor = [[Ernest Jones|Jones, Ernest]]| titul = Vida i Obra de Sigmund Freud| any = 2003| editorial = Barcelona: Editorial Anagrama| aneu = ISBN 84-339-0786-7}}* {{cita llibre| autor = [[Carl Gustav Jung|Jung, Carl Gustav]] | titul = Freud i el Psicoanálisis | any = 2000| editorial = Obres completes volum 4. Madrit: [[Editorial Trotta]]| aneu = ISBN 978-84-8164-394-7}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sobre el fenomen de l'esperit en l'art i en la ciencia | any = 1999 [2ª edicio 2002]| editorial = Obres completes volum 15. Madrit: Editorial Trotta| aneu = ISBN 978-84-8164-342-8}}* {{cita llibre| autor = [[Jerome Neu|Neu, Jerome]]| titul = Guia de Freud| any = 2003| editorial = Traduccio Mario Santana. Madrit: Akal Cambridge| aneu = ISBN 978-0-521-47838-0 }}* {{cita llibre| isbn = 978-84-321-3497-5| titul = La qüestio de Deu: C. S. Lewis i Sigmund Freud debaten al voltant de Deu, l'amor, el sexe i el sentit de la vida | any = 2004| autor = Nicholi, Armand M.| editorial = Rialp}}* {{cita llibre| autor = [[Karin Obholzer|Obholzer, Karin]]| titul = The Wolf-Man: conversations with Freud's patient sixty years later| any = 1982| aneu = ISBN 0-8264-0190-2}}* {{cita llibre| autor = [[Marthe Robert|Robert, Marthe]]| titul = La révolution psychanalitique| any = 2002| editorial = Payot| aneu = ISBN 2-228-89670-5}}* {{cita llibre| autor = —| titul = Freud i la consciencia judeu| any = 1976| editorial = Peninsula}}* {{cita llibre| autor = [[Stefan Zweig|Zweig, Stefan]]| titul = La curacio per l'esperit: Mesmer, Baker-Eddy, Freud| any = 2006| editorial = Barcelona: L'Acantilado| aneu = ISBN 978-84-96489-53-0}}
== Enllaços externs =={{commonscat|Sigmund Freud}}{{wikiquote|Sigmund Freud}}* [http://www.ipa.org.uk/ International Psychoanalytical Association (IPA)] [[Associacio Psicoanalítica Internacional]], fundada per Freud en [[1910]].* [http://www.sfi-frankfurt.de/ Sigmund-Freud-Institut]* [http://www.freud-museum.at/cms/index.php/enhome.html Museu Sigmund Freud], [[Berggasse 19]] (Viena)* [http://www.freud.org.uk/ Museu Freud (Londres)]* [http://www.psicomundo.org/freud Vida i obra de Sigmund Freud]* [http://www.elortiba.org/dicpsi.html Diccionari de psicoanálisis]* [http://www.esnips.com/web/obrascompletasfreud Alguns toms de ''Les Obres Completes de Sigmund Freud'']{{Normdaten|TYP=p|GND=118535315|LCCN=n/79/43849|NDL=00440156|VIAF=34456780}}{{NF|1856|1939|Freud, Sigmund}}
[[Categoria:Sicologia]]
{{Destacado|el}}{{Destacado|fr}}{{Destacado|he}}{{Destacado|it}}{{Destacado|ru}}
[[af:Sigmund Freud]][[als:Sigmund Freud]][[am:ፍሮይድ]][[an:Sigmund Freud]][[ar:سيغموند فرويد]][[arc:ܙܝܓܡܘܢܕ ܦܪܘܝܕ]][[arz:سيجموند فرويد]][[ast:Sigmund Freud]][[az:Ziqmund Freyd]][[bar:Sigmund Freud]][[bat-smg:Zėgmonds Froids]][[bcl:Sigmund Freud]][[be:Зігмунд Фрэйд]][[be-x-old:Зыгмунд Фройд]][[bg:Зигмунд Фройд]][[bn:সিগমুন্ড ফ্রয়েড]][[br:Sigmund Freud]][[bs:Sigmund Freud]][[ca:Sigmund Freud]][[cdo:Să̤-gáh-mūng Hók-lèu-dáik]][[ckb:سیگمۆند فرۆید]][[co:Sigmund Freud]][[cs:Sigmund Freud]][[cy:Sigmund Freud]][[dona:Sigmund Freud]][[de:Sigmund Freud]][[el:Σίγκμουντ Φρόυντ]][[en:Sigmund Freud]][[eo:Sigmund Freud]][[et:Sigmund Freud]][[eu:Sigmund Freud]][[ext:Sigmund Freud]][[fa:زیگموند فروید]][[fi:Sigmund Freud]][[fr:Sigmund Freud]][[fy:Sigmund Freud]][[ga:Sigmund Freud]][[gan:弗洛伊德]][[gd:Sigmund Freud]][[gl:Sigmund Freud]][[gv:Sigmund Freud]][[he:זיגמונד פרויד]][[hi:सिग्मुंड फ़्रोइड]][[hif:Sigmund Freud]][[hr:Sigmund Freud]][[ht:Sigmund Freud]][[hu:Sigmund Freud]][[hy:Զիգմունդ Ֆրոյդ]][[i:Sigmund Freud]][[aneu:Sigmund Freud]][[ilo:Sigmund Freud]][[io:Sigmund Freud]][[is:Sigmund Freud]][[it:Sigmund Freud]][[ja:ジークムント・フロイト]][[jv:Sigmund Freud]][[ka:ზიგმუნდ ფროიდი]][[kaa:Sigmund Freud]][[kab:Sigmund Freud]][[kk:Зигмунд Фрейд]][[km:ហ្រ្គេតស៊ីងមួន]][[kn:ಸಿಗ್ಮಂಡ್‌ ಫ್ರಾಯ್ಡ್‌]][[ko:지그문트 프로이트]][[koi:Zigmund Freud]][[ku:Sigmund Freud]][[ky:Фрейд Зигмунд]][[la:Sigismundus Freud]][[lb:Sigmund Freud]][[lij:Sigmund Freud]][[lt:Sigmund Freud]][[lv:Zigmunds Freids]][[map-bms:Sigmund Freud]][[mk:Зигмунд Фројд]][[ml:സിഗ്മണ്ട് ഫ്രോയിഡ്]][[mn:Зигмунд Фрейд]][[mr:सिग्मुंड फ्रॉइड]][[ms:Sigmund Freud]][[my:ဖရွိုက်၊ ဆစ်ဂမန်]][[mzn:زیگموند فروید]][[new:सिग्मंड फ्रायड]][[nl:Sigmund Freud]][[nn:Sigmund Freud]][[no:Sigmund Freud]][[oc:Sigmund Freud]][[vos:Фрейд, Зигмунд]][[pam:Sigmund Freud]][[pl:Sigmund Freud]][[pms:Sigmund Freud]][[pnb:سگمنڈ فرائیڈ]][[ps:سېګمونډ فرايډ]][[pt:Sigmund Freud]][[qu:Sigmund Freud]][[ro:Sigmund Freud]][[roa-rup:Sigmund Freud]][[ru:Фрейд, Зигмунд]][[rue:Зіґмунд Фройд]][[siga:सिग्मण्ड् फ़्रुड्]][[sah:Зигмунд Фрейд]][[sc:Sigmund Freud]][[scn:Sigmund Freud]][[sco:Sigmund Freud]][[sh:Sigmund Freud]][[si:සිග්මන්ඩ් ෆ්‍රොයිඩි]][[simple:Sigmund Freud]][[sk:Sigmund Freud]][[sl:Sigmund Freud]][[sq:Sigmund Freud]][[sr:Сигмунд Фројд]][[la seua:Sigmund Freud]][[sv:Sigmund Freud]][[sw:Sigmund Freud]][[szl:Sigmund Freud]][[ta:சிக்மண்ட் பிராய்ட்]][[te:సిగ్మండ్ ఫ్రాయిడ్]][[th:ซิกมุนด์ ฟรอยด์]][[tl:Sigmund Freud]][[tr:Sigmund Freud]][[uk:Зигмунд Фрейд]][[ur:فرائڈ]][[uz:Sigmund Freud]][[vi:Sigmund Freud]][[war:Sigmund Freud]][[wuu:弗洛伊德]][[yi:זיגמונד פרויד]][[yo:Sigmund Freud]][[za:Sigmund Freud]][[zea:Sigmund Freud]][[zh:西格蒙德·弗洛伊德]][[zh-min-nan:Sigmund Freud]][[zh-yue:弗洛伊德]]