Edició de «Oceà Atlàntic»

Es el segon en extensio dels oceans de la Terra, despres de l’oceà Pacific, i el de major activitat maritima. L’Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlantic nort i l’Atlantic sur. El seu nom deriva d’Atlas (mar propenc dels monts Atlas), u dels titans de la mitologia grega.

L’oceà Atlantic es una conca de gran tamany que s’exte de nort a sur des de l’oceà Glacial Artic, al nort, fins l’Antartida, al sur, en l’espai comprenut entre la costa oriental d’America i les costes occidentals d’Europa i Africa. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total.

Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, Groenlandia i Escocia, s’han establit, de modo arbitrari, como el limit entre l’oceà Glacial Artico i l’Atlantic nort.
A l’Est, l’estret de Gibraltar forma el limit con el mar Mediterraneu, a l’oest, l’arc format per l’illes del Caribe, separen l’Atlantic del mar Caribe.

Al Sur i a l’Est, la separacio en l’Oceà Indic s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del cap d’Hornos a la peninsula Antartica.

Te una fondaria mija de 3.743 m (que s’obte gracies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituix casi tot el seu fon, unida a les grands depresions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de Puerto Rico).