Edició de «Vidre»

El '''vidre''' es un material solit amorf, producte en general quan un material mostos convenient se solidifica rapidament, de tal manera que no te temps de formar una estructura regular cristalina. Un eixemple d'este fenomen pot observar-se quan es vertix [[sucre]] de taula fosa sobre una superficie freda. El resultat es la formacio d'un solit amorf, on l'estructura cristalina es absent al contrari del [[sucre]] inicial.
D'una manera comuna en esta paraula vore s'enten un tipo especific de vore, el vidre siliceu, que s'usa habitualment dins dels edificis, com contenidor o dins dels elements de decoracio entre atres possibilitats.
Baix la seua forma pura, es el vidre transparent, relativament dur, practicament inert del punt de vista quimic i biologic i present una superficie be plana. Estes caracteristiques fan el vidre un material d'us freqüent dins de molts sectors, pero a la volta es fragil. Aquelles desventages poden millorar-se en part o del tot en afegir atres elements o en tractaments termics.
La vitrificacio.
El vidre comu es constituit casi exclusivament per [[dioxit de silici]] (SIO2), sent comunament silica, valent per a dir el mateix component del quars i de la seua forma policristalina, l'arena. Baix forma pura, la silica a un punt de fusio que es entorn de 2000 °C pero sovint durant la produccio del vidre es afegida atres substancies per fer mermar esta temperatura. Un d'estos elements es la soda (el carbonat de sodi NA2CO3) o llavors la potassa (el carbonat de potassi) que fan baixar el punt fusio prop 1 000 °C. Desgraciadament la presencia de soda fa el vidre soluble dins de l'aigua. Per a evitar este inconvenient s'afig tambe de calç (rovelle de calci) per obtindre l'insolubilitat.




[[Categoria: Fisica]]