Edició de «Dialecte barceloní»

'''"Dialecte barceloní"''' és un termine acunyat per l'historiador català Pare Batllori (1909_2003), "Doctor Honoris Causa" per 11 universitats catalanes i valencianes ([[2002]]), [[Premi Príncip d'Astúries]] ([[1995]]) i Acadèmic de la [[Real Acadèmia d'Història]], Batllori ([[Pare Batllori]]).

{{cita|... lo que s'intenta impondre en [[Valéncia]] i [[Balears]], com a llengua lliterària, és el dialecte infame de [[Barcelona]], provocant més prevenció l'actitut presuntuosa dels barcelonins  que l'actitut general de [[Catalunya]], lo que, és totalment anticatalà, ya que en estos llocs mai s'acceptarà que un dialecte tan infecte com el de Barcelona es puga impondre com a llengua nacional <ref>Universitat de Gerona publicat en Las Provincias el 2/11/1992</ref>(en referència al pancatalanisme d'allà i d'ací que intenta impondre això dels [[Països catalans]])}}

==Català  igual a dialecte barceloní==

A diferència de la històrica [[Llengua Valenciana]] que va existir com llengua normalisada des del [[sigle XV]], en plena autonomia léxica, morfosintáctica, fonética i semántica  i un Sigle i mig d´Or Literari en les seues gramàtiques i diccionaris, per contra , el  dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a [[1906]], any del [[primer Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]]  publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Menendez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[Llingüística]] de la [[Universitat de Salamanca]]), que arriba a afirmar que els seus (de En Pompeu) treballs eren el propis de un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.<ref>¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.</ref>

Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de 1859 quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística en Catalunya entre tots els nombrosos dialectes catalans provenents del PROVENÇAL , fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments violents <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de  [[Mª Teresa Puerto Ferre]], [[Ricart Garcia Moya]] i  [[Ignaci Culla Hernández]]. Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-470-5 </ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats vehines : Valéncia, Balears i Aragó. 

El seu treball  fon durament criticat per llingüistes de prestigi de la seua época com Méndez Pidal i Unamuno que va arribar a afirmar de Fabra que era " un mal deprenent de filòlec, i no controlava el camp lèxic, va inundar de galicismes el dialecte barceloní, convertint-ho en una llengua bombarda", "una llengua bombarda de laboratori" <ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. ed. cit. 2008 p. 19.</ref>

==Reaccions==

Vist que el disseny d'una llengua era un instrument del nacionalisme català i este tenia l'objectiu d'impondre-la en els territoris que pretenia anexionar-se, no van tardar a reaccionar  llingüistes  que discrepaven en el proyecte i les formes, com els citats Unamuno o Menendez Pidal i, atres que en un principi es mostraven conciliadors en la  idea. 

{{cita|¿Quin dret ni categoria té el barceloní davant del català balear, occidental i la [[llengua valenciana]]? Donar al barceloní tal dret i categoria ¿no és tal vegada crear un centralisme llingüístic? Mossén Alcover. <ref> Geografia del Regne de Valéncia. Carreres Candi, Fco.  ed. cit.  1927, p. 692 </ref><ref>Llengua Valenciana o dialecto barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit 2008, p. 19</ref>.}}

 {{cita|...no vaja a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians ... fon un camí de roses pera ells mateixos, ni abans ni després de l'engany de les mal nomenades "normes del 32", ... van acabar en la imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un artificiós  dialecte barceloní tardà i personal de l'indecís  químic Fabra (1913), portat de Bilbao pel déspota [[Prat de la Riba]] (1911), després d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare_Fulana|Fullana]] (Valéncia) i [[Mossén_Alcover|Alcover]] (Mallorca), junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del "Diccionari Català, Valencià, Balear... Juanto, F. Filòlec de l' Universitat de la Sorbona. <ref>Faltes ortogràfiques catalanes. Junato, F. Les províncies 19-06-1997</ref><ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit. 2008,p. 22,</ref>}}

==Atres definicions històriques  que avalen la genètica del “dialecte barceloní==

* Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada , filòlec alemà  Frederick  Diez
 {{cita|“el Provençal s'estén particularment a Catalunya” ("Grammaire dónes Langues Romaniques”.Paris.1874.p.3) “Alvernés, gascó, PROVENÇAL , llenguadocià són dialectes romanços”.}}

* Filòlec suís-alemà  Meyer Lübcke
{{cita|“el català.. ,que no és més que un dialecte del PROVENÇAL”(Grammaire dónes Langues Romanes" .Paris.1890. p.13).}}

* Químic Pompeu Fabra , creador  del neo_catalaní  en els seus laboratoris fabrinos  prenent com a base el "dialecte barceloní" (1907) 
{{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.1936).}}

* Català Pare  Batllori, doctor honoris causa per 11 universitats catalanes ( i algunes valencianes "fidelisades") 
{{cita|"el català de Barcelona q. s'està ensenyant a València,és un dialecte infame i infecte” (discurs en Universitat de Girona.1.11.1992)}}

* Capellà mallorquí  Mossén Alcover( Mallorca .1913), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana 
{{cita| ”¿Quin dret té el  dialecte barceloní .. davant del  valencià? ¿No és tal vegada crear un centralisme llingüístic?”(“Geografia Gral.del Regne de Valéncia”.1956) <ref> dit quan en 1913 es votaven les noves "normes fabrines” del  laboratori del químic Pompeu Fabra, fabricant  de l'actual neo_catalá.</ref>}}

* Autor català Martí de Riquer en la seua  “Història de la Lliteratura Catalana”.1964 

{{cita|“La lliteratura trobadoresca , en el seu prop sentit ,  és l´escrita en llengua  PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una  llengua romànica  ho feren en PROVENÇAL ... “   (sigles XII i XIII ) <ref>Martí de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana. Ed. cit. 1964 (p. 21)</ref> .(Entre atres coses perqué  Catalunya no va existir com a entitat unificada fins a 1521  quan Carles I  va nomenar Virrei  de Catalunya a l'Arquebisbe de Tarragona, El senyor Pere Folch de Cardona . Durant els sigles XII i XIII en l'actual Catalunya només existien els marcahispanistes de la Marca Hispànica feudataris dels reis francs fins al Tractat de Corbeil en 1258 quan passen a feudataris del rei d'Aragó Jaume I ). Els  “Homilies d'Organyá”, <ref> Martín de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana (Tom I)</ref> estaven escrites en dialecte PROVENÇAL, igual que tot el material lliterari datat en eixos orígens , perqué en aquells moments l'única cosa que existia era el dialecte PROVENÇAL DEL QUE DERIVEN TOTS ELS DIALECTES CATALANS , entre ells l' “infame i infecte dialecte barceloni” català actual. Fins als mateixos erudits catalans ho reconeixen.}}

* Pare J.Mª Guinot (Castelló)filòlec 

{{cita|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el mes impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”.  Real Acadèmia de Cultura Valenciana.  Série Filològica. Ed.cit. 1990).</ref>}}

* F. Juanto , Filòlec de la Univ.Sorbona(Paris) 

{{cita| fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)" <ref>F. Juanto. “Faltes ortogràfiques catalanes” Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}}

* F. Juanto , Filòlec de la Univ.Sorbona(Paris) 

{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, 1907- fora un camí de roses per a ells mateixos,  ni abans ni després de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ van acabar en  l'imposició política i dogmàtica  no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'',  personal de l'indecís químic Pompeu Fabra (1913 ), portat de Bilbao per Prat de la Riba (1911) , darrere d'humiliar i eliminar  els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals  i laborioses enquestes en transcripció fonètica  de Fullana (Valéncia) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts  i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...”  <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes Las Provincias. 19.06.1997</ref>.

* Historiador i humaniste Menéndez y Pelayo: 

{{cita|“Fins molt entrat el sigle XV , en Catalunya els versos es componien en PROVENÇAL”}}

* Filòlec Morel Fatio

{{cita|“el català  és una mera variant del provençal perqué els habitants gals de Septimània  i els de la Marca Hispànica  parlaven la mateixa llengua PROVENÇAL”.}}

*Història d'Espanya” de Gallach

{{cita|Tota la producció dels poetes  considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de  Berguedá, Guillem de Cabestany , esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach . Barcelona. Ed.cit. 1935}}

*L'Historiador Pedro Aguado Bleye en la seua obra “Història d'Espanya” 
{cita|“La poesia eròtica dels trobadores provençals va ser imitada en Catalunya en els sigles XIII i XIV”.}}

*El filòlec i llingüiste català Antoni Badia Margarit, rector de la Universitat de Barcelona, va deixar escrit en la seua Gramàtica Històrica Catalana (1952)

{{cita|“No és el català una llengua romànica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat pròpia: tot al contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i només des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua noellatina independent”<ref>Antoni Badia Margarit. Gramàtica Històrica Catalana. 1952}}

* Francisco Rodriguez Adrados, RAE.  
{{cita|"Catalunya vol impondre la llengua de Pompeu Fabra (dialecte barceloní) en València per fanatisme" <ref> Catedràtic de Llingüística Francisco Rodriguez Adrados, Acadèmic de la RAE. Valéncia Hui. 28.02.2008}}
 
*Wilhelm meyer-lübke

{{cita| Wilhelm meyer-lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, ... <ref> [http.//www.és.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>}} 

Lübke va adoptar una posició polèmica quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu: 

{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...." <ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>. 

No obstant això, va canviar este juí en 1925, després de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona"  i haver segut "onerosament fidelisat"  per  la burguesia nazionalista catalana : va ser llavors quan va començar a  utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.
 

Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec Menendez Pidal en la seua obra "Gramàtica Històrica" (Madrit. 1977)  on va demostrar la falta de rigor  de Meyer Lübke a les mateixes temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[Llengua Valenciana]] 

{{cita|"És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'Europa dels clàssics de la qual no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans".}}

* (1872). [[Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística Friedrich Díez,Mayans i Ciscar també afirmava en 1873 que 
{{cita|“el català és un dialecte del llemosí”<ref> Orígens de l'espanyol”.Mayans i Ciscar. Madrit, 1873</ref>. El “llemosí” (dialecte parlat a Limoges -França)  era  el terme  incorrectament usat ya pels escritors de la  Ilustració del sigle XVIII  per a suplantar la definició històrica de Llengua Valenciana}}.


* Filòlec alemany Gerhard Rohlfs. Munic ,1986 .
{´cita|”El catalá és, en l'essencial,  una dependència del Provençal"}}

19.Martí i Gadea destacava la singularitat de "La Ilengua valenciana, per la riquea de veus,  modismes i gràcia (...) superant la catalana" (Gadea: Tipos,1908, p. 298). EI alcoià (de Balones) defenia la seua autonomia respecte de la catalana, algo que també oculta del lexicòlec Corominas, saquejador impenitent de l'obra de Martí i Gadea, de la que selecciona el concordant en la seua teoria immersora.” (http://perso.wanadoo.es/rgmoya/cuandocataluna.htm) 

20.  Francisco Giner Mengual , professor de llingüística de la Universitat de la Sorbona (París):
“Inventar una llengua equival a llengua artificial...Eixa és la llengua que es va inventar Pompeu Fabra prenent d'ací un poc i d'allà un atre poc pero seguint la pauta de la llengua barceloneta”... (“Cartes destapades” LLEVANT emv22/12/1982):

21. Ramón Miquel i Planes en la seua coneguda novela:” “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana.1918)  es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a  qui denomina despectivament  “llengua badaloneta”.

22. Mossen Alcover, llingüiste mallorquí, opinava així del “dialecte barceloní”(=neocatalaní) : «dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític» 

.23. Sanchis Guarner se'l recriminava Fuster: «Veus amb vaig contar, per favor, este llenguatge teu és semític. I morfològicament és barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa és el que el teu escrius i una altra distinta és la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar».

24. Mourelle de Lema , Catedràtic de Romanística .Universitat de Madrit.:

“Si mos fixem en el que ocorria a Catalunya, observarem que fins a Arnau de Vilanova ( valencià) i Raimundo Lulio(mallorquí) , que van nàixer pels mateixos anys (el valencià en 1238 i el mallorquí en 1235), no hi ha un sol autor que escriba en el que poguera denominar-se català, és a dir, no hi ha mes que trobadors i estos ampraven una llengua d'orige gal (el provençal)” .

AL CONTRARI ... : 

25. Historiador  Salvador de Madariaga : "Les diferències gramaticals entre el valencià i el català són suficients com per a haver publicat gramàtiques diferents en una antiguitat major per a la llengua valenciana", "Parlar de Paisos Catalans és fer llacets de paper en els documents històrics valencians".


CONFESSIÓ CATALANA de l'ESPOLI de la LLENGUA VALENCIANA :

L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en 1905 :" Vist el cas (de la llengua) des de Catalunya , no hi ha dubte que , quan més extremen els valencians les pretensions d'autonomia de la seua varietat idiomàtica , enfront del català (dialecte barceloní) , major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar la unitat llingüística de les gents que poblen la franja llevantina de la península en les Illes Balears ..." " privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época ".." seria deixar la nostra lliterària truncada en el centre del seu creixement i ufana ; més encara : seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet , perqué en cap atre moment abans de la Renaixença , ha arribat a adquirir l'esplendor amb què es mos mostra gràcies als Ausias March , als RoIç de Corella , als Jaume Roig, als Gaçull , als Fenollar i a atres cent més" .. (Pròlec del "Cansoner Satíric València dels segles XV i XVI".1905) . Per a Miquel i Planes tots els mals de la “Revolució” venien de la “reforma llingüística fabriana”  (=del químic Pompeu Fabra) . 


I TOTS ells són AUTORS VALENCIANS (mai catalans) que diuen en els seus textos : “Estic escrivint en la meua LLENGUA materna VALENCIANA” 

Al contrari, la històrica LLENGUA VALENCIANA :
“És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'Europa dels clàssics de la qual
 no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans” 
. Menéndez Pidal (1 i 2) 
  I més de  MIL cites i documents històrics testimonials en : 
“CRONOLOGIA HISTÒRICA de la LLENGUA VALENCIANA” de Mª Teresa Port , Ricart Garcia Moya i J. Ignaci Culla (Diputació de València .2007)

==Referències==
{{Reflist}}

==Enlaços externs==
* [http://www.teresafreedom.com Web de Na Teresa Puerto]

==Bibliografia==
* ¿Lengua Valenciana o dialecto barceloní? (Catalan strategies against the Valencian Language). Puerto Ferre,  Teresa. [[2008]]. [[Lo Rat Penat]]. [[Valéncia]]. 
      
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Filologia]]
[[Categoria:Català]]