Edició de «Història de l'interlingua»

[[Archiu:John Singer Sargent Alice Vanderbilt Shepard Amon Carter Museum.jpg|thumb|Retrate d'Alice Vanderbilt *Morris als seus 13 anys, per [[John Singer Sargent]], en 1888]]
La '''Història de l'interlingua''' comprén la formació de l'idioma i l'història de la comunitat de parlants.

El crèdit final ha d'anar a l'hereua nortamericana Alice Vanderbilt Morris (1874–1950) qui es va interessar en la llingüística i en el moviment per l'idioma auxiliar internacional a principis dels anys vint. En 1924, Morris i el seu marit [[Dave Hennen Morris]], varen establir la IALA ([[International Auxiliary Language Association]]) en [[Nova York]]. El seu objectiu era l'estudi de les llengües auxiliars internacionals des d'una base científica.<ref name="Falk, Julia S 1995">Julia S. Falk: «Words without grammar: linguists and the international language movement in the United States», artículo en ''Language and Communication'', 15 (3): págs.&nbsp;241-259. Pergamon, 1995.</ref>

Les investigacions sobre el problema de la llengua auxiliar varen progressar en vàries institucions:
l'''International Research Council'',
l'''American Council on Education'',
l'''American Council of Learned Societies'',
les vàries associacions per a l'alvanç de la ciència (en Estats Units, França, Itàlia i Regne Unit) i atres grups d'especialistes. Morris va crear la IALA com una continuació del seu treball.<ref name="iala1971_foreword">Mary-Connell Bray: «Foreword» [1951], en ''Interlingua-english: a dictionary of the international language'', Nueva York: Frederick Ungar Publishing Company, segunda edición, 1971. ISBN 0-8044-0188-8. OCLC 162319. Consultado el 5 de marzo de 2007.</ref>
Va desenrollar el programa d'investigació de l'IALA consultant a [[Edward Sapir]], [[William Edward Collinson]] i [[Otto Jespersen]].<ref name="Falk, Julia S 1995"/>

== International Language Association ==
La IALA es va convertir en el respal principal de la corrent principal de la llingüística nortamericana, fundant, per eixemple, els estudis semàntics de totalitat entre llengües (1930) i el fenomen de classificació (1944). La pròpia Morris va editar els estudis de llingüística comparativa sobre el fenomen de '''ending-point''' de Sapir i [[Morris Swadesh]] en 1932 i l'estudi de l'indicació de Collinson en 1937. Encara que els Morris i la seua família varen aportar la major part del finançament de la IALA, també va rebre respal de grups tan prestigiosos com [[Carnegie Corporation]], la [[Ford Foundation]] i la [[Rockefeller Foundation]].<ref name="gopsill1990">{{Cita libro|apellido=Gopsill|nombre=F. P.|título=International languages: a matter for interlingua|año=1990|editorial=British Interlingua Society|ubicación=[[Sheffield]], [[Inglaterra|England]]|isbn=0-9511695-6-4|oclc=27813762}}</ref>

En els seus primers anys, la IALA es va ocupar de tres tasques:
* trobar atres organisacions en el món en objectius similars,
* crear una llibreria de llibres sobre llengües i interllingüística,
* comparar les llengües auxiliars internacionals existents, incloent el [[esperanto]], [[esperanto II]], [[ido]], [[latino sine flexione]], [[novial]] i [[idioma occidental|occidental]].

Perseguint l'objectiu final, va portar a terme estudis paralels d'estes llengües en estudis comparatius de llengües nacionals, baixe la direcció d'investigadors d'universitats europees i nortamericanes.<ref name="iala1971_foreword"/>
També va preparar conferències en els defensors d'eixes llengües, debatent característiques i objectius de les seues llengües representades. En una "regla de concessió" que requeria als participants fer un cert número de concessions, els primers debats en la IALA varen passar de caldeats a explosius.<ref name="gopsill1990"/>

En el Segon Congrés Internacional d'Interlingua, portat a terme en Ginebra en 1931, la IALA va escomençar a obrir nous camins. A la seua conferència varen assistir reputats llingüistes, 27 dels quals varen firmar una carta de respal al programa d'investigació de la IALA. Atres huit varen afegir la seua firma en el tercer congrés, portat a terme en Roma en 1933.<ref name="gopsill1990"/>

També en 1933, el professor Herbert N. Shenton de la Syracuse University, va organisar un estudi intensiu dels problemes trobats en les llengües artificials quan s'usaven en congressos internacionals. Eixe mateix any, el doctor Edward L. Thorndike va publicar un text sobre les velocitats relatives d'aprenentage de les llengües construïdes "naturals" i "modular". Tant Shenton com Thorndike varen tindre una gran influència en el treball de la IALA des d'eixe moment.<ref name="iala1971_foreword"/>

En 1937, els primers passos cap a la finalisació de l'idiominterlingua varen ser portats a terme quan un comité de 24 eminents llingüistes de 19 universitats varen publicar ''Some criteria for an international language and commentary''. No obstant, l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]] en 1939 va impedir les preteses trobades bianuals del comité.<ref name="gopsill1990"/>

== Referències ==
<references />

{{Interlingua}}

[[Categoria:Interlingua]]