Edició de «Manuel de Montoliu i de Togores»

{{Biografia|
| nom = Manuel de Montoliu i de Togores
| image = 
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Filòlec
| data_naix = [[30 d'abril]] de [[1877]] 
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Espanya]]
| data_mort = [[18 de maig]] de [[1961]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
}}
'''Manuel de Montoliu i de Togores''' ([[Barcelona]], [[30 d'abril]] de [[1877]] - † [[18 de maig]] de [[1961]]), fon un filòlec, llingüiste, historiador i professor. Catedràtic de Lliteratura. Treballà en l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC). Fon el millor filòlec català del [[sigle XX]]. Manuel de Montoliu, ademés de filòlec, fon un erudit, traductor, ensagiste, crític lliterari i professor universitari, escrigué diverses obres i artículs sobre lliteratura i llingüística. 

== Biografia ==
[[Archiu:Manuel Montoliu.jpg|thumb|300px|alt=Image propietat de yosocche.com de la secció d'Illustres Parlen|Esta image es propietat de yosocche.com. El autor ha llevat el nom de yosocche.com d'esta image en copyright? Em pregunta i estic encantat en donar-la pero furtar-la d'un vídeo, manipular-la i expondre-la en un atre lloc sense preguntar ni mencionar l'orige es diu plagi.]]

Humaniste fecunt i polifacètic, va contribuir en els seus estudis al coneiximent de numeroses parceles de les lliteratures hispàniques, pero va destacar especialment per les seues valioses aportacions a l'història de les Lletres catalanes de tots els temps.

Impulsat des de la seua primerenca joventut per una ferma vocació humanística que va orientar la seua curiositat intelectual cap al camp de la creació lliterària, va cursar estudis superiors en la seua Barcelona natal i despuix en [[Madrit]], per a completar la seua brillant formació acadèmica en l'Universitat de Trobe ([[Alemanya]]). Familiarisat en l'idioma i els métodos de treball alemans, va treballar com a llector de [[Castellà|castellà]] i [[Català|català]] en l'Universitat d'[[Hamburc]], i, ya consagrat com una de les figures més prometedores de la filologia hispànica contemporànea, va retornar a [[Espanya]] per a ocupar una càtedra de lliteratura en l'Universitat de Barcelona. El restant de la seua fructífera llabor docent es va desenrollar a partir de l'any [[1925]] en [[Argentina]], a on va ser nomenat director de l'Institut de Filologia de [[Buenos Aires]], i, finalment, de nou en la seua ciutat natal, a la que va retornar per a recuperar la seua càtedra universitària.

==Obra ==

Autor de numerosos artículs i ensajos monogràfics centrats en la lliteratura espanyola i catalana de qualsevol época, va deixar impresos alguns volums d'obligada consulta en les facultats de Lletres de tot l'àmbit hispànic.

*''Estudis de Literatura catalana'' (1912)
*''Las mejores poesías'' (1923). El pròlec d'una selecció de poemes de l'autora chilena [[Gabriela Mistral]].
*''Manual d'història crítica de la literatura catalana. Edad Moderna (1823-1900)'' (1922)
*''Breviari crític (1926-1933)''. Una selecció dels seus treballs en crítica periodística.
* ''La cançó popular'' (1926)
*''Manual de literatura castellana'' (1929)
*''Lo que España debe a un libro'' (1931)
*''Goethe en la literatura catalana'' (1935)
*''Aribau i la Catalunya del seu temps'' (1936)
*''El alma de España y sus reflejos en la literatura del Siglo de Oro'' (1942)
*''Elucidario crítico'' (1947)
* ''Les grans personalitats de la literatura catalana''. Varis toms.
*''Llibre de Tarragona'' (1953)
*''Llibre de Poblet'' (1955)
*''Pizarro'' (1958), de caràcter biogràfic.
*''Ramon Llull i Arnau de Vilanova'' (1958)
*''Ausias March'' (1959)
* ''Les quatre grans cròniques'' (1959)

Ademés, Manuel de Montoliu alcançà gran notorietat en la seua época per la seua magnífica traducció al català dels texts més representatius de l'obra de [[Dant Alighieri|Dant]].

==Cites==
[[Archiu:Manuelmonto.jpg|thumb|300px|Entrevista de J. Ferrer en el periòdic ''[[Valéncia Hui]]'']]

{{Cita|''La costumbre de llamar valenciana a la lengua popular de Valencia la vemos seguida constantemente por los escritores valencianos de los siglos XIV y XV. Lo más cuerdo y prudente es aceptar sin discusión esta costumbre que ha perdurado hasta el presente. Aunque parezca una paradoja quiero declarar que el elogio que escribió Cervantes (en 'Persiles y Segismunda') de la lengua valenciana tiene para mi más peso que la opinión de tres o cuatro sabios. ¡Salve, pues, dulce lengua valenciana!''|Manuel de Montoliu i de Togores}}

{{Cita|L'individualitat de la llengua valenciana dins de la família de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.|''La llengua valenciana en perill'', per [[Francesc de Borja Cremades i Marco]] (Valéncia, 1982, [[GAV]])}} 

{{Cita|''Hoy los escritores catalanes ya no oponen razones 'científicas' a la fuerte personalidad de la lengua valenciana, ni se oye con tanta frecuencia como antes alegar clasificación según la cual da nombre de catalán a todas las lenguas occitanas de España''|Manuel de Montoliu citat per [[Joan Ignaci Culla]]. ''El català, ¿ciencia o acte de fe?'' (''[[Levante-EMV]]'', 8.1.2005)}}

{{Cita|El millor filòlec català del sigle XX defengué l'Idioma Valencià. Manuel Montoliu considerà que el valencià era una llengua independent i que el català n'era una atra. L'elogi que feu [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]] cap a la [[llengua valenciana]] té més pes que l'opinió de tres o quatre sabis|J. Ferrer (''[[Valéncia Hui]]'', 25.3.2007)}}

==Referències==

*[http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=montoliu-de-togores-manuel-de Biografía de Manuel de Montoliu - La web de las biografías]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Sigle XIX]]
[[Categoria:Sigle XX]]