Edició de «Servicis financers en la Comunitat Valenciana»

{{en desenroll}}
{{Economia de la Comunitat Valenciana}}
Els '''servicis financers en la Comunitat Valenciana''' comprenen un conjunt ampli d'activitats relacionades en la banca, el crèdit, els segurs, les cooperatives d'aforro i la finançació pública. Este sector constituïx un pilar essencial en l'economia regional, tant pel seu volum de negoci com pel seu paper en la cohesió territorial, la digitalisació i l'impuls al teixit empresarial. En els últims anys, el sistema financer valencià ha experimentat una transformació significativa marcada per la reducció d'oficines físiques, l'auge dels canals digitals i una creixent preocupació per l'inclusió financera en àrees rurals. Junt a la presència de grans entitats nacionals com CaixaBank, BBVA o Sabadell, destaquen entitats valencianes en models cooperatius com Caixa Popular i Caixa Ontinyent, aixina com organismes públics com l'Institut Valencià de Finances (IVF), que promou l'accés a finançació alternativa.

== Panorama general i accés ==
La Comunitat Valenciana ha experimentat una reducció significativa de sucursals bancàries: entre juny de 2021 i juny de 2023, la seua ret va caure un 27,2 %, una de les majors caigudes en Espanya. A finals de 2023 operaven aproximadament 1.707 oficines. Esta sifra va registrar un llauger repunt en setembre de 2024, alcançant 1.699 sucursals (+4,2 % interanual).

== Inclusió i exclusió financera ==
En 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres (Guardamar de la Safor, Emperador, Gaianes). En 2021, 128 municipis sense accés representaven 36.636 residents afectats, encara que despuix d'introduir caixers, oficines mòvils i agents, el 99,3 % de la població té a lo manco un punt d'accés.

== Canals financers i digitalisació ==
L'us de canals d'accés ha evolucionat de la següent manera:
* En 2024, el 39 % de la població va preferir caixers automàtics (front al 35 % en 2023).
* Un 34 % va utilisar la banca online, similar a l'any anterior.
* Les visites físiques a sucursals varen baixar al 21 %.

La Comunitat lidera l'interés en banca digital: entre 2018 i 2020, les busques relacionades varen aumentar un 40 %, front al 32 % en Catalunya o el 23 % en Madrit.

== Entitats financeres destacades ==
CaixaBank ostenta una àmplia presència: 404 centres en total (369 oficines minoristes, centres d'empresa, banca privada i institucions) i cobertura en 230 municipis. Ademés, opera dos oficines mòvils que atenen a poblacions en risc d'exclusió. En 2024, va finançar a empreses en 3 532 millons d'euros (+10 %) en 15 728 operacions, i en el primer semestre de 2025 va otorgar 1 515 millons a particulars (+39,4 %), en un creiximent del 34,7 % en hipoteques. També va registrar més de 675 000 nòmines domiciliades en juliol 2024.

Banc Sabadell, en sèu en Alacant des de 2017, conta en 211 oficines distribuïdes en 112 municipis valencians; atén a 923 641 clients i ampra a 1 160 persones.

BBVA dispon de 192 oficines i 1 406 empleats en la regió, que varen finançar a particulars i empreses per 6 000 millons d'euros, creixent un 14 % en crèdit a famílies.

Caixa Popular, cooperativa de crèdit naixcuda en 1978, dispon d'unes 80 oficines estratègicament distribuïdes per la regió, en 226 000 clients i beneficis de 30,5 millons € en 2023 (+42 %).

Caixa Ontinyent, caixa d'aforros històrica fundada en 1884, tenia 43 oficines en la Comunitat Valenciana a finals de 2023, en 181 empleats.

== Polítiques públiques i finançació autonòmica ==
La Comunitat Valenciana sofrix una infrafinanciació estructural des de décades, en una brecha que es va ampliar en 2023: va rebre 3 141 € per habitant, llunt dels 4 077 € que va rebre Cantàbria. Ademés, la Generalitat ha alertat d'una greu falta de liquidea despuix de la no concessió del FLA extraordinari per primera volta des de 2012, #lo que ha generat un deute comercial de 1 455 millons d'euros.

== Innovació financera ==
L'Institut Valencià de Finances (IVF) impulsa finançació alternativa i innovació: promou préstams subordinats de fins a 1 000 000 € per a empreses innovadores, aixina com llínees participatives en colaboració en inversors privats.