Edició de «Pi pinyoner»

{{CaixaTaxons
| nom = Pi pinyoner
| image = Pinus pinea Wellington Botanic Gardens.jpg
| llegenda = 
| status = LC
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Pinophyta]]
| classis = [[Pinopsida]]
| ordo = [[Pinales]]
| familia = [[Pinaceae]]
| genus = [[Pinus]]
| species = Pinus pinea
| species_authority = [[Carles Linneo|L.]]
| mapa = Pinus pinea range.svg
| llegenda_mapa = Distribució del pi pinyoner. 
:{{Colorbox|#70A800}} Distribución nativa.<br>
:<span style="color:#70A800">'''&#10006;'''</span> Població aïllada.<br> 
:<span style="color:#FFA800">&#9650;</span> Introduit i naturalisat.
}}

El '''pi pinyoner''' ('''''Pinus pinea''''') és un [[arbre]] [[perennifoli]] de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]], conegut pel seu fruit comestible, el [[pinyó]]. És característic del paisage mediterràneu occidental, especialment en les zones costeres de valencianes, [[Andalusia]] i el litoral ibèric.

== Descripció ==
És un arbre gran, que pot arribar fins als 25 metros d’altura, de port molt característic per la copa ampla i arredonida en forma de para-sol.

* [[Morfologia foliar|Fulla]]: acícoles agrupades de dos en dos, llargues (10–20 cm), de color vert fosc i rígides.
* [[Flor|Flor]]: [[monoic]], les flors masculines són grogues i les femenines, menudes i rogenques. Florix en primavera.
* [[Fruit|Fruit]]: la pinya és gran, ovoide i molt llenyosa, en escames gruixudes. Tarda uns tres anys a madurar. Conté [[pinyó|pinyons]], que són grossos i comestibles.
* [[Tronc|Tronc]]: recte i robust, en escorça gruixuda, rogenca i clavillada profundament en plaques.

== Hàbitat ==
Es troba sobretot en terrenys arenosos i ben drenats, prop del litoral mediterràneu. És resistent a la sequera i tolera bé sols pobres. A sovint plantat per a fixar dunes o en zones degradades. Apareix de forma espontànea o cultivat en altituts fins als 800 m.

== Taxonomia ==
''Pinus pinea'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l’any 1753.

== Etimologia ==
* '''Pinus''': nom llatí per al gènero.
* '''pinea''': fa referència directa al pinyó, el seu fruit característic.

== Usos ==
El pinyó és molt apreciat en rebosteria i cuina mediterrànea. La fusta és tova pero duradora, utilisada en construcció llaugera. També es cultiva com a ornamental i per a repoblacions. Té un gran valor paisagístic i ecològic.

== Conservació ==
És una espècie no amenaçada i freqüent, pero algunes masses poden vore’s afectades per plagues, com la processionària del pi. La gestió forestal responsable assegura la producció sostinguda de pinyons.

== Referències ==
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262486-1 Pinus pinea – Plants of the World Online – Kew]
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). *Flora Ibérica*. Real Jardín Botánico, CSIC.

== Bibliografia ==
* Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.
* Gómez Campo, C. (1985). *Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares*.

== Enllaços externs ==
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13179.html Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_pinea Pinus pinea en Wikipedia (castellà)]

== Dits valencians ==

[[Categoria:Arbres]]
[[Categoria:Pinaceae]]
[[Categoria:Pinus]]
[[Categoria:Flora de Valéncia]]
[[Categoria:Plantes perennifòlies]]