Edició de «Fra Antoni Canals»

Escritor, dominic i teòlec...va naixer en 1352 en la ciutat de Valencia i faltà l'any 1419 en la mateixa ciutat.
	
De jove ingressà en l'orde dels dominics i fon discípul de sant Vicent Ferrer, se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.

Fon el primer escritor que distinguí entre “llengua catalana” i “llengua valenciana”. Puix en el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en 1395 trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la llengua valenciana, és la següent, "...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.."

D'eta manera Antoni Canals, ratifica ya en 1395 el nom de la llengua valenciana, ya que afirma que parla una llengua pròpia, el valencià, diferenciada de qualsevol atra del seu entorn.

En 1395, el mateix any que traduí el “Valeri Màxim”, substituí a Sant Vicent en la càtedra de Teologia de la Sèu de Valéncia, matèria que ensenyà en Valéncia fins a l'any 1398. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.

Des de l'any 1401 fins al 1419, any en que morí, residí en Valéncia.

Tota l'obra de fra Antoni Canals té com a finalitat el seu apostolat, i encara no es conserva cap dels seus sermons, la seua fama com orador està fòra de tot dubte. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, De Providentia, de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei, “Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà així ab una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.”

Una atra obra de tall humaniste d'Antoni Canals és la traducció del, “ Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “Valeri Màxim". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.

Una atra obra de l'humanisme d'Antoni Canals és el Raonament fet entre Scipió i Anibal. És una traducció del llibre sèptim del Àfrica de Petrarca.

Obra

La major part de la que ha perdurat és de tema religiós o traduccions de clàssics grec-llatins, uns atres s'han perdut.

Aixina puix escrigué dos originals.

Scala de contemplation
Tractat de confessió

Traduccions

Valei Màxim
De Providentia
Pater Noster
Salve Regina
Exposició del Ave Maria
Carta de Sant Bernat a la seua germana
Tractat sobre el raonament fet entre Escipió i Anibal
De arrha animae.