Edició de «Ignaci Pinazo i Camarlench»

Ignacio Pinazo Camarlench (Valencia, 11 de Giner de 1849— Godella, 18 d'octubre de 1916) va ser pintor espanyol. Es u dels mes destacats artistes valencians de fi de sigle, d'estil impresionista.

Naixcut en una familia humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la familia. Asoles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de colera. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Despres de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en 1864 en l'Academia ed Belles Arts de San Carlos (Valencia). Durant esta epoca es guanyaba la vida com "sombrerero". Començà la seua formacio artistica als 21 anys, conseguint el seu primer exit tres anys mes tart, en Barcelona. En 1871, per primera vegada, presentà obras en la Exposicio Nacional de Belles Arts.

 Va estar dos vegades en Roma, la primera gracies a la venda d'un quadro (1873), la segona becat (de 1876 a 1881). Es en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, allunyades dels conveccionalismes del genero. En esta primera part de sa carrera pintà quadros de caracter academicista.

A partir de 1874 començà una linea pictorica mes intima i impresionista. Quant regresà a la suea ciutat natal, abandonà els temes historics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuet, i escenes de la vida cotidiana. Se le considerà precusor, en temes i estils, de Joaquín Sorolla i Bastida i de Francisco Domingo tant en el tema com en l'estil.

 Degut a una epidemia de colera en Valencia, Pinazo anà en 1884 temporalment a Betera, aon es detingue en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de 1884 fins 1886 ensenyà en l'Escola de Valencia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigue la Marquesa de Benicarló.

 En les exposicions anuals d'art Pinazo va aconseguir, en 1881 i 1885, una medalla de plata i en 1897 i 1899, medalla d'or. En 1896 ingresà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carlos (Valencia). EN 1990 intervingue en la decoracio de l'escalinata del palau de Don José Ayora, en companyia de Antonio Fillol, Peris Brell, Ricardo Verde i Lluis Beüt. En 1903 es nombrat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en 1912, la ciutat de Valencia le dedicà un carrer.

Del seu matrimoni en Teresa Martínez Motfort tingue dos fills, Ignacio i José, mes tart pintors.


Obra:

Ignacio Pinazo treballà en colors oscurs, com el negre, el marro, i els colors terros, asi com la brillant paleta tipica de l'impresionisme. En les seues obres, a sovint es reconeix pinzellades rapides.

    * Las hijas del Cid (1879)
    * El guardavías (1877)
    * Barca en la playa (1890).

Part de la seua obra es pot vore en la Basílica de la Asunción en Cieza (Murcia) i en el Museu de Belles Arts de Valencia - San Pío V. La major coleccio d'obres d'este autor se trova en el Institut Valencià d'Art Modern, en mes de cent quadros i de siscents dibuixos que, en part, provienen de la familia.