Edició de «Honori Garcia»

{{Biografia|
| nom = Honori Garcia i Garcia
| image = 
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Notari, historiador i escritor.
| data_naix = [[23 de febrer]] de [[1896]]  
| lloc_naix = [[Vall d'Uxó]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[9 d'octubre]] de [[1953]]
| lloc_mort = [[Vall d'Uxó]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Honori Garcia i Garcia''' ([[Vall d'Uxó]], [[23 de febrer]] de [[1896]] - † [[9 d'octubre]] de [[1953]]), fon un notari, historiador, escritor i publiciste [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Honori Garcia i Garcia fon el segon fill del matrimoni format per [[Arcadi Garcia i Sanz|Arcadi Garcia]] i María Rosa García. Cursà els estudis de primària en la seua localitat natal i per a començar a estudiar bachillerat en l'any [[1906]], va realisar la prova d'ingrés en l'[[Institut Francesc Ribalta|institut de Castelló]]. Allí estudià els dos primers cursos de bachillerat com a alumne lliure, i en [[1908]] es va traslladar a [[Valéncia]], a l'[[Institut Lluís Vives de Valéncia|Institut Lluís Vives]], a on acabà els estudis de bachillerat en l'any [[1912]].

En l'[[Universitat Lliterària de Valéncia]] cursà els quatre primers cursos de la llicenciatura de Dret, i en [[1916]] es va traslladar a [[Saragossa]], a on acabà la carrera en premi extraordinari de llicenciatura en l'any [[1917]], tenia 21 anys. Acte seguit es va marchar a l'[[Universitat Central de Madrit]] (actual Complutense) per a realisar els estudis de doctorat. En Madrit va conéixer al jove castellonenc [[Lluís Revest]] en qui mantindria amistat tota la seua vida. Abandonat el doctorat per a fer el [[servici militar]] i es dedicà a preparar oposicions a notaries, que aprovà en l'any [[1922]].

=== Trayectòria professional ===

El seu primer destí fon [[Nofuentes]], un menut municipi de la [[província de Burgos]]. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de [[Las Merindades]] i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en [[carro]] o cavalleries. Estant en [[Burgos]] feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en [[Ezcaray]] ([[La Rioja]]). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, [[Bernardo Tarín]], flare de la Cartoixa de Miraflors, i [[Joaquín García]], cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del [[Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura]]. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.

Durant la seua estància en Burgos feeu un treball sobre el dret valencià, el primer d'una llarga série d'artículs durant la seua vida: ''Estudis de dret foral valencià: El 'exovar''', que fon publicat en [[1922]] en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura, tom III.

En [[decembre]] de l'any [[1923]] fon nomenat notari d'[[Aliaga]] ([[província de Terol]]). En [[1924]] va contraure matrimoni en Amalia Sanz, també de la Vall d'Uxó, en la que tingué dos fills: Amalia i Arcadio. En [[juliol]] de [[1925]] es va traslladar a [[Llucena]] ([[província de Castelló]]) i en [[1926]] a [[Artana]], també de Castelló, a on estigué fins a l'any [[1930]]. Durant la seua estància en Llucena descobrí en l'Archiu de Protocols Notarials al seu càrrec, el contracte del retaule de Sant Miquel en el pintor Mateo de Montoliu per a l'ermita de les Torrocelles, aixina com documents que li varen servir per a estudiar l'institució matrimonial en la comarca de [[L'Alcalatén]]. L'any [[1930]] a petició del bisbat de [[Tortosa]] fon fundador i primer president de la Cooperativa Agrícola Sant Josep d'Artana, que naixent com a cooperativa catòlica encara existix en l'actualitat.

En este periodo d'estància en Castelló va reprendre l'amistat que havia fet en [[Lluís Revest]], que era l'archiver de [[Castelló de la Plana]]; en Raimundo Noguera, que era notari també de Castelló de la Plana i en el [[mege]] [[Ángel Sánchez Gozalbo]], tots membres de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). El contacte en este mig natural i la seua pròpia predisposició professional, ho varen orientar cap a una preocupació per l'estat de desorganisació en que es trobaven els archius notarials, compartida en Raimundo Noguera, i els archius en general, compartida en [[Lluís Revest]].

En esta época Honori Garcia estudià els archius parroquials i el municipal de la [[Vall d'Uxó]], i això li va permetre redactar les “Notas para la historia de Vall de Uxó” en [[1928]]. La passió que sentia pels archius i el seu contingut fon aumentant i Honori es va orientar cap al dret valencià, utilisant els documents com a fonts dels estudis que realisava.

=== Santa Bárbara i les Normes del 32 ===

==== Santa Bárbara ====

En [[juny]] de l'any [[1930]] es va traslladar a [[Santa Bárbara]], molt prop de [[Tortosa]], abdós poblacions tarraconines. Allí escomençà a conéixer el dret tortosí, i per proximitat geogràfica, les comarques castellonenques de [[la Tinença de Benifassà]] i [[els Ports]]. Els estudis d'Honori es varen orientar en dos sentits: per una part comparar el dret tortosí en el valencià, i per una atra part estudià el monasteri cistercenc de Benifassà i el repoblament de la Tinença.

Allí feu numeroses investigacions sobre el monasteri, les cartes de repoblament de [[Tortosa]] i [[Morella]], que varen constituir un numerós material documental i gràfic que es va perdre en [[1936]], degut a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. Els bolletins de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] XIII, XIV, XV, XVI i XVII, que van de l'any [[1932]] a l'any [[1936]] reflectixen estos estudis.

==== Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana ====
{{AP|Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana}}
Durant la seua etapa tortosina, Honori Garcia, firmà el document referent a les ''Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana'' de l'any [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]]. No les firmà com a filòlec, sino com un intelectual conscient de que era necessari un acort ortogràfic que posara fi a la caòtica ortografia valenciana fins ad eixos moments.

=== L'estància en Vich: l'eclosió de l'activitat humanística i cultural ===

En [[maig]] de [[1935]] Honorio es va traslladar a Vich, comarca d'Osona (Barcelona). El seu amic Raimundo Noguera va aplegar a Barcelona, i això va tornar a acostar-los. La colaboració entre els dos va quedar truncada per la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil de 1936-39]]. La guerra la va passar en Vich treballant com a notari, soportant la carència d'aliments, les amenaces de destrucció dels archius notarials i amenaces sobre la pròpia vida.

Acabada la guerra, Honori va reprendre les publicacions en l'any [[1943]] i la primera d'elles fon ''Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón'', premiat en els [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia|Jocs Florals de Valéncia]] i publicat en Vich. Feu tres publicacions més en eixe any, una sobre la carta pobla d'Eslida, una atra sobre el campanar de l'iglésia de l'Assunción de la Vall d'Uxó, i una atra sobre el dret foral valencià.

En l'any [[1944]] Raimundo Noguera i Honori Garcia varen reprendre la publicació de ''La Notaría'', revista del Colege Notarial que es publicava des de [[1858]] i que la guerra civil havia paralisat. Açò els va permetre prestar atenció a l'Archiu de Protocols Notarials de Barcelona, i obrir una secció històrica de la revista ''La Notaría'', dedicada a l'estudi de la documentació notarial. Com Honori i Raimundo pertanyien a la “Comissió de Cultura del Colege Notarial de Barcelona”, front a l'èxit que va obtindre la secció històrica, es varen vore obligats a constituir-la en una atra revista estrictament històrica, a la que varen titular ''Estudios históricos y documentos de los Archivos de Protocolos'', la qual encara té continuïtat hui en dia.

La recuperació de l'activitat cultural en Vich, despuix de la guerra civil, va recaure en Eduardo Junyent, clerc, conservador del Museu Episcopal, archiver Municipal de Vich, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal de Vich, i des de [[1944]], director de l'Archiu Episcopal de Vich. Este personage es va dedicar a ordenar i reestructurar tot allò que estava desorganisat, i a recuperar la normalitat de la vida cultural en Vich. Contà en la colaboració d'hòmens de ciència, artistes, amants de la cultura, entre ells Honori Garcia, que va trobar en els archius de Vich abundant documentació sobre les matèries que l'apassionaven: l'història i el dret foral de la comarca d'Osona.

En Vich la documentació notarial es conservava en dos archius: el de la Cúria Fumada i l'Archiu Notarial. El de la Cúria es trobava, sense cap tipo d'ordenació, en la sacristia de la catedral, i el notarial ho tenia en la seua casa el notari archiver del districte de Vich. L'archiu de la Cúria fon traslladat als Archius Episcopals de Vich, i com Honori Garcia fon nomenat archiver de protocols notarials del districte de Vich en l'any [[1947]], va favorir i va formalisar el depòsit de l'Archiu Notarial de Vich en l'Archiu Episcopal de Vich, el qual encara rep els fondos notarials que generen els actuals notaris de Vich. Ademés posà a l'alcanç dels investigadors el fondo històric de l'Archiu Notarial. Els dos archius estan un al costat de l'atre.

(Secció per completar)

== Vore també ==

* [[Arcadi Garcia i Sanz]]

== Referències ==

* Garcia i Sans, Arcadi. Vida i obra d'Honori Garcia en Honori Garcia, el personage, l'època, el centre. Diputación de Castellón, 1997
* Garcia i Sans, Arcadi. Op. Cit. Diputación de Castellón, 1997
* Llidó, Joan. Historia de la cooperativa Agrícola San José de Artana. 2018
* Rocafiguera i Garcia, Francesc. Op. Cit. Diputació de Castelló. 1997
* Rocafiguera i Garcia, Francesc. L'aportació d'Honori Garcia a la cultura vigatana en Honori Garcia, el personage, l'època, el centre. Diputación de Castellón, 1997
* Sánchez Gozalvo, Ángel. ''A todas horas''. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo XXX. 1954
* Sánchez Gozalvo, Ángel. Op. Cit BSCC Tomo XXX. 1954

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Honori_Garcia_i_Garcia Honori Garcia en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]] 
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Notaris]]
[[Categoria:Notaris valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Sigle XX]]