Edició de «Nino Bravo»

'''Nino Bravo'''

Luis Manuel Ferri Llopis, que de nom artístic era Nino Bravo, (Ayelo de Malferit, Valéncia, 3 de agost de 1944 - † Villarrubio ( N-III ), Conca, 16 de abril de 1973), fon un cantant español, valencià concretament.

----

'''Biografia'''	

Va nàixer en un chicotet poble valencià, Ayelo de Malferit, pero se trasladà a Valéncia als pocs anys. Als 16 anys començà a treballar en la joyeria valenciana Casa Amat, en la que arribà a ser mestre polidor de diamants.
Durant estos anys compagina el treball en la seua afició al cant, fundant a finals de 1962 el conjunt "Los Hispánicos" en els seus amics Félix Sánchez y Salvador Aranda. El trio musical se va fer molt popular en el barri de Sagunt,a on actuaren en numeroses presentacions falleres, balls y verbenes de la época, arribant a quedar finalistes en el concurs radiofónic nacional "Fiesta en España". No obstant, els seus companys de grup decidixen que el món de la música no es lo seu i dissolgueren el conjunt.
Luis Manuel no se dona per vençut i crea el quintet "Los Superson" junt a Salvador Pelejero, Vicente López i els germans Pepe i Vicente Juesas. Este conjunt serà el que li acompanyarà en totes les seues actuacions fins el final de la seua carrera artística. No obstant, tenen que fer un paréntesis en ses actuacions pel servici militar de Luis Manuel, que complix en la Marina de Cartagena. Al seu regrés se posa a treballar en una oficina, y realisa la seua presentació com a cantant soliste en el Festival de la Cançó de Vall Uxó en 1968.
Va realisar ses primeres gales i un recital en el Teatre Principal de Valéncia que solament li reportaren pérdides. Posteriorment, la casa discogràfica Fonogram li contratà per quatre anys. El seu primer sencill se grabà en cançons de Manuel Alejandro: Como todos i Es el viento. Participà en el festival de la cançó de Barcelona en el tema No debo pensar en ti, on fon eliminat.
Pero en el estiu de 1969, Augusto Algueró li va donar Te quiero, te quiero, cançó que per distintes causes, encara que la tenien gravada el cantant Raphael, la cantant Lola Flores i la actora Carmen Sevilla no eixiren al mercat. Nino conseguí en ella un éxit enorme al ser escollida cançó de l'estiu. A Te quiero, te quiero li seguiren Noelia, Perdona, Mi gran amor, Esa será mi casa, Mi querida mamá, Voy buscando, Un beso y una flor, Libre, entre atres.
Participa en la selecció per al Festival d'Eurovisió en dos ocasions. La primera és en 1970 en el tema Esa será mi casa, que no conseguí arribar a la final que guanyà Julio Iglesias en Gwendolyne (com a curiositat, las cançons són cantades per dos intérpretes, Ésa será mi casa es interpretada també per Franciska). La segona i més recordada és, actuant en el programa de Valerio Lazarov, Pasaporte a Dublín, a on quedà en segona posició. La cantant Karina fon la escollida.
El 20 d'abril de 1971 contrau matrimoni en secret en María Amparo Martínez Gil. Després viaja a Buenos Aires a on actua en el canal 9 d'eixa ciutat, en un programa especial, junt el cantant de "tangos" argentí Ledesma.
El 24 de giner de 1972 naix la seua primera filla, Amparo. Poc després edita el seu tercer àlbum, titulat "Un beso y una flor", en el que obté gran éxit en España i Hispanoamérica.
En novembre de 1972 participa en el Festival de la Canción de Río de Janeiro com representant español, a on conseguix igualar en la primera posició a David Clayton-Thomas (Estats Units). La victòria li fon llevada injustament pel president del jurat, Joseph Lee Zhito, que, al ser dels Estats Units, no podria haver votat pel seu propi país. Semanes després ix al mercat el seu quart àlbum, titulat "Mi tierra", en el que s'inclou un dels seus principals éxits: "Libre".
El 14 de març de 1973 realisa la seua última actuació en Valéncia, dins del Parador 73 de les coneixides Falles valencianes. Allí canta, per primera i única vegada, el Himne de Valéncia ajudat pel públic assistent. Els granadins “Jardines de Neptuno” rebrien poc després la que seria l'última actuació del intérprete valencià.

----

'''Mort i anys posteriors'''

La matinada del dilluns 16 d'abril de 1973, Nino Bravo, acompanyat pel seu guitarriste i amic José Juesas Francés i del Dúo Humo, se n'anaren temprà de Valéncia cap a Madrit. Un mes ans Nino Bravo s'havia fet mànager del Dúo i el motiu del viage no era atre que acodir al estudi de grabació per a que posaren la veu per al single. Ademés del patrocini, Nino també tenia alguns compromisos menors en sa pròpia casa de discs (Polydor-Fonogram) i el regrés estava proyectat per al dimarts 17 per la nit.
S'havia propost realisar el viage en avió (no seria la primera vegada), pero finalment per diverses circumstàncies se va decidir fer-ho en el coche que fa poc havia adquirit Nino en Valéncia, un BMW 2800 de 1970 en placa de matrícula GC-66192. Aixina, s'alluntaren de Valéncia per la Carretera Nacional III (N-III) entre les 7:30 i les 8:00. Faltaven casi 400 km per davant fins a  la capital d'Espanya.
Casi dos hores després de viage, se pararen a plenar el depòsit i menjar un poc en la localitat conquense de Motilla de Palancar, i ans de les 10:00 proseguien el camí, pero a pocs kilómetres, en el térme municipal de Villarrubio, en una corba en la que eixe mateix mes havía hagut un accident mortal, el vehícul BMW 2800 conduït pel cantant se n'ix de la carretera per un descuit i pega varies voltes de campana.
Nino Bravo i els ferits foren traslladats en vehículs de particulars a Tarancón, situat a 13 kilómetros. En un chicotet hospital de monges mercedàries cridat Santa Emilia reben les primeres cures i son traslladats en l'única ambulància de que tenia el poble a Madrit, i la distància era més o manco els 80 kilómetres. No obstant, a escassos kilómetres de la capital d'Espanya, el cantant moria finalment, ingressant per lo tant mort en el "Centro Sanitario Francisco Franco" de Madrit (actual "Hospital Universitario Gregorio Marañón”)
Les causes de la mort mai foren revelades oficialment, tot apunta a possible neumotórax i a diversos politraumatismes sofrits en la zona abdominal, ya que encara que el coche tinguera cinturons de seguritat davanters (la norma que obligà el seu us es de 1974) es molt provable que el cantant no el portara.
Després de sa mort apareix un disc pòstum, titulat "...Y Vol. 5", que inclou deu cançons gravades semanes ana de la seua defunció. Entre elles se troben "América, América", que se va convertir en tot un himne per als seus admiradors americans i en un dels seus grans èxits. També dins d'este disc apareix l'única cançó composta per Luis Manuel Ferri (Nino Bravo) i titulada Vivir. 
La figura de Nino Bravo va reapareixer en força en el panorama musical de parla hispana en 1995, quan s'edità l'àlbum "50 Aniversario". En esta producció discogràfica se feren , gràcies a la tècnica, duets entre el desaparegut artista i cantants d'èxit actuals. Pronte se va convertit en el disc més exitós del valencià, i les ventes s'estimen en més d'un milló de copies.
A partir de l'aparició d'Internet, els seus admiradors han fet diverses propostes, com la organizació del Primer Encuentro de Fans, Amigos y Familiares de Nino Bravo, o el recolzament a la creació del "Museo Nino Bravo" en Ayelo de Malferit, la seua localitat natal. En agost de 2007 tornà a constituir-se el Club de Fans Oficial, que porta per nom "Volver a empezar" en referència al antic i extint club.
En decembre de 2007 se publicà en Valéncia (Espanya) el llibre titulat "De Manolito a Nino Bravo", escrit per Boro Aranda, en el que se conta la historia de l'orige i principi musical de Nino Bravo, en el primer grup, Los Hispánicos, que van formar Manuel Ferri, Salvador Aranda i Félix Sánchez. Edicions Generals de la Construcció. Valéncia. 2007. ISBN 978-84-935157-7-3.
En l'actualitat se troba en cartellera una producció audiovisual titulada "Nino Bravo, ¡ el musical!" que conta en un elenc artístic modern. Un grup de deu musics interpreta en directe la banda sonora del espectácul. Cuatre cantants –dos masculins i dos femenins- posan veu a les cançons de Nino. Ademés de la image i la veu de Nino Bravo, que també està present en el escenari per mig d'una pantalla jagant.

----

'''Discografia'''

•	1970 Nino Bravo (cridat semanes després com Te quiero, te quiero)

•	1971 Nino Bravo (Edició Especial Círcul de Llectors)

•	1971 Nino Bravo (rebatejat en 1995 com Puerta de amor)

•	1972 Un Beso y una flor

•	1972 Mi tierra

•	1973 ... Y Vol. 5 (rebatejat en 1995 com América, América)

•	1973 Nino Bravo (Edició Especial Círcul de Llectors)

•	1973 Nino Bravo (Edició Especial Disc-Llibre)

•	1973 Los Artistas Españoles a Nino Bravo (concert-homenage)

•	1974 Nino Bravo (Edició Especial Círcul de Llectors)

•	1974 Nino Bravo (Recopilació Círcul de Llectors)

•	1975 Lo Mejor de Nino Bravo

•	1976 Nino Bravo (Super 20)

•	1980 La Voz de Nino Bravo (en nous arregles de Luis Cobos)

•	1981 El Ayer de Nino Bravo

•	1981 Tus Canciones Favoritas "Quién eres tú" (inclou tema inèdit)

•	1983 Los Grandes Éxitos de Nino Bravo, Vol. 6

•	1985 Érase Una Vez... Nino Bravo

•	1988 Nino Bravo (reedició de "Érase Una Vez...")

•	1990 30 Grandes Éxitos Originales

•	1992 Nino Bravo (recopilació Planeta Agostini)

•	1995 50 Aniversario (duets en artistes nacionals)

•	1995 Aniversario 1945-1995 (digitalizació de "La Voz De Nino Bravo")

•	1997 Duetos 2

•	2002 Esa será mi casa y otros grandes éxitos

•	2002 Homenaje a Nino Bravo (triple CD Commemoratiu MovieMusic)

•	2003 Sus Tres Primeros Lp's (Edició de Rama Lama Music)

•	2003 Todo Nino, La Obra Completa de Nino Bravo

•	2004 Colección Universal.es ( els seus 3 últims discs)

•	2005 Éxitos (Edición de Nhoa Music)

•	2005 N1NO, Todos Los Números 1 de Nino Bravo (recopilació en cançó inèdita "Sin darte cuenta", barreges i DVD en videoclips i presentacions televisives)

•	2005 Éxitos, Vol. 2 (Edició de Nhoa Music)

•	2006 N1NO, Todos Los Números 1 de Nino Bravo (reedició sense DVD)

•	2009 Sus 50 Mejores Canciones

•	2009 Nino Bravo•40 Años Con Nino


----

Este artícul a sigut traduït de la Wiquipedia [http://es.wikipedia.org/wiki/Nino_Bravo]