Edició de «Cavallers de la Taula Redona»

Els '''cavallers de la Taula Redona''' formen un grup de persones ademés d'una orde de cavalleria mítica i llegendària que apareix en les llegendes artúriques de la nomenada matèria de Bretanya. Segons estes, l'orde va ser fundada quan [[Rei Arturo|Arturo]] va ser proclamat rei de [[Bretanya]] i va fundar la seua cort en [[Camelot]]. 

El rei Leodegrance, que governava les terres de Cameilard, en motiu de la boda de la seua filla [[Ginebra (reina)|Ginebra]] en el rei Arturo li va regalar la taula o taula que va donar orige a l'orde. La taula tenia cent cinquanta places que no sempre estaven cobertes, i en elles es varen assentar els més dignes cavallers del seu temps segons conte la llegenda. 

L'importància de la taula redona residix que ningú la presidia: és dir, cap estava per damunt dels demés. L'orde va començar a decaure quan va sorgir la demanda del Sant Grial que va fer que molts dels cavallers partiren en la seua busca i molts periren en la mateixa, pero el final definitiu de l'orde va ocórrer quan Sir Mordred, fill bastardo del rei i [[Morgause]], la seua mija germana, va fer públics els amors adúlteros entre l'esposa del rei, Ginebra i el primer cavaller d'est, [[Lancelot]], lo que va dur a una guerra civil que va acabar en la mort de Mordred, pràcticament tots els cavallers restants de l'orde (la majoria havien perit durant la busca del Sant Grial) i greus ferides per a Arturo. Despuix d'allò, Arturo va ser dut per [[Morgana]], la menor de les seues tres germanes, a l'illa encantada d'Avalón, per a recuperar-se de les mortals ferides que va sofrir en combat contra el seu fill.

== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38
* Carol Dover (ed), A Companion to the Lancelot-Grail Cycle, Boydell & Brewer, 2005
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd
* D. H. Green, The Beginnings of Medieval Romance: Fact and fiction, 1150–1220, CUP. Cambridge, 2005
* Derek Pearsall, Arthurian Romance: a short introduction, Blackwell, Oxford, 2005
* [https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19881231-71.html García Gual, Carlos. Reseña de Historia de Merlín y El balandro de Merlín, ABC Literario, 31-12-1988.]
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

== Bibliografia ==
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Diccionario Akal de Historia Medieval». 1998
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Rider, Jeff, The fictional margin: The Merlin of the Brut, Modern Philology, 1989, University of Chicago Press

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
[[Categoria:Cicle Artúric]]