Edició de «Kingu»

En la [[mitologia mesopotàmica]], '''Kingu''' va ser un [[Dimonis|dimoni]] que es va convertir en el segon consorte de [[Tiamat]], en acabant de que morira el seu primer consorte [[Apsu]]. 

Tiamat, convençuda de que tenia que venjar la mort d'Apsu, va entregar a Kingu les tables del destí, estes detentaban el poder, i aixina ho va convertir en Príncip dels deus. No de tots, sino en cap dels caps que varen recolzar a Tiamat en la lluita. En la batalla Tiamat, va morir a mans de [[Marduk]], i Kingu, per ser el promotor (havia segut nomenat Príncip) de la rebelió, va ser condenat a morir i a que en la seua sancs'amasara l'[[argila]], base de la matèria primera que va originar als hòmens. 

En realitat la creació de l'home en este mit tenia per fi el servici per part d'estos als deus (els hòmens estan al servici dels deus, i d'aquells depén l'alimentació d'estos per mig del sacrifici). Kingu és un dels personages del poema èpic ''Enuma Elish'', encara que el seu paper és secundari.

== Referències ==
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8

== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41

[[Categoria: Mitologia]] 
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]] 
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]