Edició de «Anzû»

'''Anzû''' (anteriorment llegit incorrectament com '''Zu''' per una confusió en el símbol de AN/dingir), o en la seua versió sumèria, '''Imdugud''' (El que coneix els Cels), és una divinitat menor de la [[mitologia acadia]] i [[Mitologia sumèria|sumèria]], sent la personificació del Vent del Sur i els [[Núvol|núvols]] de tormenta.

Va ser concebut de les aigües pures de l'Apsu i de l'ampla Terra, o com a fill de [[Siris]].

De la mateixa manera que la seua mare, la deesa Siris, és representat en la mitologia de l'antiga [[Mesopotàmia]] com un home pardal que respira [[aigua]] i [[fòc]], encara que ocasionalment també se li representa com una aixeta (cos de [[lleó]] i cap d'[[àguila]] o una atra au).

En el mit del Pardal Anzû es relata que va furtar les Tables dels destins, que conferixen el poder suprem, a [[Enlil]], en un descuit d'est i despuix les va amagar en la montanya.

Els deus es varen reunir en una assamblea i varen decidir que [[Ninurta]] lluitara en ell. Vençut, Imdugud va ser desterrat i la ciutat a on rebia adoració, Ur, va ser destruïda.

Apareix en numerosos texts mesopotàmics.

== Referències ==
* Charles Penglase (4 de octubre de 2003). Greek Myths and Mesopotamia: Parallels and Influence in the Homeric Hymns and Hesiod. Taylor & Francis. ISBN 978-0-203-44391-0
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8

== Bibliografia ==

* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* Millard, A.R., New Babylonian 'Genesis' Story, p. 8, The Tyndale Biblical Archaeology Lecture, 1966; Tyndale Bulletin 18, 3-18, 1967

[[Categoria: Mitologia]] 
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]] 
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]