Edició de «Rei de l'Agrévol»

En la [[mitologia celta]], el '''Rei de l'Acebo''' és un personage del folclore pagà. Apareix en els mits celtes que evoquen el seu combat contra el seu germà, el [[Rei del Roure]]. Presidix els sis mesos següents al solstici d'[[estiu]]. Era puix, una antiga deitat europea, que regnava durant la mitat obscura de l'any, és dir, des del solstici d'estiu fins al solstici d'[[hivern]], estant en contrapunt al Rei del Roure, que regnava en l'atra mitat de l'any.

El Rei de l'Acebo té l'aspecte d'un vell en barba [[blanca]], que vist en robages [[Vert|verts]] i va adornat en fulls i fruts d'[[acebo]] i atres coníferes, i era adorat com deitat de l'abundància i l'ajuda espiritual, i entre els seus atributs estan també els [[Cérvol|cérvols]]. Li correspon l'element aire. Es creu que és la deitat de la que procedix en gran part el personage de Santa Claus, mesclat en mits cristians, lo que es voria reforçat en que al final del seu regnat, en el solstici hivernal, és reemplaçat pel rei del Roure i es despedix fins que li torne a tocar regnar, coincidint esta data en l'actual [[Nadal]]. En l'actualitat, molts neopagans han recuperat el seu cult i li solen honrar en la festivitat nomenada Yule.

== Història ==
La lluita entre el Rei de l'Acebo i el Rei del Roure simbolisa el choc entre l'estació freda (el periodo d'hivern) i l'estació càlida (el periodo d'estiu). Els celtes dividien l'any en dos periodos, sent el Rei de l'Acebo i el Rei del Roure els representants d'estes dos estacions. Els celtes distinguixen també entre una temporada clara i una temporada obscura, marcant aixina la Roda de l'Any. Els dos germans competixen per a determinar quí tindrà dret a regnar per més temps. La baralla entre els dos té lloc en el moment del Yule, quan el Rei del Roure li talla el cap al Rei de l'Acebo i pren el seu lloc en el tro fins a mitat d'estació.

No obstant, hi ha variacions en esta història de la seua lluita. De fet, en ocasions descriuen indulgència cap al seu oponent, qui, despuix de la seua derrota, espera pacientment fins a la següent mitat d'estació per a recuperar el seu lloc en el tro. També pot referir-se a la qüestió de celebrar la llum que s'impon a les tenebres per mig de la lluita de dos germans al final de cada temporada.

Igualment, pot referir-se a una associació del deu cornut en l'aspecte d'un deu solar. De fet, els reis de l'acebo i el roure també poden comparar-se en el cicle solar que aumenta en la nova estació i que inicia en el final de l'atra estació. En qualsevol cas, es tracta d'un cicle que alterna el poder del Rei del Roure i el de l'Acebo.

== Referències ==

* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London

== Bibliografia ==

* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* John Williamson (1986). The oak king, the holly king, and the unicorn: the myths and symbolism of the unicorn tapestries
* Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
* Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-069-5
* Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]