Edició de «Llengua natural»

El terme '''llengua natural''' designa una varietat [[llingüística]] o forma de [[llenguage]] humà en fins comunicatius que està dotat d'una [[sintaxis]] i que obedix supostament als principis d'economia i [[teoria de la optimitat|optimitat]]. Les llengües naturals estan basades usualment en un sistema de [[fonologia|signes sonors]] encara que algunes poden estar basades en signes gestuals.

En la [[sociollingüística]], el terme ''llengua natural'' també s'utilisa a voltes com a ''llengua ètnica'' en contraposició a les llengües planificades o [[Llengua construïda|construïda]] (com el [[esperanto]]). La llengua ètnica evoluciona emmarcada per una cultura de parlants natius que utilisen dita llengua en una finalitat comunicativa. D'esta forma, es distinguix entre [[idioma]]s tals com el [[chinenc mandarí]], el [[idioma espanyol|espanyol]] i el [[idioma anglés|anglés]], les quals són llengües ètniques; i el [[esperanto]], [[ido]], [[interlingua]], a les quals se'ls denomina [[llengua planificada|llengües planificades]]. No obstant, una llengua planificada també pot adquirir una [[Cultura esperantista|cultura]] i [[Parlants natius d'esperanto|parlants natius]], com és el cas del [[esperanto]]. Ademés, formalment les llengües planificades i les llengües ètniques poden complir igualment en els requisits de posseir sintaxis i principis d'economia que les facen aptes per a la [[comunicació humana]] general.

== Bibliografia ==
* Charles F. Hockett (1958): ''A Course in Modern Linguistics''. The Macmillan Company: New York.
* Charles F. Hockett (1961): "Linguistic Elements and Their Relation" in ''[[Language (journal)|Language]]'', 37: 29-53.

[[Categoria:Llengües]]