Edició de «Idioma ucranià»

{{llengua|
|nom= Ucranià
|nomnatiu= українська мова / Ukrajinsĭka Mova
|pronunciació= ukra'jinska 'mɔʋɑ
|atresdenominacions=
|estats= [[Ucrània]], [[Polònia]], [[Rússia]], [[Eslovàquia]], [[Moldàvia]], [[Hongria]], [[Romania]], [[Bielorrússia]], [[Sèrbia]] i [[Kazakstan]]
|parlants= 41 millons
|parlantsnatius= 
|parlantsnonatius= 
|rank= 26ª
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
&nbsp;&nbsp; [[Llengües eslaves|Eslava]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp; Oriental<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; '''Ucranià'''<br />
|nació= [[Ucrània]], [[Transnístria]] ([[Moldàvia]])
|fontcolor=
|regulat= Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucrània
|iso1= uk
|iso2= ukr
|iso3= ukr
|sil=
|mapa=
}}
L''''ucranià''' (''украї́нська мо́ва'', transliteració: ukraïns'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les [[tres]] que formen este grup de llengües; les atres dos són el [[Idioma rus|rus]] i el [[Idioma bielorrus|bielorrus]]. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrus i l'ucranià sorgiren de l'[[idioma ruté]] antic o mig. No obstant, l'ucranià parlat se pareix més al [[Idioma polac|polac]], que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i l'ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".

L'idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en [[Ucrània]] (77,8% de la població total), a soles en Ucrània occidental l'ucranià és l'idioma que predomina. En [[Kíev]] se parlen abdós llengües, un canvi notable des del passat recent quan la ciutat era principalment rusparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per l'influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals d'Ucrània, pero també per alguns natius de Kíev que recorrien a l'idioma que parlen en casa i en la vida quotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus és la llengua de la població urbana, mentres que l'ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est d'Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] l'ucranià està casi absent.

Pot esperar-se un aument de l'us de l'idioma ucranià en Ucrània mentres la població rural (encara abrumadorament ucranòfona) migre cap a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliterària de l'ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstrucció al seu desenroll per supressió directa o simplement per la carència de polítiques incentives per part de l'estat.

== Alfabet ==
{| border=0 cellpadding=6 summary="33 letters of the Ukrainian Łatynka"
|- style="text-align:center; "
| '''A a''' || '''Б б''' ||''' В в''' || '''Г г '''|| '''Ґ ґ''' || '''Д д''' || '''Е е''' || '''Є є'''  || '''Ж ж''' || '''З з''' || '''И и'''
|- style="text-align:center; "
| ''A a'' || ''B b'' || ''V v'' || ''J j'' || ''G g'' || ''D d'' || ''E e'' || ''Ye'' || ''Zh'' || ''Z z'' || ''Ɨ ɨ''
|- style="text-align:center; "
| '''I i''' || '''Ї ї''' || '''Й й''' || '''К к''' || '''Л л''' ||''' М м''' || '''Н н''' || '''О о''' || '''П п''' || '''P p''' || '''С с''' 
|- style="text-align:center; "
| ''I i'' || ''Yi'' || ''Ll ll'' ||'' K k'' || ''L l'' || ''M m'' || ''N n'' || ''O o'' || ''P p'' || ''R r'' || ''S s''
|- style="text-align:center; "
| '''Т т''' || '''У у''' || '''Ф ф''' || '''Х х''' || '''Ц ц''' || '''Ч ч''' || '''Ш ш'''  || '''Щ щ''' || '''Ь ь'''|| '''Ю ю''' || '''Я я'''  
|- style="text-align:center; "
| ''T t'' || ''U u'' || ''F f'' || ''J j'' || ''Ts'' || ''Ch ''||'' Sh'' ||'' Shch'' || ''signe'' 
''moll '' 
|| ''Yu'' || ''Ya'' ||

|}

== Grups de variants ==
[[File:Map of Ukrainian dialects.png|thumb|250px|Mapa de les variants i subgrups de l'ucranià ([[2005]])]]
* '''Grup septentrional''' 
** '''Polesi'''
*** '''Polesi occidental'''
*** '''Polesi central'''
*** '''Polesi oriental'''

* '''Grup sudoriental''' 
** '''Dniéper (poltau)'''
** '''Slobozhà''' 
** '''Estepa'''  

* '''Grup sudoccidental'''
** '''Volini'''
** '''Nadsià'''
** '''Galitzià (o del Dniéster superior)'''
** '''Lemko'''
** '''Boiko'''
** '''Transcarpàtic'''
*** '''Dolinià'''
** '''Hutsul'''
** '''Bucoví (pocuti o pocutio-bucoví)'''
** '''Podoli'''

== Vore també ==
*[[Ucrània]]
*[[Llengües eslaves]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ukrainian language}}

{{Llengües eslaves}}

[[Categoria:Ucrània]]
[[Categoria:Llengües eslaves]]
[[Categoria:Llingüística]]