Edició de «Lliteratura espanyola»

[[Archiu:Cervantes Jáuregui.jpg|thumb|[[Miguel de Cervantes]] i la seua obra ''[[Don Quixot]]' són els màxims exponents d'esta lliteratura.]]
La '''lliteratura espanyola''' és aquella desenrollada en [[idioma espanyol]] en [[Espanya]]. No podria incloure's en esta categoria la [[lliteratura hispanoamericana]] clàssica i tardana, la [[lliteratura judeo-espanyola]] i la [[lliteratura aràbic-espanyola]], escrites respectivament en [[llatí]], [[idioma hebreu|hebreu]] i [[Idioma àrap|àrap]]. Comprén des de les primeres expressions poètiques conservades en llengua vernàcula (les [[harges]]) fins a l'actualitat, més de mil anys d'història. És una branca de la [[lliteratura romànica]] i ha donat lloc a una atra important branca, la [[lliteratura hispanoamericana]].

La lliteratura espanyola s'engloba dins de la [[lliteratura en espanyol]], en la que s'inclouen les lliteratures en castellà i espanyol de tots els [[països hispanoparlants]]. Per un atre costat, també està englobada en la [[lliteratura d'Espanya]], junt en les de les demés llengües parlades en el país.

== Història de la lliteratura espanyola ==
=== L'época medieval ===
Solament a partir del sigle XIII i en un sentit exclusivament geogràfic és possible parlar de lliteratura espanyola escrita. Fins a este periodo, se supon la coexistència d'una poesia de transmissió oral en [[Llengües romançades|llengua romançada]], tant [[lírica]] com [[èpica]], junt a uns usos escriturals cults la llengua dels quals d'expressió i transmissió era el [[llatí]].

=== Renaiximent ===
El periodo històric que succeïx a l'Edat Mija en Europa és conegut com la Renaixença, comprén tot el sigle XVI encara que els seus precedents es troben en els sigles XIV i XV i les seues influències es deixen notar en el XVII. 

Es va iniciar en Itàlia i es va estendre per tota Europa favorit per l'invent de l'imprenta.

Els escritors de la renaixença varen adoptar com a models que devien ser imitats als escritors de l'antiguetat clàssica, i als grans italians del sigle XIV [[Dante]], [[Petrarca]], i [[Boccaccio]]. Este moviment va ser influït pels humanistes que varen estudiar la cultura de Grècia i Roma, entre els que destaquen [[Erasmo de Rotterdam]], [[Antonio de Nebrija]] i [[Juan Luis Vives]].

Durant l'Edat Mija l'art és un mig per a honrar a Deu. En la Renaixença el centre del món és l'home, els poetes canten a l'amor humà, la naturalea, els fets guerrers, i també tracten temes filosòfics i polítics.

==== Poesia durant el regnat de Carlos V ====
[[Juan Boscán]] influït pels artistes italians i instat per [[Andrea Navagero|Navagero]], introduïx les noves formes, escrivint molts poemes de gran calitat. 

El seu amic [[Garcilaso de la Vega]] és el definitiu adaptador de les formes italianes, utilisant el vers endecasílap i els recursos típics de la poesia italiana: sonet, tercet, la cançó, la lira, la rima interna, els versos solts.

Una série de poetes varen seguir els passos formant l'Escola Petrarquista els representants de la qual més importants són: 
* '''[[Hernando de Acuña]]''': Autor de bells sonets.
* '''[[Gutierre de Cetina]]''': Autor del madrigal ''Ojos Claros Serenos''.
* '''[[Francisco de Figueroa]]'''

==== Poesia lírica en l'época de Felipe II ====
Existixen dos tendències: 
* '''L'escola Sevillana''': Es caracterisa per adorns retòrics i tractar temes d'amor humà i patriòtic. [[Fernando de Herrera]] és el seu representant màxim.  
* '''L'escola Salmantina''': El seu fundador és [[Fra Luis de León]], es caracterisa per la sobrietat i *concisión de l'estil. S'inspira en temes greco-llatins i en la Bíblia.

[[Categoria:Lliteratura d'Espanya]]