Edició de «Real valencià»

Era la moneda del [[Regne de Valéncia]]. "Reals de Valéncia" és com va ordenar Jaume I que es denominara.

A Valéncia s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplega ya en els Furs del regne des de 1239,<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.

Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es van realisar en "[[moneda jaquesa]]", la pròpia del [[regne d'Aragó]], si be també va circular en quantitats no significatives, [[moneda melgaresa]] i [[Moneda Tornesa|Tornesa]] (de França), del [[comtat de Barcelona]], del [[regne de Castella]], genoveses i mazmudinas musulmanes.

La moneda que originàriament es va regular en la "[[Costum]]" no va arribar a acunyar-se, pero deu anys després de la conquista, Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el regne de Valéncia, disponent que s'acunyara.

Les primeres monedes tenien el disseny següent:

{{cita|'''vam fer coure una moneda en el signe de la creu sobre flors i el nom del regne de Valéncia, en el meu nom i efígie. (Jaume I)'''<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}}

{{cita|...establix que la llei siga  de tres diners d'argent en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}}

La primera acunyació està datada en 1247.

La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, plata o velló).

Paritat inicial:

*16 melgareses                ----  12 reals de Valéncia
* 1 denari de plata           ----   3 diners de reals (36 reals)
*15 diners d'Haca             ----  12 diners de reals (144 reals)
*15 tornesos                  ----  12 reals de Valéncia
*18 de Barcelona              ----  12 reals de Valéncia
* 1 morabatino alfonsí        ----   6 sous de reals (72 reals)
* 1 mazmudina luzif           ----   4 sous (48 reals)
* 1 mazmudina contrahecha     ----   3 sous i 6 diners (42 reals)
* 2 genovesos                 ----   1 diners de reals (12 reals)
* 2 reals de Marsella         ----   1 diners de reals (12 reals)
* 1 genovés gros d'argent     ----   3 reals de Valéncia
* 1 marca d'argent            ----  28 sous (336 reals)<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 110</ref>

En el mateix document en que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipos d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de 1241  un llímit anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.

== Notes ==
{{listaref}}
== Bibliografia ==

* Puerto Ferré, Teresa i Culla Hernandez, Joan Ignaci. Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana.  2007. Valéncia. Diputació de Valéncia.  ISBN 84-7795-470-4
* Ubieto Arteta, Antonio. Orígens del Regne de Valéncia.  1981 (primera edició 1971). Saragossa. Facsímil.  ISBN 84-7013-154-0


[[Categoria:Història de Valéncia]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]