Edició de «Unión de Centro Democrático»

'''Unió de Centre Democràtic''' ('''UCD''') fon una coalició política i posteriorment un partit polític [[Espanya|espanyol]] de [[Centre polític|centre]], el líder del qual fon [[Adolfo Suárez]]. 

== Fundació ==
Es va formar com [[Coalició política|coalició]] en [[maig]] de [[1977]], durant la [[Transició Espanyola|transició]] posterior a la dictadura de [[Francisco Franco]]. La UCD va reunir als següents partits, en els seus respectius líders:

* [[Partit Demócrata Cristià (Espanya)|Partido Demócrata Cristiano]] (PDC) de [[Fernando Álvarez de Miranda]] 
* [[Partit Popular (Espanya, 1976)|Partido Popular]] (PPCD) de [[Pío Cabanillas]] 
* [[Partido Socialdemócrata Independendiente]] (PSI) de [[Gonzalo Casado]]
* [[Partido Social Liberal Andaluz]] (PSLA) de [[Manuel Clavero]] 
* [[Partit Social Demócrata (Espanya, 1976)|Partido Socialdemócrata de España]] de [[Francisco Fernández Ordóñez]] 
* [[Partido Progresista Liberal]] (PPL) de [[Juan García Madariaga]] 
* [[Federación de Partidos Demócratas y Liberales]] (FPDL) de [[Joaquín Garrigues Walker]] 
* [[Partit Lliberal (Espanya, 1976)|Partido Liberal]] de [[Enrique Larroque]] 
* [[Federación Social Demócrata]] (FSD) de [[José Ramón Lasuén]] 
* [[Partido Gallego Independiente]] (PGI) de  [[José Luis Meilán]] 
* [[Unión Canaria]] (UC) de [[Lorenzo Olarte]] 
* [[Unión Social Demócrata Española]] (USDE) de [[Eurico de la Peña]] 
* [[Unión Demócrata de Murcia]] (UDM) de [[Antonio Pérez Crespo]] 
* [[Acción Regional Extremeña]] (AREX) de [[Enrique Sánchez de León]] 
* [[Partido Demócrata Popular]] (PDP) de [[Ignacio Camuñas]]
* [[Partido Social Demócrata Foral]]


Estant al cap de la  coalició [[Adolfo Suárez]]. Els seus principals components es declaraven [[democràcia cristiana|demócrata-cristians]], [[lliberalisme|lliberals]], [[social-democràcia|social-demócrates]] o ''independents'', sent estos últims freqüentment persones procedents del règim [[Franquisme|franquista]]. Posteriorment, el [[4 d'agost]] de [[1977]], es va transformar en un [[partit polític]].

== Història ==
La Unió de Centre Democràtic (UCD) naix de la mà de [[Adolfo Suárez]] en el fi d'aprofitar la seua image en les eleccions a partir dels contactes personals que este mantenia en els líders de gran quantitat de chicotets partits naixcuts en pocs anys, aixina com para aportar avant els fins del [[grup Tàcit]], naixcut en els últims anys del [[franquisme]] a partir de sectors moderats del règim. 

Encara que el [[Partit Popular (Espanya, 1976)|Partit Popular]] era el de major pes dins de la coalició [[Centre Democràtic]], germen d'UCD, Adolfo Suárez va conseguir desplaçar el líder d'este, [[José María de Areilza]]; este últim, un personage menys moderat de lo que era la llínea d'UCD, acabaria militant en [[Aliança Popular]]. Un atre membre decisiu en la creació del partit que va arribar en aquell moment fon [[Leopoldo Calvo-Sotelo]], el qual fon artífex de l'integració de ''Unió'' a la coalició [[Centre Democràtic]]; acabava de nàixer ''Unió de Centre Democràtic'' (UCD). En l'octubre de 1978 es va celebrar el seu I Congrés, a on foren triats Adolfo Suárez com a president del partit i Rafael Arias-Salgado com a secretari general. 

UCD va governar [[Espanya]] des de [[1977]] fins a [[1982]]. En les [[Eleccions generals d'Espanya de 1977|Eleccions Generals del 15 de juny de 1977]] va obtindre 6.310.391 vots (34,4%) i 166 bancs. En estes, dels seus candidats el 36% eren independents procedents de sectors moderats del franquisme, el 17% eren membres del Partit Popular i el 12% de sectors democratacristians. Finalment, després de les eleccions, el 17,5% dels seus diputats electes havien sigut prèviament procuradors de les Corts franquistes.

La [[Llegislatura Constituent d'Espanya]] va començar el [[19 de juny]] de [[1977]], podent UCD governar a causa del soport parlamentari i al consens establit tant en [[Aliança Popular|AP]] com en el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] i el [[Partit Comunista d'Espanya|PCE]]. Les noves Corts es van inaugurar el [[22 de juliol]]. El nou govern, en [[Adolfo Suárez González]] de president, diversos independents i [[Fernando Abril Martorell]] com a vicepresident, vindria a culminar el procés de [[Transició Espanyola]] desenrollat en el país després de la mort de [[Francisco Franco]] al ser un dels principals partits impulsors de la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució de 1978]], tenint entre les seues files a 3 dels 7 ponents constitucionals ([[Gabriel Cisneros]], [[Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón]], i [[José Pedro Pérez Llorca]]). 

En les [[Eleccions generals d'Espanya de 1979|eleccions generals de març de 1979]] va tornar a guanyar les eleccions en [[majoria simple]], obtenint 6.268.593 vots (34,8%) i 168 [[Congrés dels Diputats d'Espanya|diputats]]. Aixina mateix en les dites eleccions va obtindre majoria absoluta en el [[Senat d'Espanya|Senat]] en 118 senadors. D'esta manera, la [[I Llegislatura d'Espanya]] (o II, si incloguérem en el conte la Constituent), va començar el [[1 de març]] de [[1979]], en un nou Govern presidit per Adolfo Suárez i en [[Manuel Gutiérrez Mellado]] i [[Fernando abril Martorell]] en ell, i en el soport en la investidura de [[Aliança Popular|AP]].

Així mateix UCD va guanyar les [[Eleccions municipals espanyoles de 1979|eleccions municipals d'eixe mateix any]] obtenint l'alcaldia en 20 capitals de província pero no en les grans ciutats; també va guanyar les eleccions a la [[Diputació Foral de Navarra]]. Després de les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1980]], en les que el seu referent en [[Catalunya]] [[Centristes de Catalunya-UCD]] va obtindre 6 diputats, va recolzar a [[Jordi Pujol]] com [[president de la Generalitat de Catalunya]].

En [[1980]] el llavors ministre de Cultura [[Manuel Clavero Arévalo]] abandona el partit per la negativa d'UCD a recolzar la "autonomia històrica d'Andalusia" fundant [[Unitat Andalusa]]. Eixe mateix any el llavors [[ministre de Treball i Assunts Socials d'Espanya|ministre de Treball i Assunts Socials]] [[Rafael Calvo Ortega]] es convertix en secretari general del partit i [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] en vicepresident 2n del Govern. En giner de 1982 se celebra el II Congrés d'UCD on [[Agustín Rodríguez Sahagún]] s'impon en la votació a [[Landelino Lavilla Alsina|Landelino Lavilla]] com a president del partit, càrrec que ostenta fins a novembre d'eixe any quan li substituïx [[Leopoldo Calvo-Sotelo]].

El [[29 de giner]] de [[1981]], fruit dels conflictes interns dins d'UCD, entre atres motius, [[Adolfo Suárez]] dimitix com [[president del Govern]], sent el seu substitut fins al final de la llegislatura [[Leopoldo Calvo-Sotelo|Calvo-Sotelo]] després del fallit intent de [[Colp d'Estat en Espanya de 1981|colp d'Estat del 23 de febrer]] d'eixe any. Des d'este moment li gesta la inevitable desaparició del partit, havent-hi qui opina que l'única cosa que mantenia unida la coalició era la redacció de la nova Constitució, la que ya es trobava en vigor. Al seu torn va acabar sent un partit en poca popularitat i ampli rebuig, a causa de l'aument de la desocupació, la greu inflació i la general crisis econòmica que vivia el país. En febrer de [[1982]] 4 diputats encapçalats per [[Miguel Herrero i Rodríguez de Miñon]], s'integren en les files de [[Aliança Popular]] i al març atres 10 diputats del sector social-demócrata d'UCD liderats per [[Francisco Fernández Ordóñez]] funden el [[Partit d'Acció Democràtica]] (que més tart s'integraria en el [[PSOE]]), aumentant-se la crisis interna per moments. En juliol Landelino Lavilla es convertix en president d'UCD coincidint en l'abandó del partit d'Adolfo Suárez i la creació per part d'este de [[Centre Democràtic i Social]] (CDS). Per un atra part el sector democratacristià creà el [[Partit Demócrata Popular]]. Més tart este últim i el [[Partit Lliberal (Espanya, 1976)|Partit Lliberal]] es coligarien en [[Aliança Popular]], acabant per integrar-se en este partit i ocupant l'espai del centredreta. Aixina mateix [[Antonio Garrigues Walker]] va fundar el [[Partit Demócrata Lliberal]] integrant en ell als sectors lliberals d'UCD, sent la base del futur [[Partit Reformista Democràtic]].

En les [[Eleccions generals d'Espanya de 1982|elecciones generals de 1982]], en les que va véncer  el [[Partit Socialista Obrer Espanyol|PSOE]], va presentar com a candidat a [[Landelino Lavilla Alsina|Landelino Lavilla]], i només va obtindre 1.425.093 vots (6,7%) i 11 bancs, perdent 157 diputats respecte les anteriors eleccions. En el moment en que UCD passa a l'oposició el seu secretari general era [[Íñigo Cavero]]. En decembre de 1982 se celebra un congrés extraordinari en el qual Juan Antonio Ortega és triat secretari general. Després de totes estes escissions i el pèssim resultat electoral, UCD es va dissoldre el [[18 de febrer]] de [[1983]] encara que el seu grup parlamentari es va mantindre fins a [[1986]]. La base electoral de la UCD va nutrir en les eleccions de 1982 a les dos principals formacions de l'esquerra i la dreta, el PSOE i Aliança Popular, la que, després de refundar-se en 1990 en el nom de [[Partit Popular]], va passar a capitalisar una porció encara major de l'electorat que anteriorment havia votat a la UCD. Cal destacar que van ser diversos els líders d'UCD que es van integrar en [[Aliança Popular]], entre ells, [[Miguel Herrero de Miñón]] en 1982, [[Marcelino Oreja]] en 1983, [[Pio Cabanillas]] en 1986, i [[Rodolfo Martín Villa]] i [[Gabriel Cisneros]] en 1989. 

D'atra banda, a partir d'UCD (ya fora directament o a través del CDS) van sorgir també diversos partits d'orientació [[regionaliste]] o [[nacionaliste]], en especial després de la seua dissolució, com [[Unió del Poble Navarro]] (UPN) (escindit en 1979 de la mà de [[Jesús Aizpún]]), [[Candidatura Aragonesa Independent de Centre]] (escindit en 1977, germen del futur [[Partit Aragonés]]), [[Unió Mallorquina]], [[agrupacions Independents de Canàries]] (germen de l'actual [[Coalició Canària]]), [[Partit Riojà Progressiste]], [[Extremadura Unida]], [[Coalició Galega]] o [[Centre Canari Independent]], o be centristes d'àmbit únicament provincial, com [[Centristes d'Ourense]]. Els membres del seu representant a Catalunya, [[Centristes de Catalunya-UCD]], van acabar repartits entre [[Centre Democràtic i Social]], [[Aliança Popular]] i [[Convergència Democràtica de Catalunya]].

En les [[Eleccions municipals espanyoles de 1983|elecciones municipals de 1983]], diversos alcaldes de l'extinta UCD van ser reelegits al presentar-se en candidatures de [[Aliança Popular]] en [[Burgos]], [[Ciutat Real]], [[Paléncia]], [[Pontevedra]] i [[Santander (Espanya)|Santander]], [[agrupacions Independents de Canarias|Agrupació Tinerfenya d'Independents]] en [[Santa Creu de Tenerife]] o com a independents en [[Terol]].

== Vore també ==
*[[Llegislatura Constituent d'Espanya]] (1977-1979)
*[[I Llegislatura d'Espanya]] (1979-1982)
*[[Partits polítics en Espanya]]
*[[Centre Democràtic i Social]]
*[[Transició Espanyola]]

== Enllaços externs ==

* [http://www.elpais.com/todo-sobre/organismo/UCD/Union/Centro/Democratico/668/ UCD en ELPAIS.Com]
* [http://www.vespito.Net/història/transi/centft.Html Centristes espanyols en 1977]
* [http://es.geocities.com/carlestek/e1977n.Html Diputats d'UCD en 1977 per partits de la coalició]
* [http://es.geocities.com/carlestek/ucd.Html Història d'UCD]

{{Traduït de|es|Unión_de_Centro_Democrático}}

[[Categoria:Partits polítics d'Espanya d'àmbit estatal]]
[[Categoria:Partits polítics d'Espanya desapareguts]]
[[Categoria:Partits polítics de la Transició Espanyola]]
[[Categoria:Partits polítics d'Espanya posteriors a la Transició]]