Edició de «Joan Lluís Vives i March»

[[Image:Lluis_vives.JPG|right|thumb|<center>'''Lluis Vives i March'''</center>]]
'''Joan Lluis Vives i March''', el gran filòsof i humaniste del Renaiximent europeu, naixqué en [[Valéncia]], el [[6 de març]] de [[1492]], en la casa dels Vives, ubicada en la plaça que hui porta son nom, junt als palaus dels Cardona i Vilarrasa, rere l'iglésia de Sant Marti. Sos pares foren Lluis Vives i Valeriola i Maria Blanca i March, parent del poeta [[Ausias March]], i abdós judeus conversos i comerciants. Muigué en [[Bruixes]] ([[Belgica]]) el [[6 de maig]] de [[1540]].

==Biografia==
La seua biografia es caracterisa pel seu gran amor a la ciència i haver sigut molt desafortunat en la vida, gran part de la qual estigué inmers en una cadena d'episodis trists, a pesar dels quals no s'amilanà. La principal preocupació que reflexà en els seus tractats i escrits va ser la reforma de l'ensenyança i de costums. 

Lluis Vives feu els seus estudis primaris i universitaris en Valéncia, en una época en que els universitaris s'alçaven a les quatre de la matinada i tenien la primera classe a les cinc. Als 17 anys es traslladà, fart de la persecució que patien sos pares per ser judeus i despuix de la mort de sa mare, a [[París]]. En part fon un exili voluntari. Cansat de la mediocritat imperant al seu voltant, i perque una epidèmia de [[pesta]] que assotà [[Valéncia]] en l'any [[1508]] paralisà totes les activitats academiques. 

En la [[Sorbona]] estudià Humanitats i Filosofia. Es doctorà i tornà a [[Valéncia]] al trobar-se malament son pare. Al faltar son pare, es quedà per un curt espai de temps, donat classes en la catedra de Gramàtica i Lliteratura de l'Universitat, sent-ne un dels seus alumnes Honorat Joan. Anà a [[Flandes]] en l'any [[1512]] i establí la seua residència en [[Bruixes]], on es guanyà la vida, al principi, donant classes particulars. És quan escriu: Christi Jesu Triumphus. Bruges fon per ad ell la segona Valéncia, a la que enyorava en devoció. A pesar de l'acossament de l'Inquisició a la seua família, sempre guardà un bon recort d'ella i la nomenava Patria Meua. La seua fama com a pedagoc començà a extendre's. En [[1517]] el primer ministre de [[Carles V]] li feu preceptor del príncip Guillem de Croy, qui als 10 anys havia segut nomenat bisbe de Cambray. En l'any [[1519]] era professor de l'Universitat de [[Lovaina]], intimant en el decà de la mateixa, qui despuix seria [[Papa]] en el nom d'[[Adrià VI]]. Conegué a [[Erasme de Rotterdam]], en qui mantingué una bona amistat i abundant correspondencia, i preparà l'edició de les obres de Sant Agusti. Viajà a [[Paris]], Bruixes, [[Ambers]] i tornà a [[Lovaina]], residint alternativament en [[Bruixes]] i [[Brusseles]].

En l'any [[1522]] faltà [[Nebrija]], autor de la primera gramàtica espanyola, i l'Universitat d'[[Alcalà]] li oferí la seua càtedra, pero la rebujà perque no estava d'acort en el sistema d'ensenyança. Sa vida fon un continu malbe economic. Quan trobava un mecenes, al poc es moria. No obstant, este infortuni no li restà activitat intelectual, investigadora i docent. En l'intent d'eixir de la sossobra econòmica anà a Londres, a on conseguí que [[Tomas Moro]], a qui conegué en Bruges, li presentara al rei [[Enric VIII]]. El rei i la reina, [[Catalina d'Arago]] -filla dels [[Reis Catolics]]- tenien noticia de la seua fama intelectual i li nomenaren preceptor de la seua filla, la princesa Maria, llector de la Reina i catedràtic en el colege Corpus Christi d'[[Óxford]]. 

Ya en la seua nova situació laboral, en un viage de vacacions a [[Flandes]] se casà en Margarita Valldaura, antiga alumna seua, filla d'un procer [[valencià]] resident en Bruges, en l'any [[1524]]. Fon el d'[[Anglaterra]] un periodo fructífer per a Vives, qui aprofità per a escriure tractats filosòfics i didàctics. En [[1526]] li vingué una atra desgràcia, el rei repudià a la reina Catalina i es divorcià d'ella. Vives es posà de part de la reina en el contenciós, lo que li valgué l'enemistat del rei, més i mig de presó i l'exili. Tornà a Bruixes, a casa de la família de la seua dòna, en el moment en que els Valldaura s'havien arruïnat. Conegué ací a [[Ignacio de Loyola]], qui més tart fundaria la [[Companyia de Jesús]]. Es produgué una epidèmia i se n'anà a [[Paris]] i despuix a [[Lovaina]], tornant a donar classes en l'Universitat. En [[1532]], l'Emperador, que sap de la seua situació, li concedix una pensió.

En l'any [[1533]] se li declarà la gota, malaltia que li causà molts problemes. [[Europa]] estava llavors immersa en una série de guerres de religió, que afectaren la seua forma de ser. De [[1537]] a [[1539]] fon precetor de Mencia de Mendoza, Marquesa de Zenete, esposa d'Enric Nassau, qui més tart seria Duquesa de Calàbria, al casar-se en el Duc, Virrei de [[Valéncia]]. En l'any [[1538]] escrigué el tractat filosòfic ''Del alma y de la vida'' (''De l'ànima i la vida'' en la nostra llengua), despuix ''Exercitatio linguae latinae'' (''Eixercici de la llengua llatina'') i ''De veritate fidei christianae'' (''De les veritats de la fe cristiana''). El ''Exercitatio linguae latinae'' resulta deliciosa per quànt en ella retracta la Valéncia de la seua infantea i joventut en minuciosa descripció de sos carrers i places, cóm es vestien, a qué jugaven, cóm eren i es comportaven, la bellea de les seues iglésies, etc... (*)

'''Lluis Vives''' muigué en maig de [[1540]] als quaranta-huit anys d'edat degut a la gota, i fon soterrat en la capella de Sant Josep de l'iglésia de Sant Donat de Bruixes.

== Obra ==
En totes les històries de Filosofia o del Reinaiximent es cita a '''Joan Lluís Vives'''. En l'Universitat d'Óxford es colocà una llàpida en el seu recort. L'[[Universitat de Valéncia]] creà la catedra Lluís Vives a principis de sigle passat. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. 

Entre les filosòfiques estan: ''De causis corruptarum artium'', ''De tradendis disciplinis'', ''De prima Philosophia sive de intimo naturae opificio'', ''De censura veri'', ''De explanatione cuiusque essentiae'', ''De instrumento probabilitatis'', ''De disputionae'', ''De disciplinis libri XX'', ''Dialectices libri quattuor'', ''De aristotelis operibus censura'', ''De initiis sectis et laudibus philosophiae'', ''In Pseudo-Dialecticos''. 

Entre les obres didàctiques estan: ''De ratione studii puerilis epistolae duae'', ''De ingenaurum adolescentium ac puellarum institutione, Rhetorica sive de recte ratione dicendi, De consultatione liber unus, Declamationes sex, ... Entre ses obres morals figuren: De institutione feminae christianae, De officio mariti, Fabula de homine, Inquisitio sapientae dialogus...'' Entre les teologiques: ''Meditatio de passione Christi, Triumphus Jesu Christi, Oratio Virginis dei Parentis, Preparatio animi adosandum, De veritate, De civitate Dei.'' Hi ha un grup d'obres variades de tota classe, de les que destaquen: ''De subventione pauperum sive de humanis neccesitatibus, De concordia et discordia humani generis libri quatuor, De pacificatione, De communione rerum ad Germanos interiores, Praelectio i leges Ciceronis, De Francisco galliae Rege a Caesare capto, De sattut ac tumultibus Europae''. 

De les seues obres completes s'han fet dos edicions, una en [[Basilea]] ([[Suïssa]]), en [[1555]], i una atra en [[Valéncia]], baix la direcció de Gregori Mayans i Siscar, en [[1782]]. Una tercera edició que faria l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1930]] estigué frustrada pels acontenyiments polítics i bèlics de l'época.

La tendència fonamental de la filosofia de Vives és empiric i racionaliste. Defén que en totes aquelles matèries cognoscibles l'esperit deu moure's sense obstàculs ni traves, sense impediments. Que estiga sempre en contacte en la realitat de les coses. No li agraden les hipòtesis, ni els apriorismes, acodix sempre a l'experiència. Tots els nostres coneiximents son d'orige sensible, conegam les coses no en sí mateixa , sino segons la nostra manera de vore. En la seua vertent pedagògica, sa millor obra es ''De la causa de la corrupció dels estudis''. En ella afirma que dita corrupció es deu a la supèrbia científica, l'excessiva volença al ''magister dixit'', la manca d'una sana crítica i a l'ignorància del verdader método. 

Defenia que s'havia d'ensenyar coses pràctiques, útils, odiava la rutina en l'ensenyança i volia que l'estudi fora mes racional i sobre assunts més humans. L'educació per a Lluís Vives deu començar des dels bolquers, a càrrec de la mare i fent que el chiquet senta sempre un llenguage net, pur i correcte. 

A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractat ''De anima et vita'', on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida. Per mig de la voluntat pot adherir-se al be que produïx la felicitat. L'ànima és un principi actiu essencial que habita en un cos apte per a la vida. La memòria és el depòsit de l'ànima. Tenia ses pròpies terories sobre doctrina social, que expongué en ''De subventione pauperum'', obra tenguda en conte en el Senat de Bruixes i algunes de ses idees portades a la pràctica. Vives va sostindre que hi havia que combatre la vagància, la caritat que la fomenta, i l'avarícia com a causa de la desigualtat econòmica. Era partidari de prohibir la mendicitat a les persones que son aptes per al treball i no hi havia que donar almoina als pobres estrangers. En els seus famosos Dialecs surgix el Lluís Vives global, a on demostra lo útils que són la [[Gramàtica]] i la [[Retòrica]] i veu la [[Música]] dins de les [[Matemàtiques]], considerant-la de gran utilitat pedagògica.

Ideològicament, la filosofia de Vives reflectix l'actitut ideològica del [[Renaiximent]], alluntant-se de l'[[Edat Mija]]. Vives sentí en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosòfics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradició grega i cristiana. Per açò, és considerat el més important filòsof cristià del [[Renaiximent]], alhora que sociòlec, humaniste, teòlec, pedagoc i lliterat. '''Joan Lluis Vives i March''' ha segut definit per sos biógrafs com u dels valencians més universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de l'[[Edat Mija]] al [[Renaiximent]].

== Vore també ==

* [[Blanquina March]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-JoanLluisVives.htm Artícul sobre Joan Lluís Vives en "Diario de Valéncia".]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]