Edició de «Ch (dígraf)»

El dígraf '''ch''' és un [[grafema]] de l'[[alfabet valencià]] amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és '''che''' o '''ce hac'''. L'origen d'este grup consonàntic se remonta a l'us que feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el so de la qual no existia en llatí.

És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.

Antigament este dígraf se podia escriure també ''tx'' o ''x'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en ''tx'' i ''x'', com per eixemple: ''atxa'',<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa</ref> ''gotx''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=gotx</ref> o ''porxe''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=porxe</ref> (també escrit ''portxe''),<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=portxe</ref> hui normalment escrites ''acha'', ''goig'' i ''porche''.

== Història ==
En valencià, abans de que es fixara l'ortografia a l'inici del [[sigle XX]], la combinació ''ch'' s'usava freqüentment en posició final de paraules: ''conech, magnífich, llach'' i en alguns atres casos com ''blancha'' o ''rocha'' en lloc de ''conec, magnífic, llac, blanca i roca''. En l'actualitat és una grafia antiquada que encara es troba residualment en posició final de certs llinages i noms propis i que equival al grafema [[C|ce]] de l'us general: ''Blanch, Antich, March'' en lloc de ''Blanc, Antic, Marc''. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara ''chimera, chor'', que actualment corresponen a ''quimera'' i ''cor'' respectivament.

La che també fon adoptada en la llengua valenciana a partir del sigle XV com a préstam del francés per a representar el sò [ʧ], com en la paraula chiquet, excepte a final de paraula, llavors s'usa el dígraf [[Ig (dígraf)|ig]].

== Fonètica ==
En valencià actualment representa el sò [ʧ] a principi i a mitan paraula (chiquet, pancha), quan este sò va a final de paraula s'escriu [[Ig (dígraf)|ig]] (mig, faig). El dígraf che a final de paraula es pronuncia com la lletra [[K|ca]], pero a soles se gasta en noms propis i llinages.

== Ortografia ==
=== S'escriu che ===
* En sò de [ʧ] (chic):
# Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, orchata, chiquet, Chimo.
# En final de paraula escriurem IG o G (vore [[G|ge]]).
* En sò de [k] (March):
# En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.

== Vore també==
* [[Alfabet valencià]]
* [[Dígraf]]


[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]
[[Categoria:Dígraf]]