Edició de «Idioma manés»

{{llengua|
|nom= Manés
|nomnatiu=Gaelg Vanninagh
Gailck Vanninagh
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Regne Unit]]
|regió=[[Illa de Man]]
|parlants= 2000 aprox. 
|parlantsnatius= 70
|parlantsnonatius= 2000
|rank= No està entre els 100 primers
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
&nbsp;&nbsp;[[Llengües celtes|Celta]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Manés'''<br />
|nació=[[Illa de Man]]
|fontcolor=
|regulat= [[Coonseil ny Gaelgey]]
|iso1= gv
|iso2= glv
|iso3= glv
|sil=
|mapa=
}}
L''''idioma manés''' o '''gaèlic manés''' (en manés ''Gaelg Vanninagh'' o ''Gailck Vanninagh'') és una llengua celta parlada en l'[[Illa de Man]], una chicoteta illa del [[Mar d'Irlanda]] que constituïx una dependència autogovernada de la corona britànica que no pertany al [[Regne Unit]].

== Història ==
L'arribada de l'idioma goidèlic a l'Illa de Man aconteny entre els [[sigle IV|sigles IV]] i [[sigle V|V]] d. C. quan invasions d'habitants procedents d'[[Irlanda]] s'establixen en l'illa, sustituint esta a una suposta llengua britànica parlà fins a llavors allí.

En tot i això l'illa de Man, i en ella la llengua, apareixen a partir de les invasions escandinaves; entre l'any [[800]] i l'any [[815]], els vikincs arribaren a l'illa de Man essencialment pel pillage. Entre l'any [[850]] i l'any [[900]], s'establiren sobre l'illa, pero esta vegada baix el control dels reixos escandinaus de [[Dublí]]. Entre l'any [[990]] i l'any [[1079]] finalment, l'illa estigué subjecta als poderosos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, l'illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de [[Noruega]], pero estos rarament pogueren fer valdre els seus drets, a excepció de certs com [[Harald I]] en l'any [[885]], de [[Magnus III]] al final del [[sigle XI]], o de Hakon IV a partir de l'any [[1217]].

A partir del [[sigle XIII]] l'illa és disputà pels anglosaxons i escocesos, i més tart fon senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica.

== Conservació ==
Durant tots estos periodos històrics de l'illa el gaèlic sobrevixqué fins el [[sigle XVIII]], i no fon fins mitat del [[sigle XIX]] quan escomençà la seua decadència.

Al passar Man a l'àrea d'influència anglesa a partir del [[sigle XIV]], tras els sigles de domini escandinau, l'anglés se va establir com a llengua legal i de l'administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-lo, en el manés. En motiu del aïllament geogràfic de l'illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colons anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes.

Encara que l'empobriment de l'illa a partir del [[sigle XVII]] obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en l'apertura de l'illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés.

En l'any [[1821]] parlava manés regularment el 30% de la població, sent la generació naixcuda entre [[1860]] i [[1880]], l'última en rebre el manés com a llengua materna. En l'any [[1901]] sols el parlaven 970 persones i l'últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el [[27 de decembre]] de l'any [[1974]] en 97 anys d'edat.

Tras la seua extinció a finals del [[sigle XIX]] com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han deprés com a segon llengua i que intenten potenciar-la i normalisar-la front a l'[[anglés]], la seua llengua materna. Ya en [[1999]] es crea la ''Yn Cheshaght Ghailckagh'', es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de l'illa de Man i estudiar, cultivar i publicar la lliteratura en manés, tant la passada com l'actual.

== Vore també ==
* [[Illa de Man]]
* [[Regne Unit]]
{{traduït de|es|Idioma manés}}
{{Llengües del Regne Unit}}
{{Llengües celtes}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües celtes]]