Edició de «V»

La '''V''', '''v''' en minúscula, és la vigèsima segona [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''ve''' o '''ve baixa''' (per a distinguir-la de la [[B|be alta]]).

Prové de la lletra [[u]] de l'[[alfabet llatí]]. Per això en l'[[escritura]] [[valencià|valenciana]] de l'edat mija es confonien a sovint estes dos lletres: a principi de paraula sempre s'escrivia ''v'' (vn home valent), a mitan de paraula sempre s'escrivia ''u'' (cauall) i en mayúscula sempre s'escrivia ''V'' (VNIVERS).

== Fonètica ==
En valencià representa el [[fonema fricatiu labiodental sonor]] [v]. En moltes zones se tendix a pronunciar esta lletra com si fora una [[B|be alta]], açò és un vulgarisme nomenat betacisme inacceptable en un valencià estàndart oral, que sempre fa la diferència entre be alta i ve baixa.

== Ortografia ==
=== S'escriu ve baixa ===
* En inicial i interior de paraula: velocitat, cavall.
* En les terminacions del pretèrit imperfecte d’indicatiu: -AVA, -AVES, -AVA, -ÀVEM, -ÀVEU, -AVEN, de tots els verps acabats en –AR.
* Mai en posició final de paraula encara que en derivar s’escriga V: serf, no serv, pero servir.

== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]