Edició de «R»

La '''R''', '''r''' en minúscula, és la dècima ocatva [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en [[valencià]] és '''er''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''erre'''.

== Fonètica ==
En valencià la lletra er se pronuncia [[alveolar]] vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]] ''[Rr (dígraf)|doble er]]''.

En els dialectes del nort de Castelló hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals ''diners'' i ''socors'', a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició.

== Ortografia ==
=== S'escriu er ===
* En sò de [r] (carreter)
# En inicial de paraula: roda, rajola.
# En interior de paraula darrere de M, N, S: somriure, enriquir, israelí.
* En sò de [ɾ] (cara)
# En interior i final de paraula: mira, cura, cor, dolor.
# En els grups BR, CR, GR, TR, PR: brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.
* En les paraules diners i socors, encara que no es pronuncie.

== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]