Edició de «M»

La '''M''', '''m''' en minúscula, és la dècima tercera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''em''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''eme'''.

== Fonètica ==
En valencià representa la [[nasal bilabial sonora]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] [m].

== Ortografia ==
=== S'escriu em ===
* En inicial, interior, i final de paraula: mar, mestre, flama, camí, fum, estem.
* Davant de P, B, M: rompre, gamba, immortal. Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial: enmig, granment.
* En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant: circumstància, circumnavegació, circumferència.
* Mai davant de V ni F: enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2. i M 3.).
* No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana: semana, no setmana; sometre, no sotmetre.
* No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimològiques s’haja usat: atentar, no atemptar; pronte, no prompte.

== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]