Edició de «C»

La '''C''' és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[alfabet llatí|llatí]]. El seu nom és '''ce'''. 

El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per representar una arma que es llançava. En el llatí se va arredonir i es va diferenciar de la G. 

== Fonètica ==
En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] /k/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos:
* Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''..
* Davant de les [[consonant]]s.
* En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart.

És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] /s/ davant de ''e'' (''cel''), ''i'' (''ciri'').

També forma part del dígraf [[Ch (dígraf)]].

== Ortografia ==
=== S'escriu ce ===
* En sò de [k] (colp)
# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
# En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà.
# Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
# En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. Fanc, no fang, pero fangós
* En sò de [s] (cendra)
# Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.
# Davant de A, O, U escriurem [[Ç|ç]] (ce trencada): caçar, llançol, vençut.
# En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c: capaç, capacitat; comerç, comerciar.
# En els sufixos –aç/–aça, –uç/–uça (aumentatius, despectius) i –iç/–iça (matèria o tendència): bonaç, malaltuç, pastiç.

== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]