Edició de «Dacsa»

[[Image:Dacs.jpg|thumb|right|<center>Dacsa</center>]]

La '''dacsa''' o '''paniç''' ('''''Zea mays''''') botànicament pertany a les herbàcees jagants, de la [[Família (biologia)|família]] de les [[Gramínea|gramínees]] . A diferència d’unes atres plantes tropicals, esta creix i prospera en qualsevol altitut; en [[Perú]], per eixemple, se la veu en terres situades a nivell de la mar lo mateix que a 4.700 m. És, per tant, l’única planta tropical cultivada freqüentment fòra dels tròpics en èxit.

Abans del descobriment d'[[Amèrica]], el [[cereal]] fon importat als països mediterràneus. [[Cristòfol Colon]] el portà a [[Espanya]] en l'any [[1498]] i la seua sembra es feu en els camps de [[Castella]]. 

Les espigues que es formen en la planta, una vegada desenrollades i madures constituïxen les conegudes panolles, tan apreciades quan estan tendres per a menjar-se-les torradetes al [[foc]], afegint-los un pessic de sal. Dita panolla oferix uns grans, apretats i adherits a l’espigó (el suro o eix del mig), de brillant color [[groc]], [[blanc]] o [[roig|rogenc]], segons la varietat, que s’encontren protegits per unes fulles, correjoses quan es sequen, que els envolten, des del pedúncul fins a la mateixa punta, a l’hora que oculten la bellea multicolor de les moltíssimes llavors que tanquen en tota la seua llargària i que, en perfectes files, corren a lo llarc del suro. 

== Valor alimentici ==
El valor alimentici de la dacsa el proporcionen les substàncies protèiques, lípits i glúcits, que contenen en cantitats importants. Moltes poblacions de països pobres s’han alimentat i encara hui s’alimenten d’este cereal, tenint-lo com a producte principal i bàsic de la seua dieta, lo que produïx negativament, per falta de [[vitamines]], la temuda malaltia de la [[pelagra]] o maidisme.

== Consum i productors ==
En el món desenrollat, per contra, el seu consum és molt important i variat, tant culinàriament, en rebosteria o conserves, etc., com en pensos i preparats per a la ganaderia. És enorme la seua producció arreu del món, sent els [[EUA]] el país que s'endú la palma en quasi un 50% de la totalitat, seguit del [[Brasil]], [[Rússia]],[[ China]], [[Argentina]], [[Mèxic]], etc. 

En [[Espanya]] destaquen, entre unes atres zones productives, [[Galícia]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en [[Valéncia]] es menjà a montó de [[pa]] i coca de dacsa. I, cóm no, transformant-la en [[Rosa de dacsa|roses de dacsa]], bufes o mongetes, que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de [[cine]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Zea mays}}
* [[Wikispecies]] té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/Zea_mays Zea mays]'''
* {{DGLV|Dacsa}}

[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]
[[Categoria:Cereals]]