Edició de «Lluís Duart Alabarta»

'''Lluís Duart Alabarta''' ([[Almussafes]], [[la Ribera Baixa]], [[16 d'abril]] de [[1908]] - [[Benidorm]], [[la Marina Baixa]], [[3 de giner]] de [[1983]]) fon un retor i historiador valencià. D'orígens humils, la seua vocació i el fet de nàixer dins d'una família camperola religiosa, expliquen que l'educaren cap al servici religiós. Ordenat capellà en 1931, i en acabant d'oficiar la seua primera missa en Almussafes, fon destinat a [[Beniarrés]] ([[el Comtat]]) a on va exercir el ministeri catòlic entre els anys 1931 i 1939. El segon destí fou [[Pedralba]], municipi riberenc del [[Túria]], en l'àrea de transició entre [[el Camp de Túria]] i [[els Serrans]], per a ser destinat més tart a [[Fontanars dels Alforins]], xicoteta població emplaçada en l'extrem occidental de [[la Vall d'Albaida]], a on estigué sis anys, de 1944 a 1950. El seu últim i definitiu destí fou Benidorm, poble de pescadors quan arribà, i ciutat turística quan muigué a principis de l'any 1983. 

Des del punt de vista humà, fou un home d'extraordinària senzillea i esperit de servici; en la seua afabilitat i les seues aptituts socials es guanyà l'afecte de tots.  

La vila d'Almussafes, poble d'orige de Lluís Duart Alabarta, l'honrà en 1999 posant el seu nom a una important via urbana, la ''Ronda Historiador Lluís Duart Alabarta'', a ponent del núcleu urbà.  

== Obres ==
* ''Obispados godos de Levante'' (1961) 
* ''Señorío de Almussafes'' (1964) 

== Referències bibliogràfiques ==
* ''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'' (Valéncia 2005), volum 5, firmat per Vicent Castell Maiques.