Edició de «Ted Kaczynski»

'''Theodore John Kaczynski''' [kaˈtʂɨɲskʲi] (22 de maig de 1942), també conegut en el sobrenom de '''''Unabomber''''', és un matemàtic [[nort-americà]] i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes pera denunciar la societat moderna tecnològica. Va nàixer en [[Chicago]], en l'estat de [[Illinois]], i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per la Universitat de Harvard i un doctorat ([[PhD]]) en matemàtiques per la Universitat de Michigan. Es va convertir en ''assistant professor'' (equivalent a [[professor]] ajudant doctor) en la Universitat de California, Berkley, a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En 1971 es va mudar a una cabanya en les remotes terres de [[Lincoln]], [[Montana]]. De 1978 a 1995, Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.

Kaczynski va enviar una carta al diari ''[[The New York Times]]'' el 24 d'abril de 1995 i va prometre "terminar el terrorisme" si el ''The New York Times'' o el ''[[The Washington Post]]'' publicaven el seu manifest. En el seu ''[[Industrial Society and Its Future|Industrial Society and Its Future]]'' (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.

L'Unabomber fon l'objectiu d'una de les investigacions més costoses de la història del [[FBI]]. Abans de conéixer la identitat de Kaczynski, el FBI usava el sobrenom de "'''Unabom'''", que prové de "'''Un'''iversity and '''A'''irline '''Bom'''ber" (Terroriste d'universitats i Aerollinies), pera referir-se al cas, lo que va donar lloc més tart que els mijos de comunicació es referiren a ell com l'Unabomber. A pesar dels esforços del FBI, la investigació no va donar el resultat que s'esperava. Fon en realitat el germà de Kaczynski el que va reconéixer la caligrafia i idees expressades en el manifest i se'l va fer saber al FBI. Per a evitar la pena de mort, Kaczynski va conseguir realisar un tracte en la fiscalia, pel que es declarava culpable i era condenat a cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional.

== Atentats en bombes ==

La primera carta bomba fon enviada a finals de maig de 1978 al professor de [[Ciència de materials|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en la [[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de la [[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que només fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que van fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web|mesacceso=July 5|añoacceso=2008|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) |editorial=Court TV }}</ref>

La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de fusta no són prou resistents pera permetre una gran quantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, només tres van començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web|mesacceso=July 6|añoacceso=2008|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight |obra=The New York Times|fecha=April 16, 1996|autor=Johnston, David }}</ref>

A l'atentat inicial de 1978 li van seguir atres en cartes bomba dirigides a agents d'aerollinies, i en 1979 va colocar una bomba en l'equipage del vol [[American Airlines Flight 444]], un [[Boeing 727]] que volava de Chicago a Washington D.C. La bomba va començar a fumejar, forçant el pilot a realisar un [[aterrisage d'emergència]]. Molts dels passagers van ser tractats per [[inhalació de fum]]. Un fallada en el mecanisme del temporisador va provocar que la bomba no explosionara. Les autoritats van dir que tenia suficient potència com per a “devastar l'avió”.<ref> *"chrono 1978" </ref>

Atés que atentar contra un avió és un [[delicte federal]] als Estats Units, el FBI es va fer càrrec de l'incident i va inventar el nom UNABOM ('''Un'''iversity and '''A'''irline '''Bom'''ber). També es va cridar el sospitós Junkyard Bomber a causa del material usat per a fabricar les bombes, que era ordinari i poc professional (''junkyard'' significa “ferralleria”). En 1980, l'agent en cap [[John E. Douglas|John Douglas]], treballant en els agents de la [[Unitat d'anàlisis del comportament]] del FBI, va emetre un perfil sicològic del terroriste encara sense identificar en el qual se li descrivia com un home en inteligència superior a la mijana i en estudis. Més tart es va canviar el perfil per a re definir el terroriste en qüestió com un [[Neoludisme|neoludiste]] en estudis superiors en ciències. No obstant este perfil sicològic fon descartat en 1993 en favor d'una teoria alternativa desenrollada per analistes del FBI, que es concentrava en les proves físiques arreplegues de les restes d'explosius. En este perfil es declarava que el sospitós era un simple mecànic d'avions.<ref>{{Cita web|Franks, Lucinda|título=Don't Shoot|obra=The New Yorker|fecha=July 22, 1996|url=http://www.newyorker.Com/arxive/1996/07/22/1996_07_22_026_TNY_CARDS_000375118|mesacceso=July 3|añoacceso=2008}}</ref> Es va establir una llínea directa en el número 1-800-701-BOMB per a rebre qualsevol crida relacionada en la investigació sobre el cas Unabomber, en una recompensa d'un milló de dólars per a aquell que poguera donar informació que portara a l'arrest de l'Unabomber, este havia enviat al periòdic un escrit en el que feya publiques les seues queixes cap a les noves tecnologies i havia demanat la seua publicació a canvi de no enviar mes bombes, van estar prou de temps dubtant sobre la seua publicació ya que no creïen la seua promesa de parar els seus enviaments encara que van deduir que feren el que feren les bombes proseguirien i que al fer publique un document escrit per l'algú podria identificar-ho. Van rebre milers de cridades de persones que creïen conéixer a unabomb i tenien milers de sospitosos. El germà de kaczinski va reconéixer en este document al seu germà per una frase clau ¨No pots menjar-te la tortada i seguir tenint-la¨ la qual era típica del seu germà, encara que no podia creure que el seu germà fora un assessí, investigà este document i les cartes enviades pel seu germà i tenia la certea que les cartes contrastaven en el document, alertà a les policies pero el ya no podia fer res ya que entre tants sospitosos un que no tenia ni tan tan sols aigua corrent tenia mes difícil la fabricació una bomba. Quan van investigar a este sospitós es van donar conter que hi havia una provabilitat que fora el, per lo que  van demanar al seu germà que senyalara en un mapa el lloc on es trobava la cabanya del seu germà, ho van  detindre i al comprovar les pertinences que hi havia en la cabanya van deduir que els actes havien segut premeditats. També van trobar el seu diari i un quadern de notes en el que es descrivia la fabricació de les seues bombes.   <ref>{{Cita web|mesacceso=July 3|añoacceso=2008|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9F0CE7D81530F934A35753C1A965958260&pagewanted=all|título= Clue and $1 Million ReReward In Case of the Serial Bomber |obra=The New York Times|fecha=October 7, 1993|autor=Labaton, Stephen }}</ref>

== Veja també ==

* [[Anarcoprimitivisme]]
* [[Neoludisme]]

== Referències ==
{{listaref}}

* {{cite book|name=The Unabomber Va manifestar: Industrial Society & Its Future|author=F.C.|publisher=Jolly Roger Pr|date=October 1995|year=1995|last=F.C.|isbn=0963420526|ref=CITEREFF.C.1995|url=http://en.wikisource.Org/wiki/Industrial_Society_and_Its_Future}}

== Enllaços externs ==

* [http://www.sindominio.net/ecotopia/textos/unabomber.Html La Societat Industrial I El seu Futur - Manifest de "Unabomber"]
* [http://www.casoabierto.com/Reportajes/Cronica-Negra/TheodoreKaczynskitheunabomber.Html Theodore Kaczynski, The Unabomber (Cas Obert)]
* [http://www.t-h-e-n-e-t.com/start_html.Htm Dónes Netz - Unabomber/LSD/Internet [[idioma alemán|DE]]], ''La ret'' (Alemanya, 2004), documental dirigit per [[Lutz Dammbeck]]. [http://es.youtube.com/watch?v=-7r3efrvSpU Part 1/4]
* [http://www.paralibros.com/passim/p20-soc/pg2095ub.Htm Unabomber: El cas de Theodore Kaczynski]


[[Categoria:Matemàtics dels Estats Units]]
[[Categoria:Ecologistes]]
[[Categoria:Terroristes]]
[[Categoria:Activistes dels Estats Units]]
[[Categoria:Anarquistes dels Estats Units]]
[[Categoria:Anarquistes empresonats]]
[[Categoria: Ex alumnes de la Universitat Harvard]]
[[Categoria:Naixcuts en 1942]]
[[Categoria:Persones vives]]
[[Categoria:Montanyeses]]