Edició de «Seguritat jurídica»

La '''seguritat jurídica''' és un principi del [[Dret]], universalment reconegut, que es basa en la «[[certea del dret]]», tant en l'àmbit de la seua publicitat com en la seua aplicació, i que significa la seguritat de que es coneix, o pot conéixer-se, lo previst com prohibit, ordenat o permés pel [[poder públic]].

La paraula [[seguritat]] prové de la paraula [[llatí|llatina]] ''securitas'', la qual deriva de l'adjectiu ''securus'' (de secura) que significa estar ''segurs d'alguna cosa'' i lliures de contes.
El [[Estat]], com a màxim exponent del [[poder públic]] i primer regulador de les relacions en [[societat]], no solament establix (o deu establir) les disposicions llegals a seguir, sino que en un sentit més ampli té l'obligació de crear un àmbit general de "seguritat jurídica" en eixercir el [[poder polític]], jurídic i llegislatiu.

La seguritat jurídica és, en el fondo, la [[garantia]] donada al [[individu]] pel [[Estat]] de modo que la seua persona, els seus bens i els seus drets no seran violentats o que, si açò últim aplegara a produir-se, li seran assegurats per la societat, la protecció i reparació dels mateixos. 
En resum, la seguritat jurídica és la «''certea del dret''» que té l'individu de modo que la seua situació jurídica no serà modificada més que per procediments regulars i conductes llegals establits, prèvia i degudament publicats.

== Contingut ==
Són principis típicament derivats de la ''seguritat jurídica'' la [[irretroactivitat]] de la [[llei]], la tipificación llegal dels [[delicte]]s i les [[pena]]s, les [[garanties constitucionals]], la [[cosa jujada]], la caducitat de les accions i la [[prescripció (dret)|prescripció]].
La irretroactivitat de la llei significa que les disposicions contingudes en les lleis no deuen aplicar-se cap al passat, afectant fets o situacions que es varen presentar abans de la seua vigència, problema que es coneix també com a conflicte de lleis en el temps. En definitiva, tot lo que supon la [[certea del dret]] com a valor o atribut essencial del [[Estat]].

== Seguritat jurídica per paisos ==
En la majoria dels ordenaments jurídics positius, existixen normes vigents ''ad hoc'', especialment destinades a realisar este principi.

==== Espanya ====
En [[Espanya]], la ''seguritat jurídica'' es troba expressada i compresa en diverses normes en ranc de [[llei]], i està especialment reconeguda i garantisada per l'artícul 9.3 de la vigent [http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=boe-a-1978-31229 Constitució de 1978].

==== Mèxic ====
En [[Mèxic]], el concepte de seguritat jurídica deriva d'una série de drets reconeguts en la [[Constitució Política d'els Estats Units Mexicans de 1917|Constitució de 1917]]. Té el seu reflex en el dret a l'informació (artícul @6.º), el dret de petició (artícul @8.º), el dret de [[possessió]] i portació d'armes (artícul 10), la [[retroactivitat|irretroactivitat]] de la llei (artícul 14, paràgraf primer), l'exacta aplicació de la llei en matèria penal (artícul 14, paràgraf tercer) i el dret a la [[llegalitat]] en matèria civil (artícul 14, paràgraf quart).

====Chile====
En [[Chile]], l'artícul 7º de la [[Constitució Política de la República de Chile de 1980|Constitució Política]] assegura que cap magistratura, cap persona ni grup de persones poden atribuir-se, ni encara a pretext de circumstàncies extraordinàries, una atra autoritat o drets que els que expressament se'ls hagen conferit en virtut de la [[Constitució Política de la República de Chile de 1980|Constitució]] o les lleis. Per a resguardar esta norma, tot acte en contravenció a ella és [[Nulitat |nul]] i origina les responsabilitats i sancions que la llei senyala. Aixina mateix el seu artícul 19 assegura una série de [[Drets fonamentals|garanties fonamentals]] com el dret a la vida, la llibertat personal, la seguritat individual, la defensa i atres llibertats i [[drets de segona generació]].

En tot, el [[Còdic Civil de Chile|Còdic Civil]] també establix célebres expressions de seguritat jurídica, com el seu artícul 8º, que dispon que ningú pot alegar [[ignorança de la llei]] despuix que esta haja entrat en vigència, o el seu artícul 9º, que afirma que la llei pot només dispondre per a lo futur<*nowiki> </*nowiki>i no tindrà jamai [[Retroactivitat|efecte retroactiu]].

== Bibliografía ==
* {{cita libro|apellidos=Carbonell Sánchez|nombre=Miguel|enlaceautor=Miguel Carbonell Sánchez|título=Los derechos fundamentales en México|año=2004|editorial=Universidad Nacional Autónoma de México. Instituto de Investigaciones Jurídicas|isbn=970-32-1580-7|páginas=585-758|ubicación=México,&nbsp;D.&nbsp;F.|url=http://biblio.juridicas.unam.mx/libros/libro.htm?l=1408|serie=Serie Doctrina Júridica nº 158|formato=PDF|fechaacceso=28 de mayo de 2012|capítulo=Capítulo IV. Los derechos de seguridad jurídica}}
* Gambier, Beltrán, "Índice para la seguridad jurídica", artículo publicado en la revista Forum de la Fundación Euroamérica, nº 15, Madrid, julio de 2008

[[Categoria:Principis del dret]]

{{Traduït de|es|Seguridad jurídica}}