Edició de «Polònia»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 58: | Llínea 58: | ||
'''Polònia''' (en [[Idioma polac|polac]] ''Polska''; oficialment, '''República Polonesa''' o '''República de Polònia''', en polonés ''Rzeczpospolita Polska'') és un país ubicat en [[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE) i l'[[OTAN]]. | '''Polònia''' (en [[Idioma polac|polac]] ''Polska''; oficialment, '''República Polonesa''' o '''República de Polònia''', en polonés ''Rzeczpospolita Polska'') és un país ubicat en [[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE) i l'[[OTAN]]. | ||
− | Polònia llimita en [[Alemanya]] a l'Oest; la [[República Checa]] i [[Eslovàquia]] al Sur; [[Ucrània]], [[Bielorrússia]] i [[Lituània]] A l'Est; i el [[mar Bàltic]] i el [[óblast de Kaliningrado]], un | + | Polònia llimita en [[Alemanya]] a l'Oest; la [[República Checa]] i [[Eslovàquia]] al Sur; [[Ucrània]], [[Bielorrússia]] i [[Lituània]] A l'Est; i el [[mar Bàltic]] i el [[óblast de Kaliningrado]], un enclau rus (part de l'antiga [[Prussia Oriental]]), al Nort. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
Llínea 65: | Llínea 65: | ||
== Història == | == Història == | ||
− | Els sers humans han habitat les terres de l'actual Polònia durant els últims cinc-cents mil anys. Els [[pobles eslaus]] es | + | Els sers humans han habitat les terres de l'actual Polònia durant els últims cinc-cents mil anys. Els [[pobles eslaus]] es van assentar en este territori des de fa 1500 anys i l'història de Polònia com a estat quasi comprén un milenari. El territori ocupat per Polònia ha variat enormement durant la seua història. En el [[sigle XVI]], durant la [[Mancomunitat polonés-lituana]], formava l'estat més gran d'Europa, abans del creiximent del [[Imperi Rus]]. Més tart no va existir un estat polonés independent. Polònia recupera la seua independència en [[1918]], despuix de més d'un sigle de govern per part dels seus veïns, pero les seues fronteres són alterades novament despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. |
− | En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la varen governar una série de forts líders que | + | En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la varen governar una série de forts líders que van convertir els polonesos al [[cristianisme]], van crear un regne poderós i varen integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero a lo llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar. |
− | La [[Dinastia Jogalia]] ([[1385]]–[[1569]]) va formar la [[Mancomunitat polonés-lituana]], començant en el gran Duc lituà [[Ladislau II de Polònia|Jogaila]]. L'amistat se va demostrar beneficiosa per als polonesos i lituans, que | + | La [[Dinastia Jogalia]] ([[1385]]–[[1569]]) va formar la [[Mancomunitat polonés-lituana]], començant en el gran Duc lituà [[Ladislau II de Polònia|Jogaila]]. L'amistat se va demostrar beneficiosa per als polonesos i lituans, que van jugar el paper dominant en un dels imperis més importants d' [[Europa]] pels següents tres sigles. El ''[[Nihil novi]] '', acta adoptada pel ''[[Sejm]] '' en [[1505]], va transferir més poder llegislatiu al Sejm que al monarca. Este acontenyiment va marcar el principi del periodo nomenat la «[[Mancomunitat polaco-lituana|Mancomunitat dels nobles]]» quan l' [[estat]] era governat per «lliures i iguals», la ''[[szlachta]] ''. L'[[Unió de Lublin]] de [[1509]] va establir a la Mancomunitat polonés-lituana com un participant molt influent en la [[política]] i [[cultura]] [[Europa|europees]]. |
− | En el [[sigle XVIII]] la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'[[anarquia]], fent a l'una vegada poderosa mancomunitat, vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots varen voler una part de Polònia, i la | + | En el [[sigle XVIII]] la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'[[anarquia]], fent a l'una vegada poderosa mancomunitat, vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots varen voler una part de Polònia, i la van obtindre, borrant a Polònia del mapa en [[1795]]. La idea d'independència polonesa fon guardada fins al [[sigle XIX]]. La localisació de Polònia en el centre d'Europa es va tornar significativa en un periodo en que [[Prússia]] i la [[Rússia Imperial]] estaven intensament involucrats en les rivalitats i aliances europees i els estats moderns s'establien per complet en el [[Història d'Europa#Absolutisme|continent]]. |
− | Des de l'estiu de [[1915]], Alemanya i Àustria-Hongria havien ocupat tots els territoris històricament polonesos, gràcies a l'eficàcia de la [[ofensiva de Gorlice-Tarnów]]. Els alemans | + | Des de l'estiu de [[1915]], Alemanya i Àustria-Hongria havien ocupat tots els territoris històricament polonesos, gràcies a l'eficàcia de la [[ofensiva de Gorlice-Tarnów]]. Els alemans van propondre la creació d'un [[Regne de Polònia (1916–1918)|regne polonés]] el [[5 de novembre]] de [[1916]]. L'elecció d'un rei fon posposta, sempre considerant-se com a candidats a membres de la noblea de la [[Casa d'Habsburgo]]. L'independència d'este estat polonés ocupat militarment era dubtosa, i el governador General alemà, [[coronel General]] [[Hans Hartwig Von Beseler]], eixercia el poder [[de fet]]. |
− | En la firma de l'[[Armistici de Compiègne]], el governador Von Beseler va cedir el poder al General polonés [[Józef Pilsudski]] el [[11 de novembre]] de [[1918]].<ref name="FirstWorldBese">[http://www.firstworldwar.Com/bio/beseler.Htm Who'S Who: Hans Von Beseler]. First World War. Consultat el 26/01/2008.</ref> Esta transferència de poder va significar l'establiment del primer estat polonés independent en més de dotze décades. | + | En la firma de l'[[Armistici de Compiègne]], el governador Von Beseler va cedir el poder al General polonés [[Józef Pilsudski]] el [[11 de novembre]] de [[1918]].<ref name="FirstWorldBese">[http://www.firstworldwar.Com/bio/beseler.Htm Who'S Who: Hans Von Beseler]. First World War. Consultat el 26/01/2008.</ref> Esta transferència de poder va significar l'establiment del primer estat polonés independent en més de dotze décades. Després d'una [[Sublevació de Gran Polònia (1918–[[1919]])|sublevació polonesa en territoris d'Alemanya]], Polònia va guanyar més terreny. En el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]], se va reconéixer internacionalment la independència polonesa, i la seua frontera occidental fon definida, sent la creació d'un [[corredor polonés]] una de les innovacions més polèmiques. Si be Polònia va estar en pau en Alemanya, la seua integritat territorial estava llunt de ser segura. |
− | Polònia va firmar un pacte de no-agressió en la [[Alemanya Nazi]] en [[1934]]. | + | Polònia va firmar un pacte de no-agressió en la [[Alemanya Nazi]] en [[1934]]. Després que els polonesos es negaren a permetre que la [[Ciutat lliure de Dánzig]] fora tornada a Alemanya, [[Hitler]] va anular el pacte en abril de [[1939]].<ref name="AvalonHitler">[http://www.yale.edu/lawweb/avalon/wwii/bluebook/blbk13.Htm Extract from Herr Hitler'S Speech to the Reichstag on April 28, 1939]. The Avalon Project drec Yale Law School. Consultat el 29/01/2008.</ref> |
− | L'1 de [[setembre]] de [[1939]], [[Alemanya]] va invadir a Polònia. Dos dies despuix, el [[Regne Unit]] i [[França]] li varen declarar la guerra al país agressor, donant inici a la [[Segona Guerra Mundial en Europa]]. El [[17 de setembre]], va començar la [[Invasió soviètica de Polònia de 1939|invasió soviètica de Polònia]]. Els eixèrcits germànics i soviètics no es varen atacar entre si, i es | + | L'1 de [[setembre]] de [[1939]], [[Alemanya]] va invadir a Polònia. Dos dies despuix, el [[Regne Unit]] i [[França]] li varen declarar la guerra al país agressor, donant inici a la [[Segona Guerra Mundial en Europa]]. El [[17 de setembre]], va començar la [[Invasió soviètica de Polònia de 1939|invasió soviètica de Polònia]]. Els eixèrcits germànics i soviètics no es varen atacar entre si, i es van dividir Polònia, com havien acordat en una clàusula secreta del [[Pacte Ribbentrop-Molotov]]. |
− | Alemanya va administrar el núcleu dels territoris polonesos | + | Alemanya va administrar el núcleu dels territoris polonesos davall el seu control davall la forma del [[Govern General]], sent anexats a Alemanya les regions més occidentals. La forces de la [[Alemanya nazi]] varen ser forçades a retirar-se pel [[Eixèrcit Roig]] i voluntaris polonesos, creant-se en la posguerra la [[República Popular de Polònia]], [[Estat socialiste]] satèlit de l' [[Unió Soviètica]]. Les seues fronteres, establides en la [[Conferència de Potsdam]], varen patir un canvi dràstic, ya que la «[[Llínea Curzon|Llínea Curzon A]]», establida en l'orient, va desposseir a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest davall la «[[Llínea Oder-Neisse]]», a costa d'Alemanya. |
− | A finals dels [[anys 1980]] un moviment d'oposició al govern, encapçalament pel sindicat obrer [[ | + | A finals dels [[anys 1980]] un moviment d'oposició al govern, encapçalament pel sindicat obrer [[Solidarnosc]] va conseguir posar en escac el règim [[estalinisme|estalinista]]([[Comunisme|Comunista]]), recolzat per les [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort|potencies occidentals]] i la [[Iglésia Catòlica]], que va conseguir influir en el procés, a través dels seus líders, per a refermar la restauració de les llibertats democràtiques, el respecte als drets humans i el [[capitalisme]] i el lliure mercat com a bases del sistema econòmic (ya iniciada a través de reformes de [[lliberalisme|lliberalisadores]] per l'anterior administració) davall un règim [[multipartidisme|multipartidista]] electoral [[parlamentarisme|parlamentari]], donant lloc al modern Estat polonés, que va canviar el seu nom oficial a República de Polònia. Polònia va ingressar en l'[[Unió Europea]] en [[2004]]. |
== Govern i política == | == Govern i política == | ||
Llínea 110: | Llínea 110: | ||
! Nom ([[Idioma polac|polac]]) | ! Nom ([[Idioma polac|polac]]) | ||
! Superfície<br />(en icm) | ! Superfície<br />(en icm) | ||
− | ! Població<ref>Les | + | ! Població<ref>Les dades corresponen a giner de 2003.</ref> |
! capital | ! capital | ||
! <center>Mapa</center> | ! <center>Mapa</center> | ||
Llínea 120: | Llínea 120: | ||
| 1.697.500 | | 1.697.500 | ||
| [[Szczecin]] | | [[Szczecin]] | ||
− | | rowspan= 16 | [[Image: | + | | rowspan= 16 | [[Image:Poland administrative divisió 1999 literki.png|400px]] |
|- | |- | ||
| align="center"| PM | | align="center"| PM | ||
Llínea 236: | Llínea 236: | ||
En general, el sol de Polònia és poc elevat formant majoritàriament pel [[Escut Bàltic]] i la [[Plana Sarmática]], els [[Carpats]] polonesos es dividixen en dos grans blocs alineats: el [[Beskides]] Oriental i el Beskides Occidental. Al sur-oest del país es troben els [[Sudets]]. Al nort es troben numerosos llacs d'orige glaciar. El principal riu de Polònia és el [[Vístula]] (en polonés: ''Wisla''), el [[Oder]] (en polonés: ''Odra'') creua per territori polonés abans de formar part de la frontera en [[Alemanya]]. Pel nort Polònia llimita en el [[Mar Bàltic]]. | En general, el sol de Polònia és poc elevat formant majoritàriament pel [[Escut Bàltic]] i la [[Plana Sarmática]], els [[Carpats]] polonesos es dividixen en dos grans blocs alineats: el [[Beskides]] Oriental i el Beskides Occidental. Al sur-oest del país es troben els [[Sudets]]. Al nort es troben numerosos llacs d'orige glaciar. El principal riu de Polònia és el [[Vístula]] (en polonés: ''Wisla''), el [[Oder]] (en polonés: ''Odra'') creua per territori polonés abans de formar part de la frontera en [[Alemanya]]. Pel nort Polònia llimita en el [[Mar Bàltic]]. | ||
− | Polònia té un clima continental en una amplitut tèrmica anual que s'accentua conforme s'alvança cap a l'est, on poden superar els 20 °C de diferència. La temperatura mija en l'estiu és de 15 a 25 °C, mentres que a l'hivern se situa per | + | Polònia té un clima continental en una amplitut tèrmica anual que s'accentua conforme s'alvança cap a l'est, on poden superar els 20 °C de diferència. La temperatura mija en l'estiu és de 15 a 25 °C, mentres que a l'hivern se situa per davall dels 0 °C. Les pluges, que oscilen entre els 500 i els 600 [[milímetro|mm]] anuals en les àrees occidentals, disminuïxen cap a l'est i aumenten en les montanyes del sur. |
La regió més càlida és [[Baixa Silèsia]] i [[Chicoteta Polònia]]. Temperatures extremes registrades en el territori polonés està a +40,2 ( Prószków prop de [[Opole]], 29.VII.1921), i està a -41,0 ([[Siedlce]], en 11.I.1940). | La regió més càlida és [[Baixa Silèsia]] i [[Chicoteta Polònia]]. Temperatures extremes registrades en el territori polonés està a +40,2 ( Prószków prop de [[Opole]], 29.VII.1921), i està a -41,0 ([[Siedlce]], en 11.I.1940). | ||
Llínea 252: | Llínea 252: | ||
El sistema econòmic [[estatisació|estatal]] (conegut hiperbòlicament com [[Comunisme]] o [[socialisme]], per les propagandes del [[capitalisme]] i del [[Bloc soviètic]], respectivament) que es va instaurar en Polònia despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] va favorir la industrialisació del país, l'economia de la qual es basava tradicionalment en l'agricultura. | El sistema econòmic [[estatisació|estatal]] (conegut hiperbòlicament com [[Comunisme]] o [[socialisme]], per les propagandes del [[capitalisme]] i del [[Bloc soviètic]], respectivament) que es va instaurar en Polònia despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] va favorir la industrialisació del país, l'economia de la qual es basava tradicionalment en l'agricultura. | ||
− | L'economia dirigida no es va aplicar per complet en el sector agrícola i la mitat de les propietats varen continuar sent privades. No obstant, el control estatal sobre la producció, els preus i la distribució varen deixar al camp sense incentius per a la competitivitat, i en una tecnificació i una productivitat molt baixes. Ya en la [[economia de mercat]], la distribució de la producció | + | L'economia dirigida no es va aplicar per complet en el sector agrícola i la mitat de les propietats varen continuar sent privades. No obstant, el control estatal sobre la producció, els preus i la distribució varen deixar al camp sense incentius per a la competitivitat, i en una tecnificació i una productivitat molt baixes. Ya en la [[economia de mercat]], la distribució de la producció continua manifestant l'importància de l'agricultura, que proporciona un 4% del seu [[PIB]].<ref name="CIA">«[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/pl.Html Poland]», en ''The World Factbook'', (en anglés). Central Intelligence Agency (CIA).</ref> Destaquen el cultiu de la [[creïlla]], de la que és el quint productor mundial, i el de cereals. La [[remolacha]], les fibres textils, el [[llúpol]] i el [[tabac]] són els seus principals cultius industrials. També s'obtenen llegums, ferraje, hortalices i fruita. |
+ | |||
+ | Les cabanyes porcina i bovina són destacades. D'elles s'obtenen [[carn]], [[llet]] i [[cuiro]]. L'explotació forestal és escassa, a pesar que els boscs cobrixen un 28% del territori. L'activitat peixquera és significativa i, encara que opera en el [[mar Bàltic]], destaca la seua flota peixquera d'altura per a la captura de [[lluç]] i el [[arenc]. Quant a l'obtenció de recursos minerals i energètics, el [[carbó]] és el principal recurs del país i un dels seus principals productes d'exportació. S'extrau en les conques de l'Alta Silèsia i [[Walbrzych]]. Són també importants les reserves de [[sofre]], [[coure]] i [[plom]], aixina com les de [[zinc]], [[plata]], [[níquel]], [[magnessita]] i [[sal gemma]]. El restant dels recursos energètics és escàs, exceptuant el [[gas natural]], que es troba en els [[Carpats]]. | ||
− | |||
Quan en [[1990]] es va introduir el sistema de [[economia de mercat]] es varen observar quins eren els principals problemes del sector industrial: alta concentració de l'economia en un sector (indústria pesada), sobre dimensió empresarial i tecnologia obsoleta, que generava baixos rendiments i greus problemes medi ambientals. El programa de privatisació i reforma econòmica es va iniciar en [[1990]]. En la colaboració d'institucions econòmiques mundials, com el [[FMI]] i el [[Banc Mundial]], la indústria va començar a generar molt bons resultats, pero en una gran disparitat en la riquea. Les principals zones industrials del país s'ubiquen en l'Alta Silèsia ([[Katowice]], [[Rybnik]], [[Bielsko]], [[Cracòvia]]) i en [[Varsòvia]]. Les activitats siderúrgiques més importants són l'obtenció de [[ferro]] fos, [[acer]], [[alumini]] i fosa de [[zinc]] i [[plom]]. La metalúrgia del coure té importància a nivell mundial, competint en els seus parells de [[Chile]] i [[Chipre]]. La construcció de maquinària està molt desenrollada i gran part es dedica a l'exportació, mentres la indústria productora de benes de consum està creixent en importància. | Quan en [[1990]] es va introduir el sistema de [[economia de mercat]] es varen observar quins eren els principals problemes del sector industrial: alta concentració de l'economia en un sector (indústria pesada), sobre dimensió empresarial i tecnologia obsoleta, que generava baixos rendiments i greus problemes medi ambientals. El programa de privatisació i reforma econòmica es va iniciar en [[1990]]. En la colaboració d'institucions econòmiques mundials, com el [[FMI]] i el [[Banc Mundial]], la indústria va començar a generar molt bons resultats, pero en una gran disparitat en la riquea. Les principals zones industrials del país s'ubiquen en l'Alta Silèsia ([[Katowice]], [[Rybnik]], [[Bielsko]], [[Cracòvia]]) i en [[Varsòvia]]. Les activitats siderúrgiques més importants són l'obtenció de [[ferro]] fos, [[acer]], [[alumini]] i fosa de [[zinc]] i [[plom]]. La metalúrgia del coure té importància a nivell mundial, competint en els seus parells de [[Chile]] i [[Chipre]]. La construcció de maquinària està molt desenrollada i gran part es dedica a l'exportació, mentres la indústria productora de benes de consum està creixent en importància. | ||
− | En el quinqueni [[2000]]–[[2004]], Polònia va solucionar en part els seus principals problemes macro econòmics —Dèficit elevat i una inflació molt fluctuant—, | + | En el quinqueni [[2000]]–[[2004]], Polònia va solucionar en part els seus principals problemes macro econòmics —Dèficit elevat i una inflació molt fluctuant—, la qual cosa li va permetre ingressar en l'[[Unió Europea]]. Per tamany i població, Polònia està cridà a ser un membre de gran importància. Actualment, els seus principals proveïdors són membres de l'Unió Europea (39,8%), entre ells destaca [[Alemanya]] (25,2%). |
Les regions més pròsperes són [[Mazovia]] i [[Baixa Silèsia]]. Estes regions tenen un PIB comparable a algunes regions de [[Espanya]]com [[Extremadura]], [[Andalusia]] i [[Castella La Mancha]]. Els regions més pobres se situen en l'est Polònia: [[Lublin]] i [[Subcarpacia]], els seus PIB no supera els 10 mil $ i és inferior al 40% de la mija per a tota l'Unió Europea. | Les regions més pròsperes són [[Mazovia]] i [[Baixa Silèsia]]. Estes regions tenen un PIB comparable a algunes regions de [[Espanya]]com [[Extremadura]], [[Andalusia]] i [[Castella La Mancha]]. Els regions més pobres se situen en l'est Polònia: [[Lublin]] i [[Subcarpacia]], els seus PIB no supera els 10 mil $ i és inferior al 40% de la mija per a tota l'Unió Europea. | ||
Llínea 265: | Llínea 266: | ||
=== Agricultura === | === Agricultura === | ||
− | L'agricultura utilisa al 14% de la [[població activa]], pero contribuïx únicament en un 4% del PIB, | + | L'agricultura utilisa al 14% de la [[població activa]], pero contribuïx únicament en un 4% del PIB, la qual cosa mostra la baixa productivitat d'este sector.<ref name="CIA" /> La menor ocupació en l'agricultura es produïx en les regions [[Silèsia]] i [[Baixa Silèsia]] (aproximadament de 5%). |
Actualment, dos millons de granges privades ocupen el 90% del terreny agrícola i representa aproximadament el mateix percentage de la producció agrícola total. Estes finques són chicotetes, d'una mija de 8 [[hectàrea|ha]], i estan sovint dividides. Les granges en una àrea superior a 15 hectàrees representen un 9% del total, pero ocupen el 45% del terreny agrícola. Més de la mitat de les granges de Polònia produïxen únicament lo que és necessari per a l'auto consum o molt poc per a la venda. | Actualment, dos millons de granges privades ocupen el 90% del terreny agrícola i representa aproximadament el mateix percentage de la producció agrícola total. Estes finques són chicotetes, d'una mija de 8 [[hectàrea|ha]], i estan sovint dividides. Les granges en una àrea superior a 15 hectàrees representen un 9% del total, pero ocupen el 45% del terreny agrícola. Més de la mitat de les granges de Polònia produïxen únicament lo que és necessari per a l'auto consum o molt poc per a la venda. | ||
Llínea 276: | Llínea 277: | ||
Abans de la [[Segona Guerra Mundial]], la base industrial polonesa se situava en els sectors de carbó, textil, química, maquinària, ferro i acer. Hui en dia també hi ha activitat industrial destinada a la producció d'abonaments, petroquímica, ferramentes automàtiques i elèctriques, artículs electrònics, i a la construcció de cotes i barcos. | Abans de la [[Segona Guerra Mundial]], la base industrial polonesa se situava en els sectors de carbó, textil, química, maquinària, ferro i acer. Hui en dia també hi ha activitat industrial destinada a la producció d'abonaments, petroquímica, ferramentes automàtiques i elèctriques, artículs electrònics, i a la construcció de cotes i barcos. | ||
− | La base industrial polonesa va quedar pràcticament destruïda en la [[Segona Guerra Mundial]]. El sistema econòmic comuniste impost en la década de [[1940]] va crear grans estructures econòmiques que es desenrollaven | + | La base industrial polonesa va quedar pràcticament destruïda en la [[Segona Guerra Mundial]]. El sistema econòmic comuniste impost en la década de [[1940]] va crear grans estructures econòmiques que es desenrollaven davall el sistema centraliste, la qual cosa va acabar colapsant el sistema. |
En [[1990]], el govern de [[Mazowiecki]] va començar un programa de reforma per a substituir el programa centraliste en un sistema més orientat al mercat. Els resultats varen ser una gradual incorporació a la [[economia de mercat]] i l'increment en els resultats dels distints sectors productius. En [[febrer]] de l'any [[2004]], la producció industrial creixia al 18% anual. | En [[1990]], el govern de [[Mazowiecki]] va començar un programa de reforma per a substituir el programa centraliste en un sistema més orientat al mercat. Els resultats varen ser una gradual incorporació a la [[economia de mercat]] i l'increment en els resultats dels distints sectors productius. En [[febrer]] de l'any [[2004]], la producció industrial creixia al 18% anual. | ||
− | == Les atres | + | == Les atres Polonias == |
− | Fora de les seues fronteres viuen atres dotze millons de polonesos, en els territoris que auto denominen «les Polònies». Els principals estats receptors d'estes onades migratòries | + | Fora de les seues fronteres viuen atres dotze millons de polonesos, en els territoris que auto denominen «les Polònies». Els principals estats receptors d'estes onades migratòries van ser [[Estats Units]], [[Alemanya]], [[França]] i les ex repúbliques soviètiques de [[Lituània]], [[Ucrània]], [[Letònia]] i [[Bielorússia]]. En [[Chicago]], per eixemple, viuen 1,8 millons de polonés-americans. En [[Amèrica Llatina]], els receptors són en la seua immensa majoria països del [[Con Sur]]: [[Argentina]], Sur del [[Brasil]], [[Chile]] i [[Uruguai]], en [[Amèrica del Nort]]: [[Mèxic]], on hi ha comunitats importants de descendents de polonesos. |
== Demografia == | == Demografia == | ||
Llínea 313: | Llínea 314: | ||
=== Deport === | === Deport === | ||
− | Molts deports són populars a Polònia. El [[fútbol]] és el més popular del país, en una rica història de competència internacional. També són populars el [[voleibol]], el [[atletisme]], el [[basquet]], el [[boxeig]], la [[esgrima]], el [[handbol]], el [[hoquei sobre gel]], la [[natació]], i la [[halterofília]], entre atres. El primer pilot polonés de [[fòrmula 1]] fon [[Robert Kubica]], qui també fon el primer a guanyar una carrera. Polònia s'ha destacat en el [[motociclisme]] gràcies a [[Tomasz Gollob]], pilot reeixit. Les montanyes poloneses són un lloc ideal per a practicar senderisme, esquí i ciclisme de montanya, | + | Molts deports són populars a Polònia. El [[fútbol]] és el més popular del país, en una rica història de competència internacional. També són populars el [[voleibol]], el [[atletisme]], el [[basquet]], el [[boxeig]], la [[esgrima]], el [[handbol]], el [[hoquei sobre gel]], la [[natació]], i la [[halterofília]], entre atres. El primer pilot polonés de [[fòrmula 1]] fon [[Robert Kubica]], qui també fon el primer a guanyar una carrera. Polònia s'ha destacat en el [[motociclisme]] gràcies a [[Tomasz Gollob]], pilot reeixit. Les montanyes poloneses són un lloc ideal per a practicar senderisme, esquí i ciclisme de montanya, la qual cosa atrau a l'any a millons de turistes, procedents de tot el món. Les plages i resorts del [[mar Bàltic]] són llocs populars per a la peixca, la canoa, i el cayac, entre atres [[deports aquàtics]]. Actualment la ciutat de Poznan és candidata als [[Jocs Olímpics]] Jovenils, junt en Guadalajara, [[Mèxic]] i Nanjing, [[China]], s'elegirá la ciutat guanyadora abans dels Jocs Olímpics d'hivern de Vancouver [[2010]]. |
== Festes == | == Festes == | ||
Llínea 382: | Llínea 383: | ||
* Pare [[Jerzy Popieluszko]], sacerdot i líder opositor, martirisat pel règim comuniste. | * Pare [[Jerzy Popieluszko]], sacerdot i líder opositor, martirisat pel règim comuniste. | ||
* Santa [[Maria Faustina Kowalska]], santa i religiosa, difusora de la devoció a la Divina Misericòrdia de Jesús. | * Santa [[Maria Faustina Kowalska]], santa i religiosa, difusora de la devoció a la Divina Misericòrdia de Jesús. | ||
− | * [[Tadeusz Kosciuszko|Tadeusz Kosciuszko]], ingenier, líder de moviment anti ocupació Ruso- | + | * [[Tadeusz Kosciuszko|Tadeusz Kosciuszko]], ingenier, líder de moviment anti ocupació Ruso-prusiana-austrohúngara, el seu nom porta el montanya més alt d'[[Austràlia]] (Mount Kosciuszko) en la seua memòria. |
* [[Robert Kubica]], pilot de Fòrmula 1 encara en actiu en la màxima competició automovilística. | * [[Robert Kubica]], pilot de Fòrmula 1 encara en actiu en la màxima competició automovilística. | ||
* [[Karol Borsuk]], destacat matemàtic en [[topologia]]. | * [[Karol Borsuk]], destacat matemàtic en [[topologia]]. | ||
Llínea 397: | Llínea 398: | ||
* [[Adam Mickiewicz]], escritor. | * [[Adam Mickiewicz]], escritor. | ||
* [[Ryszard Kapuscinski]], periodiste, escritor i ensagiste. | * [[Ryszard Kapuscinski]], periodiste, escritor i ensagiste. | ||
− | * [[Lech | + | * [[Lech Walesa]], líder sindical revolucionari, president de la seua nació entre [[1990]] i [[1995]]. |
− | * [[Wladyslaw Szpilman]], pianiste i sobre vivent a la invasió de Polònia (Segona Guerra Mundial). | + | * [[Wladyslaw Szpilman]], pianiste i sobre vivent a la invasió de Polònia(Segona Guerra Mundial). |
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | |||
+ | * [[Gastronomia de Polònia]] | ||
+ | * [[Katyn|Katyn]] | ||
+ | * [[Masacre de Katyn|Masacre de Katyn]] | ||
+ | * [[Forces armades poloneses]] | ||
+ | * [[Història dels jueus a Polònia]] | ||
+ | * [[Pioners polonesos del Riu de La Plata]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref|2}} | {{listaref|2}} | ||
− | + | ||
+ | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | *[http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Poland commonscat|Poland|Polonia] | |
* [http://www.poland.gov.pl/index.php?document=5 Poland.Gov.pl — Portal del Ministeri d'Asunts Exteriors de la República de Polònia] (també en espanyol) | * [http://www.poland.gov.pl/index.php?document=5 Poland.Gov.pl — Portal del Ministeri d'Asunts Exteriors de la República de Polònia] (també en espanyol) | ||
− | {{ | + | {{Traduït de|es|Polonia}} |
+ | |||
{{UE}} | {{UE}} | ||
− | |||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Europa]] | [[Categoria:Països d'Europa]] | ||
[[Categoria:Polònia| ]] | [[Categoria:Polònia| ]] | ||
[[Categoria:Països membres de l'Unió Europea]] | [[Categoria:Països membres de l'Unió Europea]] |