Edició de «Piano»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Steinway & Sons concert grand piano, model D-274, manufactured at Steinway's factory in Hamburg, Germany.png|thumb|250px|Piano]] | [[Image:Steinway & Sons concert grand piano, model D-274, manufactured at Steinway's factory in Hamburg, Germany.png|thumb|250px|Piano]] | ||
− | El '''piano''' és un instrument musical compost d'una | + | El '''piano''' és un instrument musical compost d'una serie de cordes metàliques, de diferent llongitut i diàmetro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc. |
− | El seu primer nom fon piano forte degut | + | El seu primer nom fon piano forte degut a els seus matisos ( piano = suau; forte = fort, en italià ) |
== Característiques == | == Característiques == | ||
− | |||
El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conta en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertany als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor de a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produïx, als instruments polifònics i sintètics o d'harmonia i concert complet. | El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conta en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertany als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor de a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produïx, als instruments polifònics i sintètics o d'harmonia i concert complet. | ||
Llínea 13: | Llínea 12: | ||
1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actuen directament les [[ma|mans]] de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument. | 1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actuen directament les [[ma|mans]] de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument. | ||
− | 2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes | + | 2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes son colpejades ( percutides ) per chicotets macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit|dits]] sobre les tecles. Els macillos efectuen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussió del macillo i apaguen les vibracions ulteriors. |
− | 3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, | + | 3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violí, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultàneament. |
== Tipos == | == Tipos == | ||
− | + | ||
*Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal. | *Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal. | ||
Llínea 25: | Llínea 24: | ||
*Mini Piano: piano chicotet de paret, és similar al vertical pero més baix. | *Mini Piano: piano chicotet de paret, és similar al vertical pero més baix. | ||
− | *Piano en Pedaler: piano equipat en un pedaler. El pedal dret, | + | *Piano en Pedaler: piano equipat en un pedaler. El pedal dret, cridat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, cridat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant. |
*Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[sigle XVIII]], son pianos quina caixa és un rectàngul horisontal. | *Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[sigle XVIII]], son pianos quina caixa és un rectàngul horisontal. | ||
Llínea 38: | Llínea 37: | ||
Hi ha dos grans grups: | Hi ha dos grans grups: | ||
− | + | === Pianos Verticals === | |
− | |||
Se caracterisen per tindre l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups: | Se caracterisen per tindre l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups: | ||
− | * Vertical Gran o antic (mal | + | * Vertical Gran o antic (mal cridat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada |
* Vertical d'Estudi. De 110 a 139 cm d'alçada. | * Vertical d'Estudi. De 110 a 139 cm d'alçada. | ||
* Vertical Consola. De 98 a 109 cm d'alçada. | * Vertical Consola. De 98 a 109 cm d'alçada. | ||
* Vertical Espineta. Menors de 98 cm d'alçada. | * Vertical Espineta. Menors de 98 cm d'alçada. | ||
− | + | ===Pianos de Coa=== | |
Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics: | Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics: | ||
− | + | ||
* Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc. | * Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc. | ||
* Una Quart Coa. De 131 fins 189 Cm de llarc. | * Una Quart Coa. De 131 fins 189 Cm de llarc. | ||
Llínea 61: | Llínea 59: | ||
* Pianos de 88 Notes | * Pianos de 88 Notes | ||
− | Generalment el número o cantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del sigle XIX i la primera década del [[sigle XX]] tenien 85 notes. Posteriorment a eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des | + | Generalment el número o cantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del sigle XIX i la primera década del [[sigle XX]] tenien 85 notes. Posteriorment a eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des de els últims anys del [[sigle XIX]]. |
− | Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, són els | + | Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, són els cridats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, són capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | {{DGLV|Piano}} | + | * {{DGLV|Piano}} |
[[Categoria: Instruments musicals]] | [[Categoria: Instruments musicals]] |