Revisió actual |
El teu text |
Llínea 37: |
Llínea 37: |
| | | |
| Les JJ.RR. li dedicaren un homenage pòstum, el qual donà lloc al llibre ''Miquel Adlert'', que fon editat per Lo Rat Penat en l'any [[1990]], dins de la colecció titulada ''Al Vent''. | | Les JJ.RR. li dedicaren un homenage pòstum, el qual donà lloc al llibre ''Miquel Adlert'', que fon editat per Lo Rat Penat en l'any [[1990]], dins de la colecció titulada ''Al Vent''. |
− |
| |
− | == Transició espanyola ==
| |
− |
| |
− | La seua figura és l'única que ocupa en plenitut el [[sigle XX]] i sense dubte és clau en el moment de la [[Transició espanyola|Transició]], un periodo turbulent en una Valéncia crispada i convulsa per les qüestions identitàries. El renaixer de grupusculs valencianistes que, estimant l'autonomia i sentint-se hereus d'una complexa història, no dubtaren en devorar ansiosament la seua obra ''[[En defensa de la llengua valenciana|En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla]]'' (1977). En ella denuncia l'engany de la catalanisació en que personalment havia caigut i cóm abandona tant torta drecera, iniciant un nou camí esperançador i netament valencià, a més de fer una proposta normativisadora de la [[Llengua Valenciana]].
| |
| | | |
| == Pensament == | | == Pensament == |
Llínea 55: |
Llínea 51: |
| | | |
| La seua obra lliterària fon sempre en prosa i destaca la constància en constituir un registre lliterari ric i cult per a la llengua valenciana. Sa obra sempre versà al voltant de la Pàtria Valenciana, podent considerar a Adler com u dels principals ideòlecs del valencianisme de postguerra i de la transició. | | La seua obra lliterària fon sempre en prosa i destaca la constància en constituir un registre lliterari ric i cult per a la llengua valenciana. Sa obra sempre versà al voltant de la Pàtria Valenciana, podent considerar a Adler com u dels principals ideòlecs del valencianisme de postguerra i de la transició. |
− |
| |
− | {{Cita|¡Infortunada Pàtria nostra valenciana que inclús son contorn desfiguren l'imperialisme de ponent i l'imperialisme de tramontana!|Miquel Adlert i Noguerol}}
| |
| | | |
| == Obres == | | == Obres == |
Llínea 75: |
Llínea 69: |
| | | |
| == Cites == | | == Cites == |
− |
| |
− | {{Cita|Els filolecs no deuen dir-li al poble com deu parlar o com deu escriure, sino estudiar com parla i com escriu. El poble es el verdader propietari de la llengua. Els filolecs han vinguts molts sigles despres de que naixquera la Llengua Valenciana.|Miquel Adlert i Noguerol}}
| |
− |
| |
− | {{Cita|Perque l'idioma es el parlat i no l'escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el retrat ho es de la persona. I aixina com l'essencia humana es la persona i no el retrat, l'essencia de l'idioma es el parlat i no l'escrit… La llengua parlada es anterior a l'escrita… La base de la llengua valenciana es la parlada i no lescrita.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}
| |
| | | |
| {{Cita|La finalitat que busca l'interés pancatalaniste en el topònim [[País Valencià]] és l'anulació de la personalitat valenciana independent de Catalunya. País Valencià és la denominació bàsica per a donar credibilitat a l'afirmació de que Valéncia ha segut i és una part de Catalunya; u dels [[Països Catalans]]. Perqué ningú, per poca inteligència que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia d'un Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara d'un comtat.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}} | | {{Cita|La finalitat que busca l'interés pancatalaniste en el topònim [[País Valencià]] és l'anulació de la personalitat valenciana independent de Catalunya. País Valencià és la denominació bàsica per a donar credibilitat a l'afirmació de que Valéncia ha segut i és una part de Catalunya; u dels [[Països Catalans]]. Perqué ningú, per poca inteligència que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia d'un Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara d'un comtat.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}} |
− |
| |
− | {{Cita|La realitat és que l'autèntica llengua valenciana en sa evolució, en l'estat actual, ha segut desconeguda pels lliterats valencians, primer per arcaïsants, i després, i ara, per catalanisants. I així s'han condenat, com a incorrectes, formes evolucionades de la llengua valenciana, substituint-les, primer per les arcaiques i després per les catalanes evolucionades.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}
| |
− |
| |
− | {{Cita|Miquel Adlert Noguerol: Un atre teoric, en qui no acaba el cicle, les ensenyances del qual les hem vixcut de prop, es Miquel Adlert Noguerol (1911-1988). La seua figura es l'unica que ocupa en plenitut el s. XX i sense dubte es clau en el moment de la Transicio, un periodo turbulent en una Valencia crispada i convulsa per les qüestions identitaries. El renaixer de grupusculs valencianistes que, estimant l'autonomia i sentint-se hereus d'una complexa historia, no dubtaren en devorar ansiosament la seua obra ''En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla'' (1977). En ella denuncia l'engany de la catalanisacio en que personalment havia caigut i cóm abandona tant torta drecera, iniciant un nou cami esperançador i netament valencià, a mes de fer una proposta normativisadora de la Llengua valenciana. En esta i en unes atres obres seues, tal volta mes especialisades, va aportant idees i pensaments constructius, d'eixos que ajuden a afermar sentiments o a crear-los quan es carix d'ells, en este sentit ''Del periodisme meu'' es un compendi d'articuls sense cap desperdici.|''Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme'' (2016), per [[Juli Moreno]]}}
| |
− |
| |
− | {{Cita|Miquel Adlert Noguerol, considera al rei Jaume I com un gran monarca, polític, governant, guerrer i home, sent els seus fets, en el context de sa profitosa i generosa vida, dignes d'alabança. Tant la Crònica com els Furs son espill del seu espírit jurídic que el du a un sentit autènticament lliberal i demòcrata en les explicacions que fa als seus súbdits sobre les seues decisions i conducta en accions militars o polítiques; i sobre les raons de les seues disposicions llegals. Entre els fets reveladors de l'espírit jurídic de Don Jaume, el més important i més trascendental per als valencians es la promulgació dels Furs de Valéncia. Donant una llegislació pròpia, codificada, territorial i no feudal, al Regne de Valéncia. En la promulgació de les lleis Don Jaume es trobà en l'oposició de les classes noble i eclesiàstica, sobretot davant el privilegi d'exenció de contribucions que gojaven d'antic en Aragó i en els comtats catalans. Entregà les terres que li reclamaren les ordens militars del Temple i de l'Hospital, durant la reconquista.
| |
− |
| |
− | Diu Miquel Adlert que “… l'espirit juridic el que mou a Don Jaume, en tants casos com se'n donen en la conquista de Valéncia, a no impondre als que se li entreguen pacíficament, un Dret i una llegislacio que els siguen extranys; i els respecta els que ne tenen”.|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'', per Miquel Adlert Noguerol (Valéncia, 1980), citat en el llibre ''[[Mosaic Castellonenc]]'' (Castelló, 2021) per Xavier Gimeno i Alonso}}
| |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
Llínea 103: |
Llínea 85: |
| * [http://miqueladlert.blogspot.co.uk/ Blog del llibre de Miquel Adlert ''En defensa de la llengua valenciana''] | | * [http://miqueladlert.blogspot.co.uk/ Blog del llibre de Miquel Adlert ''En defensa de la llengua valenciana''] |
| * [http://www.culturavalenciana.es/historia/miquel-adlert-i-noguerol-pare-de-les-normes-del-puig/ Miquel Adlert i Noguerol, pare de les Normes d’El Puig - Cultura Valenciana] | | * [http://www.culturavalenciana.es/historia/miquel-adlert-i-noguerol-pare-de-les-normes-del-puig/ Miquel Adlert i Noguerol, pare de les Normes d’El Puig - Cultura Valenciana] |
− | * [https://clubjaimeprimero.org/content/miquel-adlert-noguerol Miquel Adlert Noguerol - Club de opinión Jaime I y de estudios históricos]
| |
| | | |
| [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |