Edició de «Joaquim Sorolla»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{artícul destacat}} | {{artícul destacat}} | ||
− | + | [[Image:Autorretrato2.jpg|right|thumb|<center>'''Joaquim Sorolla'''</center>]] | |
− | + | ||
− | + | '''Joaquim Sorolla i Bastida''' ([[Valéncia, cap i casal|Valéncia]], [[27 de febrer]] de [[1863]] - [[Cercedilla]], [[10 d'agost]] de [[1923]]), fon un [[pintor]] i artiste gràfic [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fon un dels pintors valencians més prolífics, en més de 2.200 obres catalogades. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''Joaquim Sorolla i Bastida''' | ||
==Vida== | ==Vida== | ||
[[Image:Moro en taronges.jpg|thumb|left|200px|<center>''Moro en taronges'' (1885-86).</center>]] | [[Image:Moro en taronges.jpg|thumb|left|200px|<center>''Moro en taronges'' (1885-86).</center>]] | ||
− | + | Quan a penes contava en dos anys d'edat, moriren els seus pares a causa d'una epidèmia. Al quedar òrfens la seua germana Eugènia i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà, els recolliren. Passats els anys intentaren ensenyar-li, en va, l'ofici de la manyeria, advertint pronte que la seua verdadera vocació era la [[pintura]]. | |
− | En | + | En [[1874]] escomençà a estudiar en l'Escola Normal Superior on li varen aconsellar matricular-se en les classes nocturnes de dibuix en l'Escola d'Artesans. En esta última rep, en [[1879]], una caixa de pintures i un diploma com a premi «per la seua constant aplicació en el dibuix de figura». Eixe mateix any ingressà en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles]] al mateix temps que treballava en el taller del seu tio, qui estudià en pintors com Manuel Matoses, Benlliure o Guadalajara. |
− | És en l'Acadèmia de Sant Carles | + | És en l'Acadèmia de Sant Carles on coneix a un atre alumne, Juan Antonio García, germà de qui més tart acabaria seent la seua esposa, Clotilde García. En [[1880]] va conseguir una Medalla de Plata per la seua obra ''Moro aguaitant l'ocasió de la seua venjança'' en l'exposició de la societat ''L'Iris''. |
− | Acaba la seua formació, i escomença a enviar les seues obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts, com la de [[Madrit]] en maig de [[1881]], | + | Acaba la seua formació, i escomença a enviar les seues obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts, com la de [[Madrit]] en maig de [[1881]], on va presentar tres marines valencianes que passaren sense pena ni glòria perque no encaixaven en la pintura oficial, de temàtica històrica i dramàtica. L'any següent, va estudiar l'obra de [[Velázquez]] i atres autors en el [[Museu del Prat]]. Per fi, en [[1883]], conseguix una medalla en l'[[Exposició Regional de Valéncia]] i, en [[1884]], conquista la glòria rebent la Medalla de Segona Classe en l'Exposició Nacional gràcies a la seua obra ''Defensa del parc d'Artilleria de Montlleó'', obra melodramàtica i fosca feta expressament per a l'exposició, tal com li va dir a un colega seu: “Ací, per a donar-se a conéixer i guanyar medalles, cal fer morts.”[[Image:Critdelpalleter.jpg|right|thumb|''"Yo, Vicent Doménech, un pobre palleter, li declare la guerra a Napoleó. ¡Vixca [[Ferran VII]] i mort als traïdors!"'' - ''El crit del palleter'' (1884)]] |
− | Collí un atre gran èxit en [[Valéncia]] en la seua obra ''El crit del palleter'' sobre la [[Guerra de la Independència Espanyola|Guerra de la Independència]]. | + | Collí un atre gran èxit en [[Valéncia]] en la seua obra ''El crit del palleter'' sobre la [[Guerra de la Independència Espanyola|Guerra de la Independència]]. D'esta manera, fon pensionat per la [[Diputació Provincial de Valéncia]] per a viajar a [[Roma]] on, al mateix temps que treballava, conegué l'[[art]] [[Classicisme|clàssic]] i [[Renaiximent|renaixentista]], aixina com els grans museus, contactant, ademés, en atres artistes. |
En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat. | En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat. | ||
− | [[ | + | [[Image:Tràfic de blanques.jpg|thumb|left|200px|<center>''Tràfic de blanques'' ([[1894]]).</center>]] |
− | En | + | En [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En [[1894]] viajà de nou a [[París]], on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[Image:tristeherenciasorolla.jpg|right|thumb|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]). |
− | En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. | + | En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Després de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya|espanyoles]] com [[Portugal|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i paisages. |
− | [[Image:Peixcateres Valencianes.jpg|thumb|left|200px|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal|les plages de Valéncia]], | + | [[Image:Peixcateres Valencianes.jpg|thumb|left|200px|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal|les plages de Valéncia]], on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, fora d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''. |
− | Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia | + | Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia sigut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el paisage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época. |
− | En [[1920]], mentres pintava el retrat de la senyora | + | En [[1920]], mentres pintava el retrat de la senyora Pérez d'Ayala en el jardí de sa casa en [[Madrit]], patix un atac d'hemiplèxia que minvà dràsticament les seues facultats físiques i mentals. Muigué en sa casa de [[Cercedilla]] el [[10 d'agost]] de [[1923]]. |
== Obra == | == Obra == | ||
− | + | === Etapa de formació (1863-1886) === | |
− | + | * [[Marina (Sorolla)|Marina]] (1880). | |
− | === Etapa de formació (1863- | + | * [[Moro en taronges]] (1885-1886). |
− | |||
− | |||
− | * [[Marina (Sorolla)|Marina]] ( | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | * [[Moro en taronges]] ( | ||
− | |||
− | |||
=== Etapa de consolidació (1889-1899) === | === Etapa de consolidació (1889-1899) === | ||
− | + | * [[Els guitarristes, costums valencians]] (1889). | |
+ | * [[La font, Bunyol]] (1890-1895). | ||
+ | * [[El pillastre de plaja]] (1891). | ||
+ | * [[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] (1894). | ||
+ | * [[Encara diuen que el peix és car]] (1894). | ||
+ | * [[Mare (Sorolla)|Mare]] (1895). | ||
+ | * [[Una investigació]] (1897). | ||
+ | * [[El menjar en la barca]] (1898). | ||
+ | * [[Corders de Xàbia]] (1898). | ||
− | + | === Etapa de culminació (1900-1910) === | |
− | + | * [[Sénia, Xàbia]] (1900). | |
− | + | * [[Retrat de Beruete]] (1902). | |
− | + | * [[Mar i roques de Sant Esteve, Astúries]] (1903). | |
− | + | * [[A l'ombra de la barca, Valéncia]] (1903-1904). | |
− | + | * [[Autorretrato (Sorolla)|Autorretrato]] (1904). | |
− | + | * [[Els meus fills]] (1904). | |
− | + | * [[El chiquet de la barqueta]] (1904). | |
− | + | * [[Nadadors, Xàbia]] (1905). | |
− | + | * [[Instantànea, Biarritz]] (1906). | |
− | + | * [[Maria Guerrer (Sorolla)|Maria Guerrer]] (1906). | |
− | + | * [[Tempestat sobre Peñalara, Segòvia]] (1906). | |
− | + | * [[Botant a la corda, La Granja]] (1907). | |
− | + | * [[Font de l'Alcàsser de Sevilla]] (1908). | |
− | + | * [[Peixcadora en el seu fill, Valéncia]] (1908). | |
− | + | * [[Passeig a la vora del mar]] (1909). | |
− | + | * [[Chiquets en la plaja]] (1910). | |
− | === Etapa de culminació | + | * [[Clotilde en trage de nit]] (1910). |
− | + | * [[Davall del tendal, plaça de Zarauz]] (1910). | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | * [[Sénia, Xàbia]] (1900) | ||
− | |||
− | * [[Retrat de Beruete]] (1902) | ||
− | |||
− | |||
− | * [[Mar i roques de Sant Esteve, Astúries]] (1903) | ||
− | |||
− | * [[A l'ombra de la barca, Valéncia]] (1903-1904) | ||
− | * [[ | ||
− | |||
− | * [[Els meus fills]] (1904) | ||
− | * [[El chiquet de la barqueta]] (1904) | ||
− | |||
− | |||
− | * [[Nadadors, Xàbia]] (1905) | ||
− | |||
− | * [[Instantànea, Biarritz]] (1906) | ||
− | * [[Maria | ||
− | * [[Tempestat sobre Peñalara, Segòvia]] (1906) | ||
− | |||
− | |||
− | * [[Botant a la corda, La Granja]] (1907) | ||
− | |||
− | * [[Font de l'Alcàsser de Sevilla]] (1908) | ||
− | * [[Peixcadora en el seu fill, Valéncia]] (1908) | ||
− | * [[Passeig a la vora | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | * [[Chiquets en la plaja]] (1910) | ||
− | * [[Clotilde en trage de nit]] (1910) | ||
− | * [[Davall del tendal, | ||
=== Etapa final (1911-1920) === | === Etapa final (1911-1920) === | ||
− | + | * [[Després del bany]] (1911). | |
− | + | * [[Fifth Avenue, Nova York]] (1911). | |
− | * [[Fifth Avenue, Nova York]] (1911) | + | * [[La sesta]] (1911). |
− | * [[La sesta]] (1911) | + | * [[Tipos del Roncal]] (1912). |
− | * [[Tipos del Roncal]] (1912) | + | * [[Peixcadores valencianes]] (1915). |
− | * [[ | + | * [[La bata rosa]] (1916). |
− | + | * [[El pati de Comares, l'Alhambra de Granada]] (1917). | |
− | * [[La bata rosa]] (1916) | + | * [[Escullera, Sant Sebastià]] (1917-1918). |
− | + | * [[Joaquim Sorolla i Garcia assentat]] (1917). | |
− | * [[El pati de Comares, l'Alhambra de Granada]] (1917) | + | * [[Retrat de Raquel Meller]] (1918). |
− | + | * [[Safareig de l'Alcàsser de Sevilla]] (1918). | |
− | * [[Escullera, Sant Sebastià]] (1917-1918) | + | * [[Jardí de la casa Sorolla (1919)|Jardí de la casa Sorolla]] (1918-1919). |
− | * [[Joaquim Sorolla i Garcia assentat]] (1917) | + | * [[Helena en la cala de Sant Vicent, Mallorca]] (1919). |
− | * [[Retrat de Raquel Meller]] (1918) | + | * [[Jardí de la casa Sorolla (1920)|Jardí de la casa Sorolla]] (1920). |
− | * [[Safareig de l'Alcàsser de Sevilla]] (1918) | + | * [[Retrat de la senyora de Pérez d'Ayala]] (1920). |
− | * [[Jardí de la | ||
− | * [[Helena en la cala de Sant Vicent, Mallorca]] (1919) | ||
− | * [[Jardí de la | ||
− | * [[Retrat de la senyora de Pérez d'Ayala]] (1920) | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Llínea 139: | Llínea 87: | ||
==Referències== | ==Referències== | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | ==Bibliografia== | + | ===Bibliografia=== |
− | * Felipe Garín, Facundo Tomás. ''Joaquín Sorolla ([[1863]]-[[1923]])'', Tf. Editors. [[Madrit]] ([[2006]]) | + | *Felipe Garín, Facundo Tomás. ''Joaquín Sorolla ([[1863]]-[[1923]])'', Tf. Editors. [[Madrit]] ([[2006]]) |
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | *[http://museosorolla.mcu.es/ Museu Sorolla], selecció d'obres i classificació per etapes. | |
− | + | *[http://www.artrenewal.org/asp/database/art.asp?aid=1393 Art Renewal]. Galería d'obres en alta resolució (en anglés). | |
− | * [http://museosorolla.mcu.es/ Museu Sorolla], selecció d'obres i classificació per etapes. | + | *[http://www.museothyssen.org/thyssen/exposiciones/WebExposiciones/2006/SargentSorolla/index.htm]. ''Exposició Sargent/Sorolla'' celebrada en Madrit del 3 d'Octubre de 2006 al 7 de Giner de 2007. |
− | * [http://www.artrenewal.org/asp/database/art.asp?aid=1393 Art Renewal]. Galería d'obres en alta resolució (en anglés). | ||
− | * [http://www.museothyssen.org/thyssen/exposiciones/WebExposiciones/2006/SargentSorolla/index.htm]. ''Exposició Sargent/Sorolla'' celebrada en Madrit del 3 d' | ||
− | |||
− | {{ | + | {{traduït de|es|Joaquín_Sorolla}} |
− | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Pintors]] | [[Categoria:Pintors]] | ||
[[Categoria:Pintors valencians]] | [[Categoria:Pintors valencians]] | ||
− |