Edició de «Croàcia»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
| nom_oficial = República de Croàcia | | nom_oficial = República de Croàcia | ||
Republika Hrvatska | Republika Hrvatska | ||
− | | image_bandera = | + | | image_bandera = Flag_of_Croacia.png |
− | | image_escut = | + | | image_escut = escutcroacia.svg |
− | | image_escut_tamany = | + | | image_escut_tamany = 90px |
− | | image_mapa = | + | | image_mapa = Localisaciocroacia.png |
| lema_nacional =<small>''Lijepa naša domovino'' (''Nostra bella terra'')</small> | | lema_nacional =<small>''Lijepa naša domovino'' (''Nostra bella terra'')</small> | ||
| himne_nacional =''Lijepa naša domovino'' | | himne_nacional =''Lijepa naša domovino'' | ||
Llínea 52: | Llínea 52: | ||
| nota1 = | | nota1 = | ||
}} | }} | ||
− | La '''República de Croàcia''' (en [[Idioma croata|croata]]: ''Republika Hrvatska'', ''Hrvatska'' [xř̩.ʋaː.ʦkaː]) és un país ubicat en [[Europa]] central que es troba geogràficament rodejat per la Plana Panònica, el | + | La '''República de Croàcia''' (en [[Idioma croata|croata]]: ''Republika Hrvatska'', ''Hrvatska'' [xř̩.ʋaː.ʦkaː]), és un país ubicat en [[Europa]] central que es troba geogràficament rodejat per la Plana Panònica, el Sur-est d'[[Europa]] i el [[mar Mediterràneu]]. La seua capital, que al mateix temps és el seu centre financer, universitari i comercial, és [[Zagrep]], en un milló d'habitants en la seua zona metropolitana. |
− | Croàcia llimita en [[Eslovènia]] i [[Hongria]], pel nort, [[Sèrbia]] pel nort-est, [[Bòsnia i Herzegovina]] pel est i [[Mont-negre]] pel sur. Cap al | + | Croàcia llimita en [[Eslovènia]] i [[Hongria]], pel nort, [[Sèrbia]] pel nort-est, [[Bòsnia i Herzegovina]] pel est i [[Mont-negre]] pel sur. Cap al sur-oest Croàcia bordeja el [[mar Adriàtic]] i compartix també una frontera marítima en [[Itàlia]], en el [[golf de Trieste]]. |
− | '''Croàcia''' és membre de les [[Nacions Unides]], | + | '''Croàcia''' és membre de les [[Nacions Unides]], la Organisació per a la Seguritat i Cooperació en [[Europa]], el Consell d'[[Europa]] i és un membre no permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides pel periodo [[2008]]-[[2009]]. El país també és membre de l'[[Unió Europea]] des de l'[[1 de juliol]] de [[2013]] i de l'[[OTAN]] des de 1 d'abril de [[2009]], convertint-se aixina en la segona nació ex-yugoslava en ingressar en esta aliança militar i en la UE despuix d'[[Eslovènia]]. Adicionalment, el país és un membre fundador de l'[[Unió per al Mediterràneu]] des de la seua creació en [[2008]]. |
== Història == | == Història == | ||
Llínea 62: | Llínea 62: | ||
=== Història antiga === | === Història antiga === | ||
− | Croàcia està habitada des de la prehistòria, ya que s'han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. | + | Croàcia està habitada des de la prehistòria, ya que s'han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Els principals restos corresponen a la [[Cultura de Hallstatt]]. Els primers pobladors en cultura pròpia són els [[iliris]], que varen conviure en diverses branques celtes a partir del segle IV aC. Els croats que donarien nom al país varen arribar en el segle VII, en mig d'onades de cristianisació de la zona. El 925 conseguiren el nomenament oficial de regne independent, baix el comandament de Tomislav de Croàcia. |
− | En l'extinció d'esta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió en Hongria durant el [[feudalisme]], fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la [[Batalla de Mohács (1526)]], a on els otomans varen | + | En l'extinció d'esta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió en Hongria durant el [[feudalisme]], fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la [[Batalla de Mohács (1526)]], a on els otomans varen començar a dominar sobre els hongaresos). Àustria va reclamar-la com a part del seu imperi dos-cents anys més tart, baix el poder de la [[Dinastia dels Habsburc]]. En l'any [[1868]] va recuperar l'autonomia. |
=== Història recent === | === Història recent === | ||
− | {{ | + | {{main|Guerra de la independència croata}} |
− | En | + | En la història recent era una república de [[República Federal Socialista de Yugoslàvia]], de la qual es va declarar independent en l'any [[1991]]. Arran d'això es produí un conflicte civil en la població [[sèrvia]] que, ajudada pel govern yugoslau, comportà una lluita de quatre anys fins que es proclamà el fi de la guerra el [[1995]]. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es completà en [[1998]] baix la supervisió de les [[Nacions Unides]]. |
− | Croàcia demanà l'entrada en l'[[Unió Europea]] en l'any [[2003]] i fon acceptada com | + | Croàcia demanà l'entrada en l'[[Unió Europea]] en l'any [[2003]] i fon acceptada com país candidat en el [[2004]]. Les negociacions començaren el [[17 de març]] del [[2005]] i conclogueren l'[[1 de juliol]] del [[2011]]. |
− | El [[22 de giner]] de l'any [[2012]] organisà el referèndum sobre la integració a la UE. Encara que tingué una participació | + | El [[22 de giner]] de l'any [[2012]] organisà el referèndum sobre la integració a la UE. Encara que tingué una participació de només el 47%, guanyà àmpliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'[[1 de juliol]] del [[2013]]. |
− | + | El 1 de juliol de 2013 se convertí en el 28è estat de l'[[Unió Europea]]. | |
== Política == | == Política == | ||
− | El govern de Croàcia és una república i el seu president actual és Ivo Josipović des de l'any [[2010]]. És el tercer President de Croàcia. Josipović es va iniciar en política en la secció croata de la Lliga dels Comunistes de Yugoslàvia. Va | + | El govern de Croàcia és una república i el seu president actual és Ivo Josipović des de l'any [[2010]]. És el tercer President de Croàcia. Josipović es va iniciar en política en la secció croata de la Lliga dels Comunistes de Yugoslàvia. Va jugar un rol decisiu en la transformació democràtica d'este partit, com a autor dels estatuts del nou partit SDP. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
[[Archiu:Afores dubrovnik 2.JPG|thumb|300px|[[Costa]] sur de Croàcia.]] | [[Archiu:Afores dubrovnik 2.JPG|thumb|300px|[[Costa]] sur de Croàcia.]] | ||
− | Té una superfície molt diversa, en planes, llacs i | + | Té una superfície molt diversa, en planes, llacs i turons en la zona continental del nort i el nort-est (Croàcia central i [[Eslavònia]], part de la planura de [[Pannònia]]); muntanyes de bosc dens en Lika i Gorski Kotar, que són part dels [[Alps Dinàrics]]; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, en una flota d'illes ([[península d'Ístria]], la costa septentrional i [[Dalmàcia]]). En l'extrem nort-est transcorre el [[Danubi]], que marca la frontera en [[Sèrbia]], mentres que el seu afluent [[Drava]] separa Croàcia d'Hongria. |
− | Dins del país podem distinguir les següents unitats orogràfiques: | + | Dins del país hi podem distinguir les següents unitats orogràfiques: |
* De nort a sur, els [[Alps Dinàrics]], en cadenes importants com el Velebit a Dalmàcia, que culmina en el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m). | * De nort a sur, els [[Alps Dinàrics]], en cadenes importants com el Velebit a Dalmàcia, que culmina en el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m). | ||
− | * La [[Planura Pannònica]], que comprén gran part d'Eslavònia, a l'est del país, en | + | * La [[Planura Pannònica]], que comprén gran part d'Eslavònia, a l'est del país, en muntanyes com les Bilo Boh, en els pics de Czerni Vhr (827 m), el Japull (954 m) i Brezovo Polje (987 m). |
* La [[Planura dalmàtica]], a la costa | * La [[Planura dalmàtica]], a la costa | ||
* La conca endorreica de Lecko Polje | * La conca endorreica de Lecko Polje | ||
− | * Les | + | * Les muntanyes de Karnten, al nort, en el Joancica (1.061 m). |
* Els Kurts Liburnik, en el Sveto Bodo (1.753 m), el Klek (1.182 m) i el Bille Lositza (1.733 m). | * Els Kurts Liburnik, en el Sveto Bodo (1.753 m), el Klek (1.182 m) i el Bille Lositza (1.733 m). | ||
Llínea 95: | Llínea 95: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
{{AP|Economia de Croàcia}} | {{AP|Economia de Croàcia}} | ||
− | + | Per a lo que fa a la indústria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les drassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació en Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada en el turisme del parc de [[Llacs de Plitvice|Plitvice]] i la vila de Dubrovnik, en la costa dàlmata, que proporciona el 70 % de les divises del país. | |
== Subdivisió administrativa == | == Subdivisió administrativa == | ||
Llínea 107: | Llínea 107: | ||
La ciutat més gran és [[Zagrep]], única que supera el milló d'habitants. | La ciutat més gran és [[Zagrep]], única que supera el milló d'habitants. | ||
− | La seguixen [[Split]] (350.000), [[Rijeka]] (250.000) i [[Osijek]] (150.000). | + | La seguixen [[Split]] (350.000), [[Rijeka]] (250.000) i [[Osijek]] (150.000). Després les seguixen ciutats més chicotetes com [[Zadar]], [[Pula]], [[Šibenik]], [[Varaždin]], [[Sisak]], [[Karlovac]] i [[Dubrovnik]]. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{UE}} | {{UE}} | ||