Edició de «Germanies»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[Image:germanies.jpg|right|thumb|left|400px|''La pau de les Germanies'', per [[Marcelino de Unceta]].]] |
− | La '''rebelió de les Germanies''' | + | La '''rebelió de les Germanies''' fon el conflicte armat que es va produir en el [[Regne de València]] en els escomençaments del regnat de [[Carles I d’Espanya|Carles I]], paralelament a la rebelió de les [[Comunitats de Castella]], entre [[1519]] i [[1523]]. |
== Causes i inici del conflicte == | == Causes i inici del conflicte == | ||
− | Els artesans del [[Regne de | + | Els artesans del [[Regne de València]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials). |
− | Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de | + | Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de pesta en [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Després de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es van fer progressivament càrrec depor un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mides que prengué davant de la revolta fon la prohibició de l'ús d’armes, prohibició que ningú va tindre en conte. |
== La Junta dels Tretze == | == La Junta dels Tretze == | ||
− | La [[Junta dels Tretze]] | + | La [[Junta dels Tretze]] intentà instaurar un sistema en que estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis. La ''germania'' (de ''germà'' en [[llengua valenciana]]) era el sistema de reclutament que van intentar instalar per a defendre’s de les incursions pirates. El líder moderat al principi fon [[Joan Llorens]], pero este morí en [[1520]], en lo que entraren en joc els grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]]. |
− | En conseqüència, el moviment patí una radicalisació progressiva, convertint-se en una guerra oberta i en episodis com l’assalt i incendi de la moreria de [[ | + | En conseqüència, el moviment patí una radicalisació progressiva, convertint-se en una guerra oberta i en episodis com l’assalt i incendi de la moreria de [[València]], a la que s’acusava de colaborar en els nobles. La rebelió anti-nobiliària s'estengué a l'[[Horta de Valéncia]], en saqueig de terres i facendes dels nobles, i a atres poblacions i núcleus urbans del [[Regne de Valéncia]], constituint-se juntes revolucionàries. Es va expulsar al virrei de València, [[Diego Hurtado de Mendoza]], que ha de fugir a [[Dénia]], formant les tropes realistes dos focos de resistència: u, al Nort, capitanejat per [[Alonso d’Aragó]], duc de [[Sogorp]]; un atre, en la Governació d'[[Oriola]] Sur, dirigit pel propi virrei. |
− | Fins | + | Fins al [[1521]] no caigué la ciutat d'[[Oriola]], capital de la Governació i tercera ciutat de la [[Corona d’Aragó]] després del llarc sege va capitular la ciutat i el Governador i posteriorment es va rendir l’Alcait del Castell (cap Militar de la Governació) a l'Eixèrcit Real Manat pel [Marqués dels Vélez]. capitulisació va obrir pas cap a [ [València]pel] sur, caent fàcilment la Baronia d'[[Elig]] la ciutat d'[[Alacant]] que no van opondre quasi resistència. Els agermanats, dirigits per [[Jaume Ros]], van ser vençuts el [[18 de juliol]] de [[1521]] pel Duc de Sogorp en [[Almenara]], pero, pocs dies després, el <!--[[25 de juliol]]-->[[23 de juliol]], [[Vicent Peris]] va derrotar en <!--[[Biar]]-->[[Gandia]] al virrei i els seus cavallers en la coneguda com [[Batalla del Vernissa]]. |
− | Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars | + | Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars van concloure en derrotes dels agermanats. La nit del [[18 de febrer]] de [[1522]], en una desesperada aventura, [[Vicent Peris]] s’introduïx en València, instalant-se en la seua pròpia casa i congregant als seus partidaris, la qual cosa va desembocar en un dur combat durant tota eixa nit pels carrers de València, fins a que un grup de soldats va conseguir incendiar sa casa. [[Vicent Peris]] s'entregà al capità Diego Ladrón de Guevara. El [[3 de març]] de [[1522]] entren definitivament les tropes reals en València, realisant-se l’eixecució de [[Vicent Peris]] i els seus més directes colaboradors. Únicament [[Xàtiva]] i [[Alzira]] queden baix domini agermanat, produint-se un rebrot de la rebelió, esta volta acaudillada per un misteriós personage conegut per "L'Encobert", un impostor que es fa passar per l’infant Joan, fill dels [[Reis Catòlics]]. |
== Derrota dels agermanats == | == Derrota dels agermanats == | ||
− | + | Després de l'assessinat en [[Burjassot]] de "L’encobert" el [[19 de maig]] de [[1522]] per dos seguidors seus per a cobrar la recompensa oferida pel virrei, i la caiguda de [[Xàtiva]] i [[Alzira]], es produïx la derrota definitiva dels "agermanats", nomenant-se Virrei de València a [[Germana de Foix]], la qual governà durament fins a la seua mort en [[1538]] organisant junt en el seu marit, el Duc de Calàbria, una chicotets encara que brillant tall. Es mencionen 800 sentències de mort que van haver d’efectuar-se d’una forma intermitent a lo llarc de diversos anys. Encara que, segons atres fonts, les represàlies consistiren més en confiscacions i multes, sobretot en les organisacions gremials, produint-se escassos casos de pena de mort. El [[23 de decembre]] de [[1524]], la regent de València va concedir un indult als "perayres" en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en [[castellà]] en el [[Regne de València]], la qual cosa ha portat que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de l'imposició de la [[llengua castellana]], al considerar-ho com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori pareix que no es va produir fins a l'any [[1528]], data en que el rei va otorgar un perdó general. | |
− | == | + | == Germaníes en el Regne de Mallorca == |
− | El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en | + | El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en [[1521]] com a conseqüència de l’empresonament de set menestrals. Igual que a València, es va constituir una junta formada per tretze persones (la ''Tretzena''). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, [[Miguel de Gurrea]], que fuig a [[Eivissa]]. Els nobles que van sobreviure a la matança que es va produir en el [[Castell de Bellver]] es refugien en [[l’Alcúdia]], única població que permaneix fidel al Rei durant l’any i mig que els agermanats dominen l’illa. En agost de [[1522]], l’emperador envia 800 hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual es desplaça a [[l’Alcúdia]] per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En decembre realisen un sege a la capital, i el [[8 de març]] de [[1523]] els agermanats es rendixen en [[Palma de Mallorca]] en la mediació del bisbe. A pesar d’esta mediació, més de 200 agermanats foren eixecutats, fugint molts a [[Catalunya]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
− | |||
*[[Junta dels Tretze]] | *[[Junta dels Tretze]] | ||
*[[Joan Llorens]] | *[[Joan Llorens]] | ||
*[[Vicent Peris]] | *[[Vicent Peris]] | ||
*[[Germana de Foix]] | *[[Germana de Foix]] | ||
− | *[[ | + | *[[Segona Germania]] |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Revolta de les Germanies]] | [[Categoria:Revolta de les Germanies]] | ||
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
− | [[Categoria:Regnat de Carles I | + | [[Categoria:Regnat de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya]] |