Edició de «França»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Ficha de país | {{Ficha de país | ||
| nom_oficial = ''République Française''<br />República Francesa | | nom_oficial = ''République Française''<br />República Francesa | ||
− | | image_bandera = Flag of France | + | | image_bandera = Flag of France.png |
− | | image_escut = Armoiries république française. | + | | image_escut = Armoiries république française.png |
− | | image_escut_tamany = | + | | image_escut_tamany = 90px| |
− | | image_mapa = | + | | image_mapa = EU-FRA.png |
− | | lema_nacional = ''[[Liberté, égalité, fraternité|Liberté, Égalité, Fraternité]] ''<br />«francés: Llibertat, Igualtat, Fraternitat» | + | | lema_nacional = ''[[Liberté, égalité, fraternité|Liberté, Égalité, Fraternité]]''<br />«francés: Llibertat, Igualtat, Fraternitat» |
− | | himne_nacional = ''[[La Marsellesa]] '' | + | | himne_nacional = ''[[La Marsellesa]]'' |
| capital = [[París]][[Image:Grandes armes de la ville de Paris.svg|right|20px]] | | capital = [[París]][[Image:Grandes armes de la ville de Paris.svg|right|20px]] | ||
| capital_població = 11 769 433 | | capital_població = 11 769 433 | ||
Llínea 40: | Llínea 40: | ||
| moneda = [[Euro]]<sup>4</sup> (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>) | | moneda = [[Euro]]<sup>4</sup> (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>) | ||
| gentilici = Francés, francesa | | gentilici = Francés, francesa | ||
− | | horari = [[CET]] ([[Temps Universal | + | | horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1)<sup>5</sup> |
− | | horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Universal | + | | horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)<sup>5</sup> |
| cctld = .fr<sup>6</sup> | | cctld = .fr<sup>6</sup> | ||
| còdic_telefònic còdic_telefònic = 33 | | còdic_telefònic còdic_telefònic = 33 | ||
Llínea 54: | Llínea 54: | ||
<sup>6</sup> També [[.eu]], per formar part de la [[UE]] i [[.cat]] als territoris on es parle el català<br /> | <sup>6</sup> També [[.eu]], per formar part de la [[UE]] i [[.cat]] als territoris on es parle el català<br /> | ||
}} | }} | ||
− | '''França''', oficialment '''República Francesa''', | + | '''França''', oficialment '''República Francesa''', es un Estat constituït per una metròpolis i per territoris d'Ultramar. '''França''' es l'Estat mes gran de l'[[Unió Europea]]; esta situat en [[Europa]] occidental i llimita a l'oest en l'[[oceà Atlàntic]]; al nort en el [[canal de la Mancha]], el pas de Calais –que la separa del [[Regne Unit]]– i el [[mar del Nort]]; a l'est en [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], [[Alemanya]], [[Suïssa]] i [[Itàlia]], i al sur en [[Andorra]], [[Espanya]], [[Mònac]] i el [[mar Mediterràneu]]. França metropolitana esta formada, ademés, per l'[[illa de Corsega]], en el [[mar Mediterràneu]], situada al nort de l'illa italiana de Sardenya. També inclou tot les illes i territoris d'ultramar, repartits al voltant del mon. |
− | L'estat francés va sorgir | + | L'estat francés va sorgir al voltant d'un domini real inicialment centrat en l'[[Illa de França]], que la seua capital històrica i cultural es hui [[Paris]]. Es membre del [[Consell d'Europa]], un dels països fundadors de l'[[Unió Europea]], de la zona euro i de l'espai Schengen. Es també un dels cinc membres permanents del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i es part del [[G8]]. Militarment es membre de l'[[OTAN]] (es retirà en [[1966]] de l'organisació militar per a tornar parcialment en [[2002]]) i dispon de la dissuasió nuclear (armament nuclear). |
== Toponímia == | == Toponímia == | ||
− | En [[Llatí]], França designava la regió del nort d'[[Europa]], poblada i dominada per un poble guerrer de les tribus germàniques que | + | En [[Llatí]], França designava la regió del nort d'[[Europa]], poblada i dominada per un poble guerrer de les tribus germàniques que se nomenaven els [[Francs]]. Hi ha diverses teories sobre l'orige del terme. Una sugerix que deriva del protogermanic frankon, que es traduïx com a javalina o llança. Una atra teoria sugerix que en una antiga llengua germànica franc significava "lliure". De fet, des dels [[sigle III|sigles III]] al [[sigle IV|IV]] els [[Imperi Romà|romans]] ya tenien contactes en els francs, els quals s'allistaven com mercenaris en els seus eixercits molt ans de les grans invasions germàniques pròpiament dites. Durant el periodo de la dinastia carolíngia, el territori del poble franc fon denominat Franchonolant (Frenkenland), mentres que el territori del poble galorromà fon denominat Uualholant (Welschland). En l'any [[1204]], la paraula "França" designà, per primera vegada, el territori sobre el qual s'eixercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a nomenar-se, esporàdicament, rex Francie. |
== Història == | == Història == | ||
{{AP|Història de França}} | {{AP|Història de França}} | ||
− | Els llímits territorials de la França moderna són | + | Els llímits territorials de la França moderna són bastant semblants als de l'antic territori de la [[Gàlia]], habitada pels [[gals]], un poble [[celtes|celta]]. La Gàlia fon conquerida pels [[romans]] al [[segle I aC|segle primer aC]], i els gals van adoptar la llengua i la cultura [[Llengües romàniques|romàniques]]. El [[cristianisme]] també hi va arrelar en els segles [[segle II|segon]] i [[segle III|tercer]] de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gàlia vora el [[Rin]] foren traspassades per tribus [[germànics|germàniques]] al [[segle IV]], principalment pels [[francs]], dels quals deriva el nom del país; la ''França'' (o [[Illa de França]]) fon un domini feudal dels reis [[Capets]] francesos al voltant de [[París]]. |
− | [[ | + | [[Fitxer:843-870 Europe.jpg|230px|left|thumb|Divisió de l'[[imperi Carolingi]] pels tractats de [[Tractat de Verdun|Verdun]] ([[843]]) i [[Tractat de Meerssen|Meerssen]] ([[870]]).]] |
− | Encara que l'inici de la [[Llista de reis de França|monarquia francesa]] | + | Encara que l'inici de la [[Llista de reis de França|monarquia francesa]] sovint remonta al [[segle V]], l'existència continuada de França com a entitat autònoma comença en la divisió de l'[[imperi Franc]] de [[Carlemany]] en dos parts, oriental i occidental, al [[segle IX]]. La part oriental donaria orige al que ara és [[Alemanya]], mentres que la part occidental és a l'orige de França. |
− | Els descendents de Carlemany | + | Els descendents de Carlemany van governar França fins al [[987]], quan [[Huc Capet]], duc de França i comte de París, fon coronat Rei de França. Els seus descendents, que inicien la dinastia dels [[Capets]], governarien el [[Regne de França]] fins al [[1792]], quan la [[Revolució Francesa]] va establir la [[Primera República Francesa]], en un període de transformacions radicals que va començar el [[1789]]. |
− | [[Napoleó Bonaparte]] va | + | [[Napoleó Bonaparte]] va agafar el control de la República el [[1799]], de la qual se'n va proclamar Primer Cònsul. Els seus eixèrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquerir diversos països i van establir nous regnes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Després de la seua derrota el [[1815]], la monarquia francesa fon restablida, la qual més avant va ser abolida llegislativament i seguida per una [[Segona República Francesa|Segona República]] el [[1848]]. Esta segona república va finalisar quan l'últim nebot de l'Emperador, [[Napoleó III|Lluís Napoleó Bonaparte]], en fon elegit President i va proclamar un [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] el [[1852]]. No tan ambiciós com el seu tio, el segon Napoleó també fon finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] ([[1870]]). |
− | Si be al final resultà vencedora tant | + | Si be al final resultà vencedora tant a la [[Primera Guerra Mundial]] com a la [[Segona Guerra Mundial|Segona]], França ha patit pèrdues significatives tant en el seu territori colonial ([[Imperi colonial francés]]) com en el seu estatut econòmic, de força de treball i com a nació dominant. Des de [[1958]], s'ha fet a la mida una democràcia semipresidencial (coneguda com la [[Quinta República Francesa|Quinta República]]) que no ha sucumbit a la inestabilitat que van experimentar els règims anteriors, de natura més de tipo parlamentari. |
− | + | Després de la inestabilitat política i les manifestacions nacionalistes a [[Algèria]], el govern de Pflimlin va ser depost. El Parlament va demandar al general de Gaulle a prendre la direcció del país, per evitar una eventual guerra civil. De Gaulle es va convertir en President del Consell el juny de [[1958]], en poders plens i en la tasca de redactar una constitució que establí la Cinquena República. En va ser electe president el decembre del mateix any. | |
− | De Gaulle va | + | De Gaulle va utilisar en diverses vegades el [[referèndum]] principalment el referèndum que va decidir que l'elecció del president de la República es faria per mijà del sufragi universal. El [[1965]], en la primera elecció en sufragi universal directe, de Gaulle va ser reelegit en el 55% dels vots contra el 45% del seu adversari [[François Mitterrand]]. |
− | El [[maig]] de [[1968]] | + | El [[maig]] de [[1968]] van començar les manifestacions estudiantils (moviment que després s'estendria a atres regions del món) van concentrar els partits d'esquerra, sacsant el règim de de Gaulle. Després d'una manifestació pro-de Gaulle als Camps Elíseus el van donar un nou soport. El [[1969]], pero, el govern de Gaulle va llançar un referèndum sobre la creació de 21 regions en poders polítics llimitats i sobre la transformació del Senat en una cambra corporativa. En el "no" del referèndum, de Gaulle va renunciar. |
− | Els seus successors | + | Els seus successors van ser el gaullista Georges Pompidou (1969-1974), el republicà independent Valéry Giscard d'Estaing (elegit el 1974), el socialista François Mitterrand (elegit el 1981 i reelegit el 1988), i el neo-gaullista Jacques Chirac (elegit el 1995 i reelegit el 2002). El 2007 el president elegit és [[Nicolas Sarkozy]] i el 2012 és elegit president [[François Hollande]]. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{UE}} | {{UE}} | ||