Edició de «França»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Ficha de país | {{Ficha de país | ||
| nom_oficial = ''République Française''<br />República Francesa | | nom_oficial = ''République Française''<br />República Francesa | ||
− | | image_bandera = | + | | image_bandera = Bandera de França.png |
− | | image_escut = Armoiries république française. | + | | image_escut = Armoiries république française.png |
− | | image_escut_tamany = | + | | image_escut_tamany = 90px| |
− | | image_mapa = | + | | image_mapa = EU-FRA.png |
| lema_nacional = ''[[Liberté, égalité, fraternité|Liberté, Égalité, Fraternité]] ''<br />«francés: Llibertat, Igualtat, Fraternitat» | | lema_nacional = ''[[Liberté, égalité, fraternité|Liberté, Égalité, Fraternité]] ''<br />«francés: Llibertat, Igualtat, Fraternitat» | ||
| himne_nacional = ''[[La Marsellesa]] '' | | himne_nacional = ''[[La Marsellesa]] '' | ||
Llínea 40: | Llínea 40: | ||
| moneda = [[Euro]]<sup>4</sup> (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>) | | moneda = [[Euro]]<sup>4</sup> (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>) | ||
| gentilici = Francés, francesa | | gentilici = Francés, francesa | ||
− | | horari = [[CET]] ([[Temps Universal | + | | horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1)<sup>5</sup> |
− | | horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Universal | + | | horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)<sup>5</sup> |
| cctld = .fr<sup>6</sup> | | cctld = .fr<sup>6</sup> | ||
| còdic_telefònic còdic_telefònic = 33 | | còdic_telefònic còdic_telefònic = 33 | ||
Llínea 54: | Llínea 54: | ||
<sup>6</sup> També [[.eu]], per formar part de la [[UE]] i [[.cat]] als territoris on es parle el català<br /> | <sup>6</sup> També [[.eu]], per formar part de la [[UE]] i [[.cat]] als territoris on es parle el català<br /> | ||
}} | }} | ||
− | '''França''', oficialment '''República Francesa''', és un | + | '''França''', oficialment '''República Francesa''', és un Estat constituït per una metròpolis i per territoris d'Ultramar. '''França''' es l'Estat més gran de l'[[Unió Europea]]; esta situat en [[Europa]] occidental i llimita a l'oest en l'[[oceà Atlàntic]]; al nort en el [[canal de la Mancha]], el pas de Calais –que la separa del [[Regne Unit]]– i el [[mar del Nort]]; a l'est en [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], [[Alemanya]], [[Suïssa]] i [[Itàlia]], i al sur en [[Andorra]], [[Espanya]], [[Mònac]] i el [[mar Mediterràneu]]. França metropolitana esta formada, ademés, per l'[[illa de Corsega]], en el [[mar Mediterràneu]], situada al nort de l'illa italiana de Sardenya. També inclou tot les illes i territoris d'ultramar, repartits al voltant del mon. |
− | L'estat francés va sorgir | + | L'estat francés va sorgir al voltant d'un domini real inicialment centrat en l'[[Illa de França]], que la seua capital històrica i cultural es hui [[Paris]]. Es membre del [[Consell d'Europa]], un dels països fundadors de l'[[Unió Europea]], de la zona euro i de l'espai Schengen. Es també un dels cinc membres permanents del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i es part del [[G8]]. Militarment es membre de l'[[OTAN]] (es retirà en [[1966]] de l'organisació militar per a tornar parcialment en [[2002]]) i dispon de la dissuasió nuclear (armament nuclear). |
== Toponímia == | == Toponímia == | ||
− | En [[Llatí]], França designava la regió del nort d'[[Europa]], poblada i dominada per un poble guerrer de les tribus germàniques que | + | En [[Llatí]], França designava la regió del nort d'[[Europa]], poblada i dominada per un poble guerrer de les tribus germàniques que se nomenaven els [[Francs]]. Hi ha diverses teories sobre l'orige del terme. Una sugerix que deriva del protogermanic frankon, que es traduïx com a javalina o llança. Una atra teoria sugerix que en una antiga llengua germànica franc significava "lliure". De fet, des dels [[sigle III|sigles III]] al [[sigle IV|IV]] els [[Imperi Romà|romans]] ya tenien contactes en els francs, els quals s'allistaven com mercenaris en els seus eixercits molt ans de les grans invasions germàniques pròpiament dites. Durant el periodo de la dinastia carolíngia, el territori del poble franc fon denominat Franchonolant (Frenkenland), mentres que el territori del poble galorromà fon denominat Uualholant (Welschland). En l'any [[1204]], la paraula "França" designà, per primera vegada, el territori sobre el qual s'eixercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a nomenar-se, esporàdicament, rex Francie. |
== Història == | == Història == | ||
{{AP|Història de França}} | {{AP|Història de França}} | ||
− | Els llímits territorials de la França moderna són | + | Els llímits territorials de la França moderna són bastant semblants als de l'antic territori de la [[Gàlia]], habitada pels [[gals]], un poble [[celtes|celta]]. La Gàlia fon conquerida pels [[romans]] al [[sigle I aC|sigle primer aC]], i els gals van adoptar la llengua i la cultura [[Llengües romàniques|romàniques]]. El [[cristianisme]] també hi va arrelar en els sigles [[sigle II|segon]] i [[sigle III|tercer]] de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gàlia vora el [[Rin]] foren traspassades per tribus [[germànics|germàniques]] al [[sigle IV]], principalment pels [[francs]], dels quals deriva el nom del país; la ''França'' (o [[Illa de França]]) fon un domini feudal dels reis [[Capets]] francesos al voltant de [[París]]. |
[[Image:843-870 Europe.jpg|230px|left|thumb|Divisió de l'[[imperi Carolingi]] pels tractats de [[Tractat de Verdun|Verdun]] ([[843]]) i [[Tractat de Meerssen|Meerssen]] ([[870]]).]] | [[Image:843-870 Europe.jpg|230px|left|thumb|Divisió de l'[[imperi Carolingi]] pels tractats de [[Tractat de Verdun|Verdun]] ([[843]]) i [[Tractat de Meerssen|Meerssen]] ([[870]]).]] | ||
− | Encara que l'inici de la [[Llista de reis de França|monarquia francesa]] | + | Encara que l'inici de la [[Llista de reis de França|monarquia francesa]] sovint remonta al [[sigle V]], l'existència continuada de França com a entitat autònoma comença en la divisió de l'[[imperi Franc]] de [[Carlemany]] en dos parts, oriental i occidental, al [[sigle IX]]. La part oriental donaria orige al que ara és [[Alemanya]], mentres que la part occidental és a l'orige de França. |
− | Els descendents de Carlemany | + | Els descendents de Carlemany van governar França fins al [[987]], quan [[Huc Capet]], duc de França i comte de París, fon coronat Rei de França. Els seus descendents, que inicien la dinastia dels [[Capets]], governarien el [[Regne de França]] fins al [[1792]], quan la [[Revolució Francesa]] va establir la [[Primera República Francesa]], en un periodo de transformacions radicals que va començar el [[1789]]. |
− | [[Napoleó Bonaparte]] va | + | [[Napoleó Bonaparte]] va agarrar el control de la República el [[1799]], de la qual se'n va proclamar Primer Cònsul. Els seus eixèrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquerir diversos països i van establir nous regnes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Després de la seua derrota el [[1815]], la monarquia francesa fon restablida, la qual més avant va ser abolida llegislativament i seguida per una [[Segona República Francesa|Segona República]] el [[1848]]. Esta segona república va finalisar quan l'últim nebot de l'Emperador, [[Napoleó III|Lluís Napoleó Bonaparte]], en fon elegit President i va proclamar un [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] el [[1852]]. No tan ambiciós com el seu tio, el segon Napoleó també fon finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] ([[1870]]). |
− | Si be al final resultà vencedora tant | + | Si be al final resultà vencedora tant a la [[Primera Guerra Mundial]] com a la [[Segona Guerra Mundial|Segona]], França ha patit pèrdues significatives tant en el seu territori colonial ([[Imperi colonial francés]]) com en el seu estatut econòmic, de força de treball i com a nació dominant. Des de [[1958]], s'ha fet a la mida una democràcia semipresidencial (coneguda com la [[Quinta República Francesa|Quinta República]]) que no ha sucumbit a la inestabilitat que van experimentar els règims anteriors, de naturalea més de tipo parlamentari. |
− | + | Després de la inestabilitat política i les manifestacions nacionalistes a [[Algèria]], el govern de Pflimlin va ser depost. El Parlament va demandar al general de Gaulle a prendre la direcció del país, per evitar una eventual guerra civil. De Gaulle es va convertir en President del Consell el juny de [[1958]], en poders plens i en la tasca de redactar una constitució que establí la Cinquena República. En va ser electe president el decembre del mateix any. | |
− | De Gaulle va | + | De Gaulle va utilisar en diverses vegades el [[referèndum]] principalment el referèndum que va decidir que l'elecció del president de la República es faria per mijà del sufragi universal. El [[1965]], en la primera elecció en sufragi universal directe, de Gaulle va ser reelegit en el 55% dels vots contra el 45% del seu adversari [[François Mitterrand]]. |
− | El [[maig]] de [[1968]] | + | El [[maig]] de [[1968]] van començar les manifestacions estudiantils (moviment que despuix s'estendria a atres regions del món) van concentrar els partits d'esquerra, sacsant el règim de de Gaulle. Després d'una manifestació pro-de Gaulle als Camps Elíseus el van donar un nou soport. El [[1969]], pero, el govern de Gaulle va llançar un referèndum sobre la creació de 21 regions en poders polítics llimitats i sobre la transformació del Senat en una cambra corporativa. En el "no" del referèndum, de Gaulle va renunciar. |
− | Els seus successors | + | Els seus successors van ser el gaullista Georges Pompidou (1969-1974), el republicà independent Valéry Giscard d'Estaing (elegit el 1974), el socialista François Mitterrand (elegit el 1981 i reelegit el 1988), i el neo-gaullista Jacques Chirac (elegit el 1995 i reelegit el 2002). El 2007 el president elegit és [[Nicolas Sarkozy]] i el 2012 és elegit president [[François Hollande]]. |
== Geografia== | == Geografia== | ||
{{Principal|Geografia de França|Dependències d'ultramar franceses}} | {{Principal|Geografia de França|Dependències d'ultramar franceses}} | ||
[[Archiu:Satellite_image_of_France_in_August_2002.jpg|thumb|left|França a vista de satèlit]] | [[Archiu:Satellite_image_of_France_in_August_2002.jpg|thumb|left|França a vista de satèlit]] | ||
− | En [[llatí]], ''Francia'' designava la regió del nort d'[[Europa]], poblada, o sobretot dominada per un poble guerrer de les [[tribus germàniques]] que | + | En [[llatí]], ''Francia'' designava la regió del nort d'[[Europa]], poblada, o sobretot dominada per un poble guerrer de les [[tribus germàniques]] que se nomenaven a si mateixos els ''[[francs]]''. Hi ha diverses teories sobre l'orige del terme. Una sugerix que es deriva del [[protogermànic]] ''frankon'', que es traduïx com a [[javalina]] o llança. Una atra teoria sugerix que en una antiga llengua germànica ''franc'' significava "lliure" (orige de la paraula catalana "franc"), tot i que una d'atra proposta que és el mot "franc" el que es deriva de la designació del poble germànic, atés el seu estatus com a poble lliure durant l'[[imperi Romà]]. De fet, des dels sigles III al [[sigle IV|IV]] els romans ya tenien contactes en els francs, els quals s'enllistaven com a mercenaris en llur eixèrcit molt abans de les [[grans invasions germàniques]] pròpiament dites. Durant el periodo de la [[dinastia carolíngia]], el territori del poble franc va ser denominat ''Franchonolant'' (''Frenkenland''), mentres que el territori del poble [[cultura gal·loromana|gal·loromà]] va ser denominat ''Uualholant'' (''Welschland''). El [[1204]], la paraula ''Francia'' va designar, per primera vegada, el territori sobre el qual s'exercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a nomenar-se, esporàdicament, ''rex Francie''. |
− | Mentres que el territori principal de França (la [[metròpolis]]) | + | Mentres que el territori principal de França (la [[metròpolis]]) és a l'Europa occidental, l'estat francés també el constituïxen territoris de: |
* L'[[Amèrica del Nort]]: la colectivitat territorial de [[Saint-Pierre i Miquelon]] | * L'[[Amèrica del Nort]]: la colectivitat territorial de [[Saint-Pierre i Miquelon]] | ||
* El [[Carip]]: Els departaments de [[Guadeloupe]] i la [[Martinica]] i les colectivitats territorials de [[Saint Barthélemy]] i [[Saint-Martin (Antilles Franceses)]]. | * El [[Carip]]: Els departaments de [[Guadeloupe]] i la [[Martinica]] i les colectivitats territorials de [[Saint Barthélemy]] i [[Saint-Martin (Antilles Franceses)]]. | ||
Llínea 93: | Llínea 93: | ||
* L'[[oceà Índic]] occidental: El departament de la [[Reunió]] i la colectivitat departamental de [[Mayotte]] | * L'[[oceà Índic]] occidental: El departament de la [[Reunió]] i la colectivitat departamental de [[Mayotte]] | ||
* L'[[oceà Pacífic]]: la colectivitat territorial de [[Wallis i Futuna]], el país d'ultramar de la [[Polinèsia Francesa]] i la colectivitat ''sui generis'' de [[Nova Caledònia]] | * L'[[oceà Pacífic]]: la colectivitat territorial de [[Wallis i Futuna]], el país d'ultramar de la [[Polinèsia Francesa]] i la colectivitat ''sui generis'' de [[Nova Caledònia]] | ||
− | * L'[[Antàrtica]] ( | + | * L'[[Antàrtica]] (tot i que les reclamacions sobre territori antàrtic no són reconegudes per molts països) i l'oceà Índic meridional: Les [[Terres Australs i Antàrtiques Franceses]] (TAAF) |
− | Deixant de banda les regions d'ultramar, França ha duplicat la seua superfície inicial per tractats o | + | Deixant de banda les regions d'ultramar, França ha duplicat la seua superfície inicial per tractats o conquestes: |
* [[Occitània]]: és la conquista més important i representa la mitat sur de França | * [[Occitània]]: és la conquista més important i representa la mitat sur de França | ||
* [[Catalunya Nort|part de Catalunya]]: comprén el departament dels Pirineus Orientals | * [[Catalunya Nort|part de Catalunya]]: comprén el departament dels Pirineus Orientals | ||
Llínea 106: | Llínea 106: | ||
=== Orografia i hidrografia === | === Orografia i hidrografia === | ||
{{AP|llista dels rius de França}} | {{AP|llista dels rius de França}} | ||
− | França posseïx una gran varietat de | + | França posseïx una gran varietat de paisages, que van des de les planes costaneres del nort i l'oest, on França toca en la [[Mar del Nort]] i l'[[Oceà Atlàntic]], fins a les serrades del sud (els [[Pirineus]]) i el sud-est (els [[Alps]]). En esta darrera, hi ha el pic més alt d'[[Europa occidental]], el [[Mont Blanc]] (4.810 m; el punt més alt de l'[[Europa]] és el mont [[Elbrus]], en 5.642 m, a la [[montanyes del Caucas|serra del Caucas]] a [[Geòrgia]]). |
− | Entremig hi ha | + | Entremig hi ha atres regions elevades com el [[Massís Central]] i els [[Vosges]] (estos al nord-est), i grans conques fluvials com les dels rius [[Garona]], [[riu Loira|Loira]] i [[Sena]], que desemboquen a l'Atlàntic; el [[Rin]], que servix de frontera en [[Alemanya]], i el [[Roine]], que desemboca al [[Mediterràneu]]. |
=== Subdivisió administrativa === | === Subdivisió administrativa === | ||
Llínea 115: | Llínea 115: | ||
{{Principal|Administració territorial de França}} | {{Principal|Administració territorial de França}} | ||
− | Les principals divisions administratives franceses són les regions, un total de | + | Les principals divisions administratives franceses són les regions, un total de 26 (de les quals 22 pertanyen a la França Europea). El següent tipo de divisió administrativa és el departament, un total de 100 (de les quals 4 són d'ultramar). La següent divisió administrativa és el districte o ''arrondissement'', i n'existixen 342. Els districtes se subdividixen en 4.035 cantons per motius administratius i electorals. Finalment, també els districtes estan dividits en 36.682 municipis o ''communes''. |
− | Les regions, els departaments i els municipis són coneguts com a "colectivitats territorials" (''collectivités territoriales''), | + | Les regions, els departaments i els municipis són coneguts com a "colectivitats territorials" (''collectivités territoriales''), la qual cosa vol dir que els residents poden elegir als membres d'una assamblea local i un cap eixecutiu, mentres que els districtes i els cantons són meres divisions administratives i/o electorals sense autonomia. Fins a l'any [[1940]] els districtes també eren colectivitats territorials en una assamblea local (el consell de districte), pero varen ser eliminades durant el règim de Vichy, i abolides en la [[Quarta República Francesa|Quarta República]] el [[1946]]. |
− | Tres comunes o municipis importants –[[París]], [[Lió]] i [[Marsella]]– | + | Tres comunes o municipis importants –[[París]], [[Lió]] i [[Marsella]]– es dividixen en ''arrondissement'' o districtes municipals per a la seua administració territorial en batlles locals i dispone d'una certa autonomia financera i administrativa al si del mateix consell municipal. El departament de París a soles es constituïx d'una sola comuna o municipi, i les quatre regions d'ultramar –[[Guadaloupe]], [[Martinica]], [[Guayana Francesa]] i l'[[Illa de la Reunió]]– són constituïdes a soles per un departament. La regió de [[Còrsega]], que comprén dos departaments, té un estatut especial de colectivitat territorial llaugerament diferent de les atres regions europees (n'és considerat una, a pesar de no ser una regió continental). Totes les regions, continentals o d'ultramar, són parts integrants de l'[[Unió Europea]]. |
Des de la promulgació de les [[lleis Defferre]] de [[1982]] i [[1983]], i les [[lleis Raffarin]] del [[2003]] i [[2004]], França s'ha constituït com un estat descentralisat. La reforma constitucional de febrer de l'any [[2003]] precisa que l'organisació de la República és descentralisada. La descentralisació, que ve acompanyada en la seua primera etapa de la desconcentració, favorix l'aparició de poders locals verdaders, encara que l'equilibri entre el poder central i local encara produïx debats. Per tant, França està immersa en un procés lent de [[devolució de poders]] administratius. | Des de la promulgació de les [[lleis Defferre]] de [[1982]] i [[1983]], i les [[lleis Raffarin]] del [[2003]] i [[2004]], França s'ha constituït com un estat descentralisat. La reforma constitucional de febrer de l'any [[2003]] precisa que l'organisació de la República és descentralisada. La descentralisació, que ve acompanyada en la seua primera etapa de la desconcentració, favorix l'aparició de poders locals verdaders, encara que l'equilibri entre el poder central i local encara produïx debats. Per tant, França està immersa en un procés lent de [[devolució de poders]] administratius. | ||
− | Ademés de les colectivitats territorials d'eixercici ple –la comuna, el departament i la regió– també existix un escaló intermunicipal que eixercirà | + | Ademés de les colectivitats territorials d'eixercici ple –la comuna, el departament i la regió– també existix un escaló intermunicipal que eixercirà poc a poc més competències. De fet, les comunes o municipis han degut convidades a agrupar-se baix el règim de la [[Mancomunitat de municipis|mancomunitat]] que dispon d'ara endavant d'autonomia financera i fiscal, i d'una autoritat de persona moral i jurídica reconeguda. En l'any [[2006]], 2.573 comunitats (comunitats de comunes o municipis, comunitats d'aglomeració i comunitats urbanes) han reconfigurat el territori nacional en 90% del total de les comunes o municipis i el 85% de la població francesa. Algunes mancomunitats agrupen comunes de departaments o fins i tot de regions diferents. Algunes mancomunitats existixen també en colectivitats locals de països veïns, lo que facilita la gestió d'equipaments comuns, principalment en matèria de transportació. |
− | Un nou escaló s'ha creat en l'elaboració dels països, que agrupen comunes i mancomunitats en atres més grans per tal d'agrupar el conjunt de les comunes d'un territori en particular, fins aquelles que són excloses de les mancomunitats ya existents. | + | Un nou escaló s'ha creat en l'elaboració dels països, que agrupen comunes i mancomunitats en atres més grans per tal d'agrupar el conjunt de les comunes d'un territori en particular, fins i tot aquelles que són excloses de les mancomunitats ya existents. |
== Etnografia == | == Etnografia == | ||
− | Des de temps prehistòrics, França ha segut un encreuament de comerç, migració i invasions. Quatre són els grups ètnics principals de França: precèltics, [[celtes]], [[llatins]] i [[pobles germànics|germànics]] ([[francs]], [[visigot]]s, [[burgundis]] i [[ | + | Des de temps prehistòrics, França ha segut un encreuament de comerç, migració i invasions. Quatre són els grups ètnics principals de França: precèltics, [[celtes]], [[llatins]] i [[pobles germànics|germànics]] ([[francs]], [[visigot]]s, [[burgundis]] i [[víkings]]). Ademés d'estes poblacions "històriques", nous pobles han immigrat a França des del [[sigle XIX]]: [[Bèlgica|belgues]], [[Itàlia|italians]], [[Espanya|espanyols]], [[Portugal|portuguesos]], [[Polònia|polonesos]], [[Romania|rumans]], [[Grècia|grecs]], [[jueu]]s de l'Europa Oriental i del [[Magrib]], [[àraps]] i [[berbers]] del [[Magrib]], [[Afro-francesos]] i [[China|chinencs]] entre d'atres. S'estima que el 40% de la població francesa descendix, en diverses proporcions, d'estos grups migratoris, cosa que fa de França un dels estats més diversos ètnicament d'Europa, a pesar de l'estereotip popular de França com a nació [[Gàlia|gala]]. No obstant la integració dels pobles europeus va ser més fàcil que no els pobles no-europeus, la qual cosa ha produït barreres culturals i discriminació social. |
=== Llengües === | === Llengües === | ||
{{AP|llengües de França|lliteratura francesa}} | {{AP|llengües de França|lliteratura francesa}} | ||
[[Archiu:Road signs bilingual Breton in Quimper.jpg|thumb|Senyals bilingües en francés i bretó, una llengua regional de França]] | [[Archiu:Road signs bilingual Breton in Quimper.jpg|thumb|Senyals bilingües en francés i bretó, una llengua regional de França]] | ||
− | La [[llengua oficial]] de la República Francesa és el [[francés]], i d'acort en el segon artícul de la [[constitució de França|constitució francesa]], el govern té l'obligació de comunicar-se principalment en francés. Ademés, | + | La [[llengua oficial]] de la República Francesa és el [[francés]], i d'acort en el segon artícul de la [[constitució de França|constitució francesa]], el govern té l'obligació de comunicar-se principalment en francés. Ademés, tot i que segons la [[llei de Toubon]], la publicitat comercial pot utilisar les llengües regionals, sempre ha d'utilisar també el francés. Des de [[1872]], data en qué la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] va instaurar l'educació primària universal, l'us de les llengües regionals va ser durament reprimit, en l'objectiu de crear unitat nacional.<ref name=britannica>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/215768/France France]. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> En esta política, el francés s'ha impost al restant de llengües regionals i variants llingüístiques que es parlen arreu del territori francés. Tot i que no gogen de cap reconeiximent oficial, algunes d'estes llengües s'ensenyen en les escoles públiques com a segona llengua optativa—com és el cas del [[català]] al departament dels [[Pirineus Orientals]]—i a les universitats.<ref name=britannica/> La immigració ha portat moltes llengües estrangeres, en especial l'[[àrap]].<ref name=britannica/> |
− | En l'any [[1999]], un proyecte encomanat pel govern francés, identificà | + | En l'any [[1999]], un proyecte encomanat pel govern francés, identificà 75 llengües que qualificarien per al reconeiximent en la ratificació de la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]], de les quals 24 són autòctones en la metròpolis, i les atres són dels territoris d'ultramar.<ref>Cerquiglini, Bernard (1999) [http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/lang-reg/rapport_cerquiglini/langues-france.html Report Les Langues de la France]. Rapport au Ministre de l'Education Nationale, de la Recherche et de la Technologie, et à la Ministre de la Culture et de la Communication. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> El [[Consell Constitucional]], això no obstant, bloquejà la signatura de la Carta, en argumentar que contradia la provisió constitucional de la Quinta República que establia que el francés era la llengua de la República. Tot i que el govern no els ha donat l'estatus d'oficialitat, la Delegació General de la Llengua Francesa, va adquirir la funció adicional d'observar i estudiar les "llengües de França", i el seu títul s'ha convertit en la "Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França".<ref>[http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/garde.htm Délégation Général à la langue française]. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> Més recentment, en la llei de revisió constitucional del juliol 2008, el 75è artícul de la constitució va ser modificat, en un primer intent per a reconéixer la diversitat llingüística de l'Estat i ara establix "''les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França''".<ref>[http://www.senat.fr/dossierleg/pjl07-365.html Projet de Loi constitutionnelle de modernisation des institutions de la Ve République]. Senat francés. (22 de juliol, 2008). Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> A pesar de tot, les llengües regionals estan minvant ràpidament.<ref name=ciapeople/> |
=== Religió === | === Religió === | ||
[[Archiu:NotreDameI.jpg|thumb|[[Catedral de Notre Dame]], a [[París]]]] | [[Archiu:NotreDameI.jpg|thumb|[[Catedral de Notre Dame]], a [[París]]]] | ||
− | França és un estat llaic; la llibertat religiosa és un dret constitucional. Segons el concepte de [[llaïcitat]] francés, vigent des de [[1905]], el govern té la prohibició llegal de reconéixer cap "religió", pero reconeix les "organisacions religioses", sense comentar res de la doctrina religiosa. Les organisacions religioses, | + | França és un estat llaic; la llibertat religiosa és un dret constitucional. Segons el concepte de [[llaïcitat]] francés, vigent des de [[1905]], el govern té la prohibició llegal de reconéixer cap "religió", pero reconeix les "organisacions religioses", sense comentar res de la doctrina religiosa. Les organisacions religioses, al seu torn, no han d'intervindre en la política i el govern francesos. S'estima que entre el 83 i el 88% dels francesos són nominalment [[catolicisme|catòlics]], entre el 5 i el 10% [[islam|musulmans]], el 2% [[protestantisme|protestants]], i l'1% [[judaisme|judeus]].<ref name=ciapeople/> Segons l'enquesta de l'[[Eurobaròmetro]] del 2005, el 34% dels ciutadans francesos van respondre que "crien en l'existència d'un deu", mentres que el 27% va respondre que "crien en l'existència d'algun esperit o força de vida"; el 33% negava l'existència de qualsevol deïtat, esperit o força de vida.<ref name=EUROBAROMETER>{{ref-web |url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_225_report_en.pdf|títol=Eurobarometer on Social Values, Science and technology 2005 - page 11|consulta=5 de maig, 2007}}</ref> Tot i que a soles l'1% dels francesos són judeus, la comunitat judia és la més gran d'Europa, en 600.000 adherents. El número total de musulmans varia segons la font, tot i que el Ministeri de l'Interior va estimar el número total entre 5 i 6 milions.<ref>[http://www.guardian.co.uk/world/2004/apr/23/france.islam France to train imams in 'French Islam'], The Guardian</ref><ref>{{ref-web |
| url = http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2005/51552.htm| títol = France - International Religious Freedom Report 2005 | | url = http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2005/51552.htm| títol = France - International Religious Freedom Report 2005 | ||
}}</ref> | }}</ref> | ||
== Economia == | == Economia == | ||
− | França és considerat un país | + | França és considerat un país de [[primer món]] pel seu nivell de vida ([[IDH]]). És la quinta economia mundial en [[Anex:Paisos per PIB (nominal)|térmens nominals]], i a nivell europeu es coloca per darrere d'Alemània, en un PIB en dólars superior al del Regne Unit. En [[2006]] el creiximent econòmic francés va aplegar al 2 % sent el més baix de la [[zona euro]] i els seus índexs de desocupació entre els més alts. |
− | L'economia francesa conta en una gran base d'empreses privades, pero l'intervenció estatal en les grans companyies és superior a la d'atres economies | + | L'economia francesa conta en una gran base d'empreses privades, pero l'intervenció estatal en les grans companyies és superior a la d'atres economies del seu tamany. Sectors clau en grans inversions en infraestructura com l'elèctric, les [[telecomunicacions]] o el sector aeronàutic, històricament han segut dirigits directament o indirectament per l'Estat, encara que des de principis de la década de 1990 la participació estatal ha anat decaent. |
− | Les seues bases són diverses: [[transport]], telecomunicacions, indústries | + | Les seues bases són diverses: [[transport]], telecomunicacions, indústries agro-alimentàries, productes [[Farmàcia|farmacèutics]], [[aeronàutica]], defensa, [[tecnologia]], aixina com el sector bancari, els [[segur]]s, el [[turisme]], i els tradicionals productes de [[moda|lux]] ([[prêt-à-porter]], [[perfum]]s, [[alcohol]]s, etc.). El PIB per sector: L'agricultura (2,7 %), indústria (24,4 %), servicis (72,9 %). Per un atre costat, l'energia solar està començant a tindre cada volta major importància en França. Té una indústria aeroespacial important conduïda pel consorci europeu [[Airbus]] ademés de tindre una [[base espacial]] cridat [[port espacial de Kourou]]. En telecomunicacions destaca [[France Télécom]] com el principal operador del país. |
− | Sense la producció petrolífera, França ha confiat en el desenroll de | + | Sense la producció petrolífera, França ha confiat en el desenroll de la [[energia nuclear]], que ara representa aproximadament el 78 % de la producció de [[electricitat]] del país. Els [[Residu radiactiu|residus radiactius]] són almagasenats en instalacions de retratament. En [[2006]] la producció neta d'electricitat va ascendir a 548,8 TWH, dels quals: |
# 428,7 TWh (78,1 %) varen ser produïts per la generació de [[Reactor nuclear|reactors nuclears]]. | # 428,7 TWh (78,1 %) varen ser produïts per la generació de [[Reactor nuclear|reactors nuclears]]. | ||
# 60,9 TWh (11,1 %) varen ser produïts per la generació de les [[Central hidroelèctrica|centrals hidroelèctriques]]. | # 60,9 TWh (11,1 %) varen ser produïts per la generació de les [[Central hidroelèctrica|centrals hidroelèctriques]]. | ||
# 52,4 TWh (9,5 %) varen ser produïts per la generació de les [[Central termoelèctrica|centrals termoelèctriques]]. | # 52,4 TWh (9,5 %) varen ser produïts per la generació de les [[Central termoelèctrica|centrals termoelèctriques]]. | ||
− | # 6,9 TWh (1,3 %) varen ser produïts per la generació d'atres | + | # 6,9 TWh (1,3 %) varen ser produïts per la generació d'atres tipos com els [[Aerogenerador|autogeneradors]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{Països Europa}} | {{Països Europa}} |