Edició de «Finlàndia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 49: | Llínea 49: | ||
| prefix_radiofònic = OFA-OJZ | | prefix_radiofònic = OFA-OJZ | ||
| còdic_ISO = 246 / FIN / FI | | còdic_ISO = 246 / FIN / FI | ||
− | | membre_de = [[ | + | | membre_de = [[Unión Europea]] [[ONU]], [[OCDE]], [[OSCE]], [[Consejo Nórdico]], [[Consell d'Europa|COE]] |
}} | }} | ||
− | '''Finlàndia''', oficialment '''República de Finlàndia''' (en [[Idioma finés|finés]] ''Suomi'' o ''Suomen tasavalta''; en [[Idioma suec|suec]] ''Finland'' o ''Republiken Finland'') és un país nòrdic situat en el nort d'[[Europa]]. Té fronteres al oest en [[Suècia]], al est en [[Rússia]] i al nort en [[Noruega]]. Pel oest i el sur està rodejada | + | '''Finlàndia''', oficialment '''República de Finlàndia''' (en [[Idioma finés|finés]] ''Suomi'' o ''Suomen tasavalta''; en [[Idioma suec|suec]] ''Finland'' o ''Republiken Finland'') és un país nòrdic situat en el nort d'[[Europa]]. Té fronteres al oest en [[Suècia]], al est en [[Rússia]] i al nort en [[Noruega]]. Pel oest i el sur està rodejada pel [[Mar Bàltic]], que la separa de [[Suècia]] i [[Estònia]], creuant els golfs de [[Bòtnia]] i [[Finlàndia]] respectivament. La capital i ciutat més important del país és [[Helsinki]]. |
== Història == | == Història == | ||
Llínea 64: | Llínea 64: | ||
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Finlàndia va ser ocupada per tropes [[Unió Soviètica|soviètiques]] dos vegades, durant la [[Guerra d'Hivern]] de [[1939]]–[[1940]] i durant la [[Guerra de Continuació]] de [[1941]]–[[1944]]. En esta darrera ocasió, contà en el soport de l'[[Alemanya]] [[nazisme|nazi]] i fon seguida per la [[Guerra de Lapònia]] de [[1944]]–[[1945]], quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nort del país. | Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Finlàndia va ser ocupada per tropes [[Unió Soviètica|soviètiques]] dos vegades, durant la [[Guerra d'Hivern]] de [[1939]]–[[1940]] i durant la [[Guerra de Continuació]] de [[1941]]–[[1944]]. En esta darrera ocasió, contà en el soport de l'[[Alemanya]] [[nazisme|nazi]] i fon seguida per la [[Guerra de Lapònia]] de [[1944]]–[[1945]], quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nort del país. | ||
− | Despuix de la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot des del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua en | + | Despuix de la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot des del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua en la Unió Soviètica ([[1948]]). Des de la dissolució de la Unió Soviètica i del pacte mencionat, Finlàndia va entrar a la [[Unió Europea]] en l'any [[1995]]. |
== Política == | == Política == | ||
− | Finlàndia és una democràcia parlamentària. La presidència de la República dispon de | + | Finlàndia és una democràcia parlamentària. La presidència de la República dispon de bastants poders, pero actualment juga un rol menys marcat en la vida política que fa vint anys. El govern (''valtioneuvosto'' en finés) és dirigit pel primer ministre, que és escollit pel parlament. El govern està constituït pel primer ministre, diferents ministres del govern central i d'un membre d'ofici, el canceller de justícia. |
− | El [[Parlament de Finlàndia]] ([[Eduskunta]] en [[finés]] o Riksdag en [[suec]]) és [[unicameral]], està compost per 200 diputats i posseïx constitucionalment l'autoritat llegislativa suprema en Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i opondre's als | + | El [[Parlament de Finlàndia]] ([[Eduskunta]] en [[finés]] o Riksdag en [[suec]]) és [[unicameral]], està compost per 200 diputats i posseïx constitucionalment l'autoritat llegislativa suprema en Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i opondre's als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser propostes pel govern o per un dels membres de l'[[Eduskunta]], que són escollits per sufragi proporcional per una duració de quatre anys. El sistema judicial comprén els tribunals de grans instàncies que jutgen assunts civils i penals, corts d'apelació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apelació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar llitigis, per eixemple, en el camp de les aigües. |
− | El parlament, des que el sufragi universal va ser instaurat en l'any [[1906]] donant el vot a les dones, ha segut dominat pels partits agraris ''([[Partit del Centre (Finlàndia)|Keskusta]]''), [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] (''[[Partit Socialdemòcrata de Finlàndia|SDP]]'') i [[socialistes]] [[democràcia| | + | El parlament, des que el sufragi universal va ser instaurat en l'any [[1906]] donant el vot a les dones, ha segut dominat pels partits agraris ''([[Partit del Centre (Finlàndia)|Keskusta]]''), [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] (''[[Partit Socialdemòcrata de Finlàndia|SDP]]'') i [[socialistes]] [[democràcia|democratics]] ''([[Aliança d'Esquerra (Finlàndia)|Vasemmistoliitto]])''. S'ha de dir que la corrent política ha estat més marcada per la influència de corrents anti-socialistes (en el sentit soviètic) que en atres països similars tenint almenys un contacte en l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]]. |
La [[constitució]] i el seu lloc en el sistema judicial són únics, en el sentit que no hi ha Cort constitucional i que la Cort Suprema no pot intervindre en una llei en el sol pretext que siga anticonstitucional. El valor constitucional d'una llei depén d'un simple vot parlamentari. Els atres països europeus que no disponen d'un òrguen suprem constitucional són els [[Països Baixos]] i el [[Regne Unit]] (este últim no té constitució). | La [[constitució]] i el seu lloc en el sistema judicial són únics, en el sentit que no hi ha Cort constitucional i que la Cort Suprema no pot intervindre en una llei en el sol pretext que siga anticonstitucional. El valor constitucional d'una llei depén d'un simple vot parlamentari. Els atres països europeus que no disponen d'un òrguen suprem constitucional són els [[Països Baixos]] i el [[Regne Unit]] (este últim no té constitució). | ||
Llínea 91: | Llínea 91: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
− | Finlàndia és coneguda com ''el país dels cent mil llacs'', i en realitat en té, exactament 187.888, i també 179.584 illes. Un d'estes llacs, el [[Saimaa]], és el quint més gran d'[[Europa]]. El païsage finlandés és majoritàriament pla, en alguns cerros, i el seu punt màxim, el Haltitunturi (1.328 m), es troba als [[Alps Escandinaus]], en l'extrem nort de [[Lapònia]], en la ralla de Noruega. A part de la flota de llacs i estanys, el païsage està dominat per extensos boscs boreals (un 68%) i pocs terrenys que es poden conrear. La majoria de les illes es troben al | + | Finlàndia és coneguda com ''el país dels cent mil llacs'', i en realitat en té, exactament 187.888, i també 179.584 illes. Un d'estes llacs, el [[Saimaa]], és el quint més gran d'[[Europa]]. El païsage finlandés és majoritàriament pla, en alguns cerros, i el seu punt màxim, el Haltitunturi (1.328 m), es troba als [[Alps Escandinaus]], en l'extrem nort de [[Lapònia]], en la ralla de Noruega. A part de la flota de llacs i estanys, el païsage està dominat per extensos boscs boreals (un 68%) i pocs terrenys que es poden conrear. La majoria de les illes es troben al sud-oest, una bona part en l'archipèlec de les illes Åland, i a lo llarc de la costa meridional del golf de Finlàndia. Finlàndia és un dels pocs països del món que encara creix, i això és arran de l'[[ajustament isostàtic]] que se convertí en des de la darrera [[glaciació]], que fa que la superfície del país creixca uns 7 km<sup>{{mida|1=2}}</sup> l'any. |
El clima en la zona meridional és un clima nòrdic temperat. En la Finlàndia septentrional, particularment en Lapònia, hi domina un clima sub-àrtic, caracterisat per [[hivern|hiverns]] frets i ocasionalment severs, i [[estiu|estius]] relativament moderats. | El clima en la zona meridional és un clima nòrdic temperat. En la Finlàndia septentrional, particularment en Lapònia, hi domina un clima sub-àrtic, caracterisat per [[hivern|hiverns]] frets i ocasionalment severs, i [[estiu|estius]] relativament moderats. | ||
Llínea 112: | Llínea 112: | ||
El grup racial dominant és el caucàsic europeu del nort, els [[finlandesos]]. Hi ha chicotetes minories nacionals que inclouen a russos, judeus, gitanos i tàrtars. | El grup racial dominant és el caucàsic europeu del nort, els [[finlandesos]]. Hi ha chicotetes minories nacionals que inclouen a russos, judeus, gitanos i tàrtars. | ||
− | Segons senyes de l'any [[2004]], la major part de [[finlandesos]] (83,8%) són membres de l'[[Luteranisme|Iglésia Luterana]] de Finlàndia, en una minoria d'un 1,1% pertanyent a l'[[Iglésia | + | Segons senyes de l'any [[2004]], la major part de [[finlandesos]] (83,8%) són membres de l'[[Luteranisme|Iglésia Luterana]] de Finlàndia, en una minoria d'un 1,1% pertanyent a l'[[Iglésia Ortodoxa]]. Les dos són iglésies oficials de l'estat. El restant consistix en grups relativament chicotets (1,1% en total) de [[protestant]]s (no luterans), [[catòlic]]s romans, [[islam|musulmans]], [[judaisme|judeus]], i un 14,0% no religiós; encara que ha baixat notablement el número de persones que van a l'iglésia en regularitat. |
− | Despuix dels successius conflictes armats que varen afectar a Finlàndia en la [[década de 1940|década dels 40]], un 12% de la població de Finlàndia va haver de tornar-se a ubicar. El cost de les reconstruccions, la desocupació i la incertea en quant a les possibilitats d'independència del país respecte de la [[Unió Soviètica]] varen conduir a una emigració considerable, que es va reduir a principis dels 70. Des de finals dels 90, les fronteres acollen refugiats i immigrants en una taxa similar a la dels països escandinaus, encara que el seu total numèric siga en Finlàndia molt menor. Una porció considerable d'estos immigrants procedix de l'antiga [[Unió Soviètica]], alegant compartir en els finlandesos un parentesc ètnic (finés). | + | Despuix dels successius conflictes armats que varen afectar a Finlàndia en la [[década de 1940|década dels 40]], un 12% de la població de Finlàndia va haver de tornar-se a ubicar. El cost de les reconstruccions, la desocupació i la incertea en quant a les possibilitats d'independència del país respecte de la [[Unió Soviètica]] varen conduir a una emigració considerable, que es va reduir a principis dels 70. Des de finals dels 90, les fronteres acollen refugiats i immigrants en una taxa similar a la dels països escandinaus, encara que el seu total numèric siga en Finlàndia molt menor. Una porció considerable d'estos immigrants procedix de l'antiga [[Unió Soviètica]], alegant compartir en els finlandesos un parentesc ètnic (finés). |
== Referències == | == Referències == | ||
Llínea 121: | Llínea 121: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Finland}} | {{commonscat|Finland}} | ||
+ | |||
{{Països Europa}} | {{Països Europa}} |