Edició de «Comunisme»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''comunisme''' pot ser entés de diverses maneres, que han canviat i s'han diversificat a lo llarc de l'història: | El '''comunisme''' pot ser entés de diverses maneres, que han canviat i s'han diversificat a lo llarc de l'història: | ||
− | * És un moviment polític els principals objectius del qual són l'establiment d'una societat sense classes socials, basat en la propietat social dels mijos de producció, l'abolició de la propietat privada dels mateixos, i busca portar a la classe treballadora al poder, conseguint aixina l'abolició | + | * És un moviment polític els principals objectius del qual són l'establiment d'una societat sense classes socials, basat en la propietat social dels mijos de producció, l'abolició de la propietat privada dels mateixos, i busca portar a la classe treballadora al poder, conseguint aixina l'abolició del estat a l'assumir la classe treballadora totes les seues funcions; |
* A esta societat sense classes, que es té com a ideal i fi últim, es la flama comunisme; | * A esta societat sense classes, que es té com a ideal i fi últim, es la flama comunisme; | ||
* És la fase acabada del [[socialisme]]. | * És la fase acabada del [[socialisme]]. | ||
Llínea 23: | Llínea 23: | ||
=== La Tercera Internacional === | === La Tercera Internacional === | ||
− | [[Archiu:Hammer and sickle.svg|thumb|150px|[[La falç i el martell]], símbols del comunisme adoptats pels partits [[Leninisme|marxistes-leninistes]] a partir de la [[Tercera Internacional]], tal com apareixien a la [[bandera de | + | [[Archiu:Hammer and sickle.svg|thumb|150px|[[La falç i el martell]], símbols del comunisme adoptats pels partits [[Leninisme|marxistes-leninistes]] a partir de la [[Tercera Internacional]], tal com apareixien a la [[bandera de la Unió Soviètica]].]] |
{{principal|Tercera Internacional}} | {{principal|Tercera Internacional}} | ||
− | En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] en [[setembre]] de [[1915]] i la [[Conferència de Kienthal]] en [[abril]] de [[1916]]. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] en l'any [[1919]] per iniciativa del [[Partit Comunista de | + | En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] en [[setembre]] de [[1915]] i la [[Conferència de Kienthal]] en [[abril]] de [[1916]]. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] en l'any [[1919]] per iniciativa del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de l'Unió Soviètica. |
En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme|estalinistes]] i [[trotskisme|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]]. | En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme|estalinistes]] i [[trotskisme|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]]. | ||
Llínea 33: | Llínea 33: | ||
=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa === | === Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa === | ||
− | [[Archiu:Soviet flag red star.svg|thumb|150px|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia en la [[bandera de | + | [[Archiu:Soviet flag red star.svg|thumb|150px|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia en la [[bandera de la Unió Soviètica]].]] |
La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, en [[1917]]. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, [[Rússia]] era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal. | La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, en [[1917]]. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, [[Rússia]] era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal. |