Edició de «Bèlgica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 53: | Llínea 53: | ||
|División administrativa: | |División administrativa: | ||
}} | }} | ||
− | El '''Regne de Bèlgica''' (''Koninkrijk België'' en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Royaume de Belgique'' en [[idioma francés|francés]] i ''Königreich Belgien'' en [[idioma alemà|alemà]]) o simplement '''Bèlgica''' és un [[país]] d'[[Europa Occidental|Europa | + | El '''Regne de Bèlgica''' (''Koninkrijk België'' en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Royaume de Belgique'' en [[idioma francés|francés]] i ''Königreich Belgien'' en [[idioma alemà|alemà]]) o simplement '''Bèlgica''' és un [[país]] d'[[Europa Occidental|Europa Nort-occidental]]. És un dels membres fundadors de l'[[Unió Europea]] les institucions principals del qual són hostajades pel país, aixina com moltes atres organisacions internacionals, com l'[[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort|OTAN]]. Bèlgica cobrix una superfície de 30528 [[quilómetro quadrat|quilómetros quadrats]] en una població aproximadament de 10.396.421 habitants. |
A cavall entre el llímit cultural entre l'Europa germànica i romanç, Bèlgica està llingüísticament dividida. Té dos llengües principals: el 60% de la seua població, principalment en la regió de [[Flandes]], parla [[idioma neerlandés|neerlandés]], mentres que prop del 40% parla [[idioma francés|francés]] (en la regió de [[Valònia]], al sur, i en la [[regió de Brusseles-Capital]], una regió oficialment bilingüe que alberga també una minoria de parlants de neerlandés). Menys d'un 1% dels belgues viu en la [[Comunitat germanòfoba de Bèlgica|Comunitat germanòfoba]], a l'est del país. Sovint, esta diversitat llingüística porta a conflictes polítics i culturals, i es reflectix en el complex [[Organisació territorial de Bèlgica|sistema de govern de Bèlgica]] i en la seua [[Història de Bèlgica|historia política]]. | A cavall entre el llímit cultural entre l'Europa germànica i romanç, Bèlgica està llingüísticament dividida. Té dos llengües principals: el 60% de la seua població, principalment en la regió de [[Flandes]], parla [[idioma neerlandés|neerlandés]], mentres que prop del 40% parla [[idioma francés|francés]] (en la regió de [[Valònia]], al sur, i en la [[regió de Brusseles-Capital]], una regió oficialment bilingüe que alberga també una minoria de parlants de neerlandés). Menys d'un 1% dels belgues viu en la [[Comunitat germanòfoba de Bèlgica|Comunitat germanòfoba]], a l'est del país. Sovint, esta diversitat llingüística porta a conflictes polítics i culturals, i es reflectix en el complex [[Organisació territorial de Bèlgica|sistema de govern de Bèlgica]] i en la seua [[Història de Bèlgica|historia política]]. | ||
Llínea 59: | Llínea 59: | ||
Bèlgica rep el seu nom del nom llatí de la part més septentrional de la [[Gàlia]], ''[[Gallia Bèlgica]] '', el nom del qual procedix d'un grup de tribus [[celta]]s, els [[belgues]]. Històricament, Bèlgica ha segut part dels [[Països Baixos]], que també comprenen els actuals Països Baixos i Luxemburc, i cobrien una regió alguna cosa major que l'actual [[Benelux]]. | Bèlgica rep el seu nom del nom llatí de la part més septentrional de la [[Gàlia]], ''[[Gallia Bèlgica]] '', el nom del qual procedix d'un grup de tribus [[celta]]s, els [[belgues]]. Històricament, Bèlgica ha segut part dels [[Països Baixos]], que també comprenen els actuals Països Baixos i Luxemburc, i cobrien una regió alguna cosa major que l'actual [[Benelux]]. | ||
− | Des de finals de l'[[Edat | + | Des de finals de l'[[Edat Mijana]] fins al [[sigle XVII]], fon un florent centre de [[comerç]] i [[cultura]]. Des del [[sigle XVIII]] fins a la [[Revolució belga]] de [[1830]], Bèlgica, en aquella época crida els [[Països Baixos del Sur]], fon el lloc de moltes batalles entre els poders europeus, i és per això que s'ha guanyat els malnoms de "el camp de batalla d'Europa" o "la cabina d'Europa". |
== Toponímia == | == Toponímia == | ||
− | La menció més antiga dels | + | La menció més antiga dels termes ''Belgae'' i ''Belgica'', en [[llatí]], es troben al llibre [[De bello gallico]] de [[Juli César]]. Ell dividix la Gàlia en tres parts: els pobles [[gals]], els [[Aquitània|aquitans]] i els [[belgues (Britània)|belgues]]. Estos últims eren separats de Gàl·lia pels rius [[Sena]] i [[Marne]]. [[Gàlia]] fon dividida per [[Marc Vispani Agripa]] en tres províncies, una de les quals portava el nom de ''Belgica''. [[Domicià]] al seu torn, la dividí en tres noves províncies, una ''[[Gallia Belgica]]'' i dos ''Germania''. La ''Gallia Belgica'' fon dividida una vegada més en dos: la ''Belgica Prima'' i la ''Belgica Secunda''. La major part de la Bèlgica actual se situa a la ''Germania Inferior'' (més tart nomenada ''Germania Secunda'') i a la ''Belgica Secunda''. |
− | + | Estes termes desaparegueren quasi totalment després de les [[Grans invasions germàniques]], i no subsistiren sino als llibres del clericat. Reaparegueren a la segona mitat del [[segle IX]], després de l'escissió de l'imperi de [[Carlemany]] en la creació de la [[Lotaríngia]]. El clericat de l'época utilisaren el terme ''Belgica'' per designar el regne de [[Lotari II de Lotaríngia|Lotari II]], situat entre la ''Gallia'' de [[Carles II el Calp]] i la ''Germania'' de [[Lluís II el Germànic]]. Les denominacions ''Belgae'', ''Belgica'', ''Gallia Belgica'' desaparegueren una vegada més en el [[segle XII]], després de la desaparició de la Lotaríngia. | |
− | Durant els | + | Durant els segles XV i XVI comtats i ducats post-[[dinastia carolíngia|carolingins]] s'agruparen. El terme ''Belgica'' reaparegué en els humanistes del [[Renaiximent]] pero la seua utilisació restà restringida als círculs intelectuals tot i que respongué a la necessitat d'una denominació comú per a estos principats. Un atre terme aparegué: ''Belgium'', ''Belgia''. En esta época, Bèlgica, els [[Països Baixos]], [[Luxemburc]] i el nort de la França actual eren coneguts com els [[Països Baixos (topònim)|Països Baixos]] o les Províncies Belgues. |
− | Durant els | + | Durant els segles XVII i XVIII el terme "Bèlgica" es convertí en un terme administratiu i igualment el nom d'una alegoria que representava la "nimfa dels Països Baixos". El seu abast semàntic, tanmateix, es reduí en la divisió de les dèsset províncies després de la [[Guerra dels Huitanta Anys]]. Fon utilisat cada vegada més per parlar exclusivament de les províncies meridionals i de llurs habitants, tot i que encara era un sinònim de ''neerlandés'', el qual els incloïa.<ref>Els [[Estats Units bèlgics]] es coneixien com a ''Verenigde Nederlandse Staten'' o ''Verenigde Belgische Staten'' en [[neerlandés]].</ref> En l'anexió de [[França]],<ref>[[Xavier Mabille]], ''Histoire Politique de la Belgique, facteurs et acteurs de changement'', Éditions du [[CRISP]], Bruxelles, 2000, p. 47-48, {{ISBN|978-2870750728}}.</ref> i la reunió voluntària del Principat de Lieja a la República Francesa,<ref>[[Jacques Liénard]], ''A propos du vote de la réunion à la France émis au Pays de Liège en janvier/février 1973'', in [[Wallonie-France]] n°77, [[Lieja]], [[2008]], p.17, N° dépot 0088398</ref> el terme "belga" es popularisà, per a designar els habitants de les regions de l'actual Regne de Bèlgica. El 1830, el terme "Bèlgica" es convertí en el nom oficial. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Referències == | == Referències == | ||
<references group="nb"/> | <references group="nb"/> | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{UE}} | {{UE}} | ||