Diferència entre les revisions de "Islam"
m (→Crítiques) |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Muhammad.jpg|300px|right|thumb|<center>Mahoma</center>]] | [[Image:Muhammad.jpg|300px|right|thumb|<center>Mahoma</center>]] | ||
| − | L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme|monoteista]] [[religió abrahàmica|abrahàmica]] el dogma de la qual | + | L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme|monoteista]] [[religió abrahàmica|abrahàmica]] el dogma de la qual se basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més [[Divinitat]] que Deu i que [[Mahoma]] és el mensager de Deu» La paraula [[àrap]] [[Allah]], a sovint valencianisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula semítica Elohim, per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]] judeua. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Deu a Mahoma a través de [[Gibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam se denominen [[musulmà|musulmans]] (de l'àrap muslim). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]]. |
S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme|sunita]] seguixen aixina mateix els [[hadiç|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme|cristians]] nomenen [[Nou testament]]). | S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme|sunita]] seguixen aixina mateix els [[hadiç|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme|cristians]] nomenen [[Nou testament]]). | ||
| − | L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament | + | L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament a Deu sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme. |
L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any [[622]] en [[La Meca]] (en l'actual [[Aràbia Saudita]]). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si es va estendre per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam. | L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any [[622]] en [[La Meca]] (en l'actual [[Aràbia Saudita]]). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si es va estendre per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam. | ||
== Crítiques == | == Crítiques == | ||
| − | Les crítiques a l'Islam han existit des de les seues etapes formatives. Les primeres crítiques escrites procedien dels cristians, abans del [[sigle IX]], que veïen l'Islam com una heregia del cristianisme. Els objectes de crítica inclouen la moralitat de la vida de Muhammad, el profeta d'Islam, tant de la seua vida pública com personal. Temes com l'autenticitat i moralitat de l'Alcorà, el llibre sagrat islàmic, també són criticats. Atres crítiques són la qüestió dels drets humans en nacions islàmiques modernes, i el tractament de les | + | Les crítiques a l'Islam han existit des de les seues etapes formatives. Les primeres crítiques escrites procedien dels cristians, abans del [[sigle IX]], que veïen l'Islam com una heregia del cristianisme. Els objectes de crítica inclouen la moralitat de la vida de Muhammad, el profeta d'Islam, tant de la seua vida pública com personal. Temes com l'autenticitat i moralitat de l'Alcorà, el llibre sagrat islàmic, també són criticats. Atres crítiques són la qüestió dels drets humans en nacions islàmiques modernes, i el tractament de les dònes segons la llei islàmica. |
[[Categoria:Islam]] | [[Categoria:Islam]] | ||
Revisió de 09:49 19 jun 2018
L'islam és una religió monoteista abrahàmica el dogma de la qual se basa en el llibre de l'Alcorà, el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més Divinitat que Deu i que Mahoma és el mensager de Deu» La paraula àrap Allah, a sovint valencianisada com a Alà, significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula semítica Elohim, per la que es nomena Deu en la Bíblia judeua. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Deu a Mahoma a través de Gibril (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam se denominen musulmans (de l'àrap muslim). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels profetes enviats per Deu i sagell de la Profecia.
S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a Adam, Noé, Abraham, Moisés, Salomó i Jesús. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició sunita seguixen aixina mateix els hadices i la suna del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la Torà (que els cristians nomenen Antic testament), els Llibres de Salomó i els Evangelis (que els cristians nomenen Nou testament).
L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament a Deu sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el Vaticà l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de catòlics, i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.
L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any 622 en La Meca (en l'actual Aràbia Saudita). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si es va estendre per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam.
Crítiques
Les crítiques a l'Islam han existit des de les seues etapes formatives. Les primeres crítiques escrites procedien dels cristians, abans del sigle IX, que veïen l'Islam com una heregia del cristianisme. Els objectes de crítica inclouen la moralitat de la vida de Muhammad, el profeta d'Islam, tant de la seua vida pública com personal. Temes com l'autenticitat i moralitat de l'Alcorà, el llibre sagrat islàmic, també són criticats. Atres crítiques són la qüestió dels drets humans en nacions islàmiques modernes, i el tractament de les dònes segons la llei islàmica.