Marià Benlliure

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Marià Benlliure en l'any 1891

Marià Benlliure i Gil, (Valéncia, 8 de setembre de 1862 - Madrit, 9 de novembre de 1947)

Va nàixer en el barri del Carme, de Valéncia, concretament en el nº16 del carrer Baix, a on va transcórrer la seua infància, en el sí d'una família d'àmplia tradició artística, encara que humil. El seu pare va ser Juan Antonio Benlliure Tomás (1832-1907). Realisava treballs de decoració de vivendes dibuixant falses perspectives, elements de jardí, gerros…, una pintura ornamental molt del gust de l'alta societat de l'época. Entre els seus germans majors varen destacar els pintors Blas, Juan Antonio i José Benlliure.

La seua passió per l'escultura es va despertar molt pronte, va ser autodidacta i no va assistir a cap acadèmia ni escola artística, encara que sí que va treballar en varis tallers dibuixant, tallant i cisellant.

En l'any 1881 va viajar a Roma, a on va residir i va tindre el seu estudi durant casi dos décades. En un principi es mantenia com a pintor-aquareliste, lo que li permetia dedicar-se més lliurement a l'escultura. Des de Roma envià a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrit de 1884 l'escultura "Accidenti": un monaguillo que se ha quemado con el incensario que ha arrojado al suelo". Despuix de declarar-se deserta la 1ª medalla, li va ser concedida la 2ª, lo que va supondre el seu primer reconeiximent públic i una gran espenta per a la seua trayectòria artística.

En l'any 1887 va alcançar la 1ª Medalla en l'Exposició Nacional en l'Estàtua del pintor José Ribera per al seu monument en Valéncia, en 1895 la Medalla d'Honor en l'Estàtua d'Antonio Trueba per al seu monument en Bilbao, i en 1900 el mereixcut reconeiximent internacional en la Medalla d'Honor en l'Exposició Universal París, a la que va presentar un important i variat conjunt d'obres entre les que destaquen el Mausoleu de Gayarre, l'Estàtua de Velázquez, el relleu Retrat de la Família Real i el Retrat del pintor Francisco Domingo.

En l'any 1896 es va establir en Madrit, encara que va mantindre uns anys el seu estudi romà. Entre 1910-1912 es va construir una casa-estudi en el carrer d'Abascal, per la que varen passar els personages més ilustres de la seua época, unes voltes per a posar per al mestre i unes atres per a participar en les animades tertúlies que allí s'organisaven. La llarga série de retrats i monuments que varen eixir de l'estudi d'Abascal constituïxen un testimoni excepcional d'aquella societat i de la seua época.

En l'any 1924 va obtindre un nou reconeiximent nacional, la Medalla d'Or del Círcul Belles Arts de Madrit, en el bust d'una de les seues nebodes titulat "La lección".

L'obra de Marià Benlliure és molt extensa i variada, i comprén tots els gèneros i tècniques de l'escultura. Solament en escultura monumental va realisar prop d'un centenar d'obres destinades a les principals ciutats espanyoles i d'hispanoamèrica.

Va assumir importants càrrecs públics relacionats en el món de la cultura i de les Belles Arts: entre 1901-1903 va ser Director de l'Acadèmia d'Espanya en Roma, de 1917 a 1919 Director General de Belles Arts i de 1917 a 1931 Director del Museu d'Art Modern de Madrit –actualment integrat en el Museo del Prado-. Va pertenèixer a diverses acadèmies de Belles Arts: San Fernando de Madrit, Sant Carles de Valéncia, San Telmo de Màlaga, San Lucas de Roma, Brera de Milà, Carrara i París; i va rebre importants condecoracions, com la Legió d'Honor de França, Comendador de l'Orde de la Corona d'Itàlia o la Gran Creu d'Alfonso X d'Espanya.

Va fallir el 9 de novembre de 1947 en la seua casa-estudi del carrer d'Abascal de Madrit. Els seus restos varen ser traslladats a Valéncia, a on va ser enterrat en el cementeri del Cabanyal junt als seus pares.

Referències[editar]

Vore també[editar]